Avui no ha estat el bonic dia de primavera que esperava. Ha estat un dia de vent que esperava la pluja però no arribava. Un dia com jo, que espero que aparegui d´una vegada el maleït home que em molesta. No em fa por morir i acabar amb els meus problemes, crec que algunes coses em lliguen encara a aquest món, per això no em suïcidaria, però si ell vol fer-me desaparèixer, endavant. El que em fa por és la manera com ho farà, em fa por patir. No vull la protecció dels Davids, ni la Filomena, ni la Miriam, ni de ningú, estaré aquí sola, com tantes vegades, només amb els meus pensaments i el vodka esperaré, de vodka una miqueta només, no vull que em trobi marejada i amb vomitera. Tampoc sé quin dia vindrà a per mi. No sé ni si és en Roger. No puc acabar-me de creure que algú com ell em faci passar per aquest calvari, però diuen que de l´amor a l´odi no hi ha res. El vent segueix udolant i sembla que també es burli de mi. Avui només he sortit un moment per la tarda de casa, volia mirar la bústia, era com un pressentiment, i allà hi havia la nova carta. “ PUTETA, ENCARA QUE ET CANVIIS EL TELÈFON T´OBSERVO TOT EL DIA”. En aquell moment reconec que el vent gelat ha corregut dins del meu cos, tenia unes esgarrifances terribles. Llavors he vist el Jambo, que ja plegava de fer neteges, m´he abraçat a ell, i no podia parar de plorar. Ell estava quiet, no sabia què fer, i l´he convidat a pujar a casa meva. Ell deia “Qué le pasa? Qué le pasa?” en el seu estrany castellà. L´he fet callar perquè no ens sentissin. Si el marit aquell ens espiava, fos qui fos que ho passés bé. En Jambo em mirava estranyat. L´he fet entrar a l´habitació i he començat a despullar-me. A ell se li han obert els ulls com taronges i feia veure que no em mirava. “Señorita no está bien” però no marxava. He començat a besar aquell escultural cos mentre el despullava, i podia sentir tota la seva virilitat que empenyia amb vigor i força, desitjant penetrar dins meu. Jo convertia tot el meu horror i la meva por en la força del desig, i en Jambo ja no s´ha quedat quiet i s´ha llençat sobre meu per complaure´m. No portaríem ni mitja hora quan el meu mòbil ha començat a sonar amb força, sonava i sonava de música de fons, però li he dit en Jambo que no s´aturés. Hagués volgut que en Jambo es quedés amb mi tota la tarda i la nit, però m´ha dit “mi mama preocupada. Debo irme” L´he deixat marxar, ja estava més calmada. He mirat el mòbil, quatre trucades no identificades, segur que era ell. L´altra era dels Davids, he trucat corrents, però ells ja eren sota casa meva m´han dit. Per pèls no es creuen amb en Jambo. Els he dit que no he agafat el mòbil perquè creia que seria el meu perseguidor. Els he ensenyat la carta d´avui. Volien que tornés a casa seva, però no he volgut, els he dit que estava segura a casa. Els he preparat unes pizzes per sopar, era el mínim. Només he rebut una altra trucada. Era en Quim. Li he dit que no es preocupés, que estava amb els Davids. Els Davids deien que es quedarien a dormir a casa, però els he dit que no feia falta, que no tenia por. Han insistit que s´havia d´avisar a la policia, o contractar un detectiu, però els he dit que no volia ningú controlant-me, però que potser si s´havia d´informar a la policia, encara que em temia que ens trobaríem una sorpresa desagradable quan es sabés que era en Roger el culpable. Ells han dit que no tenia proves, i que en Roger havia assajat aquest matí, que no podia ser que fos ell el de la carta. Però els he dit que justament pel matí no havien trucat, i que la carta la podia haver deixat de nit. Que ells no paressin de defendre´l ha estat l´excusa ideal per fer-los marxar a casa seva. S´han emportat la carta però, i han dit que la portarien a la policia. Així que ara torno a estar sola, les persianes baixades, la porta ben tancada, què pot passar? Si en Roger va fer alguna còpia de les meves claus tampoc podria entrar, tinc posada la cadena… Esperaré aquí a casa, però no crec que vingui ningú, penso que fins demà no tindré més notícies. Esperar, passar el temps, potser les últimes hores de la meva vida, qui sap, però sóc valenta, sóc capaç d´estar sola malgrat tot, i això em fa sentir bé. No et necessito Igor, no fa falta que tornis més. Roger, fes-me que el que vulguis, perquè llavors ja no em tindràs mai. El vent segueix espantant als pocs vianants, i jo com sóc a casa no tinc res a témer.
