He acabat dormint a l´altra habitació perquè m´estava posant tan nerviosa, que l´hagués ofegat. Entre ell que roncava tan fort que ni els veïns dormirien, i el vi que no m´havia sentat del tot bé… M´han despertat els seus petons. “Què fas aquí Ninotchka?” M´he despertat que jo tampoc ho sabia. Es veia a venir que ell volia més gresca, però jo no podia fer-ho amb ell. Perquè l´odiava per haver roncat tan fort. Pobret! Ja sé que és com de nena petita, però havent dormit tan poc, la meva reacció era d´odi cap al culpable, i només volia seguir dormint. Ell tenia gana. Li he dit que agafés qualsevol cosa de la cuina i he seguit dormint. Suposo que no he estat gaire simpàtica perquè ara ja no hi és. L´hauré de trucar, i disculpar-me, clar que també podria trucar ell per marxar sense ni dir adéu.
Ara m´ha trucat en Quim, per veure com estava. Estava content que hagués anat al Liceu, i ha rigut força quan li explicava la meva última aventura nocturna. M´ha ensenyat a instal.lar el messenger, per estar en contacte de manera més econòmica. Diu que m´haig de modernitzar, i té raó. Ara em falta comprar un micròfon per tenir converses parlades. Al mesenger, només tinc de contacte al Quim i no està connectat. En Quim m´ha dit que si volia em donava les adreces dels seus amics de xat. Però eren belgues gays. Això de gays m´era igual, però el meu francès estava força rovellat. En Quim creu que el món del xat em faria companyia. M´ha dit que abans de posar-me a beure vodka sense parar, em connecti al xat i així em desfogaré. Ja m´ha advertit que en els seus anys d´experiència pel cybermón ha vist de tot. Gent que menteix, gent que només vol quedar i cardar, altra que busca amistat, … que hi ha de tot. Es veu que el Michel i ell es van conèixer per internet. Què fort oi? Però el Quim m´ha prohibit quedar a la primera amb ningú. Es com un germà gran. Sort en tinc d´ell! Avui se´l veia preparat per dir-me de tot. El dec tenir preocupat. El que m´ha sobtat és l´últim que m´ha dit. M´ha aconsellat anar al psiquiatre. A ell li està anant molt bé per superar la mort del Michel, i creu que jo no he parat de rebre cops a la vida, i que haig d´anar abans d´alcoholitzar-me del tot. M´ha sorprés la veritat. Potser té raó. Potser hauria d´anar al psiquiatre. Igualment porto uns dies sense beure vodka.Vaig a dormir una mica més, i després trucaré al sorollós Roger.
