Porto una estona desperta, ha de venir el de la nevera, i no volia que em trobés feta un drap. Avui m´he llevat millor. Em trobo bé, i anímicament les coses tenen un altre color. I fa molt bon dia. No he somiat res, o almenys no ho recordo. L´ únic pal d´avui era aquella visita amb el psiquiatre. Li havia d´explicar la meva vida? Em prohibiria l´alcohol i a canvi m´inflaria de pastilles? Això potser era pitjor. Avui aniria ben arreglada a la visita i amb un maquillatge perfecte. Em faré passar per una persona normal, un paper ben fàcil per una actriu com jo, li diria que no sabia per què m´enviaven, que havia tingut algun malson, i algun desengany amorós, però res més. L´enganyaria. En Quim potser s´enfadaria si ho sabés, però com en teoria el que expliques als psiquiatres és secret professional, no sabria si li he explicat de més o de menys. Es que no sé per què haig de deixar que un home desconegut furgui en la meva vida. Voldria que li parlés de coses doloroses, i acabaria feta un mar de llàgrimes. Potser seria diferent si fos una doctora. El doctor Quintanilla segur que acabava jutjant-me d´alguna manera, i li encantaria fer-me l´amor al divà de la consulta. Pobre home! Segurament seria un bon professional, hauria sentit de tot, i no l´esparverarien els meus relats, però podria ajudar-me? Faria que em trobés millor? Deuen donar consells aquesta gent? O només escolten? Hauria de marxar de Barcelona per trobar la felicitat? Suposo que el lloc on siguis o amb qui siguis no importa, és la mateixa persona de qui depèn.
Avui en el fons estic contenta. Ja no tinc ganes de trucar al misteriós Robert i dir-li de tot. No confio en que truqui més, ni veure´l mai més. Em queda el record de les seves tendres carícies al Llantiol i prou. Res de sexe. No sé quasi res d´ell ni ho sabré mai suposo. Una persona amb qui em vaig creuar una nit, però no sé ni on viu, ni de que treballa, ni qui són els seus amics. Una persona que em va consolar i prou.
I després està en Roger, el violinista que ronca fort. Es maco. Però no sé si em convé seguir-lo veient. Ell suposo que busca consol i companyia després de la seva separació. Però jo sóc massa inestable. Uis, truquen al timbre. Deu ser el de la nevera.
