Avui pensava passar una romàntica nit sopant a la llum de les espelmes amb en Robert, però el malparit ( i ara només li dic així perquè fa unes hores li he dit de tot, i això que no és el meu estil) dues hores abans m´ha enviat el següent sms “ plegaré tard de la feina. Massa cansat i masses problemes per poder anar a sopar. Et truco després” Maco, oi? Podria almenys haver trucat, però no, un missatge al mòbil i llestos. Què es creia? Que em pot donar planton quan li interessi? Estava indignada la veritat. Jo que em creia irresistible a qualsevol home (excepte l´Igor per qui vaig ser irresistible només uns mesos), i ara aquest Robert em tractava com un drap brut. He trucat a en Quim. En Quim li ha tret importància a l`assumpte. Diu que les dones sempre volem veure més del que hi ha, i que potser era cert, que el noi estava agobiat per feina, i si tenia mal dia havia pensat que millor no donar-me la nit. M´ha dit que estigués al cas, però que esperés abans d´enfadar-me tant. M´ha prohibit quedar-me a casa i beure vodka. M´ha animat a sortir i quedar amb algú altre. Ja li he dit que fa temps que no truco a ningú, i ara el meu orgull després d´estar tant temps desconectada de la gent, no em deixava trucar-los. En Quim m´ha dit que anés a veure´l uns dies a Bèlgica si volia, però ja li he dit que més endavant. Al final m´ ha suggerit que anés al cinema, al teatre, o al Liceu… Això del Liceu m´ha fet gràcia. De tant en tant hi havia anat. Així que he anat cap a les Rambles a veure si hi havia funció. Macbeth de Verdi a les 20.30. Només entrades de les cares, però un dia és un dia. I cap a platea. L´òpera és molt maca, i la veritat és que els cantants eren molt bons. Tota la maldat de lady Macbeth mentalment la traspassava envers el Robert. Em veia maltractant-lo de diferents maneres. Avui estava especialment agressiva la veritat. A la mitja part he pujat al Saló dels Miralls. Hi trobaria algú? Quan hi anava sempre coincidia amb algú. I he trobat algú. Dos amics d´art dramàtic, els Davids. Gays i parella consumada pel que semblava. Ja porten anys junts. S´han alegrat tant de veure´m i han insistit en convidar-me a una copa de cava. El cava no era vodka, així que he pensat que no trencava la meva promesa a en Quim. Ells dos han muntat una acadèmia de dansa i es veu que els va molt bé. Hem parlat dels vells temps. I m´han dit que a l´orquestra del Liceu tocava el violí en Roger, un altre company. Clar que ell només va estar un any. Després es va dedicar ja plenament al violí. Ells tres no havien perdut el contacte, i m´han proposat de trobar-nos al final a la sortida d´artistes i anar a picar alguna cosa. M´ha semblat una bona idea. Els dos següents actes han estat realment impressionants també. La música m´ha calmat els ànims. El Robert es perdia no veure´m, allà ell.
En Roger no ha trigat gaire en sortir. Seguia igual de guapo que abans, encara que amb bastantes canes que li donaven un toc més interessant potser. Hem anat al Vip´s que tanca tard, i part es pot sopar, i tots ells estaven afamats. El David alt és molt graciós perquè era d´aquells que sempre li cau alguna cosa, i continua igual. Sembla seriós, però té cada sortida quan menys t´ho esperes, que et fan saltar les llàgrimes de riure. El David baix és més bitxet. Volia xafardejar els meus affaires sentimentals, i fins i tot em va semblar que volia fer de Celestino entre el Roger i jo. En Roger estava una mica decaigut. La seva dona li posava banyes amb un altre, i s´havien separat feia un any i mig. Tenien una nena que li tocava alguns cap de setmana, però amb la seva feina al Liceu, es perdia hores d´estar amb la nena. Un drama pobret! Jo recordo la seva dona de quan estudiàvem plegats i ella el volia a buscar a la sortida. Però el David baix ha tallat ràpid el tema. Ha explicat uns quants acudits, i el David alt de tant riure m´ha tirat tota la seva copa de vi per sobre. No m´ha fet gràcia, però com he begut bastant vi he pogut suportar l´horrorosa taca El David B. seguia insistint per estirar-me la llengua. Al final els he parlat dels meus revolcons amb el professor d´expressió corporal, sabia que allò els agradaria, perquè el coneixien. No els pensava explicar el planton d´avui del Robert, mi que l´Igor m´havia abandonat, però vaig rebuscar anècdotes que els agradéssin La meva última aventura amb l´argentí. O el dia que amb un company d´estudis després de fer-ho ens vam trobar el seu pare amagat dins l´armari, perquè el germà petit l´havia tancat allà . Quina vergonya! O un dia que estant dins del cotxe a Montjuich vam trobar la cara d´un home amb careta enganxada a la finestra. Quin espant! I el meu company que va sortir en pilota picada a perseguir-lo per pegar-lo. Clar que com anava descalç no va trigar en fer-se mal als peus i parar la seva carrera. Això va ser força còmic. Pobre noi. No ens vam trucar mai més jeje. El vi em feia anar explicant historietes, i el David B. crec que estava d´allò més excitat, i feia manetes amb l´altre. Vaig mirar en Roger. Crec que estava una mica esparverat amb tanta aventura sexual. Doncs sort que no les sap totes vaig pensar. Potser ell només havia estat amb la mateixa dona sempre. Però cadascú viu la vida com ve, i a mi m´havia vingut així. Els Davids van insistir que en Roger em portés a casa. Ens vam donar els mòbils i vam dir que aniriem quedant.Un cop els dos sols sota casa meva en Roger s´ha arrencat a parlar de nou. M´ha dit que s´alegrava tant de veure´m i tant guapa! S´ha disculpat per parlar poc, excusant-se en que estava prenent pastilles contra la depressió, que tot allò de la seva dona l´havia deixat massa tocat. A mi em feia molta pena, així que l´he consolat a la meva manera, amb bones paraules, acariciant-lo els cabells, i no sé què ha passat que he trobat els nostres llavis units. No sé si per les aventures que he explicat al sopar ha pensat que podria mullar el xurro fàcilment o què, però jo no podia baixar-li l´autoestima més. A part és maco i ben plantat, i seria una mica com una venjança al Robert passar la nit amb un altre home, encara que no s´enterés. Així que l´he convidat a casa meva. Ha rebut un atac salvatge, de desig incontrolat. Ha estat tancar la porta i ja en el rebedor he notat tota la seva càrrega sexual. Hem deixat una estesa de roba al llarg del pis, per acabar amb frenesí cavalcant sobre el meu llit. Potser massa ràpid pel meu gust. El seu sexe reprimit un any i mig l´havia expulsat en mi. Una mica de descans, i l´he suggerit que pensés que jo era el seu violí, que em toques amb delicadesa per anar interpretant una llarga i sentida cançó fins arribar al clímax. Ho ha entès a la perfecció, i el canvi ha estat sorprenent. Deu ser que els músics tenen una sensibilitat innata i saben tocar instruments fins fer-los vibrar. He pensat que en Roger passada una estona marxaria a casa seva, però s´ha quedat al meu llit i a sobre roncant. Jo no puc dormir amb tant soroll prop meu. Ara he trobat una bona raó perquè la dona el deixés. Pobreta No sé com es prendria despertar i veure´m a l´habitació de convidats.Tampoc sé què pensarà si em veu davant l´ordinador ara mateix. Li diré que és per agafar el son. Ara torno al seu costat, però si no para jo el desperto o marxo.
