Es curiós com pot anar variant el meu estat d´ànim. Avui em torno a sentir forta, sense por, imparable. Es cert que ahir va tornar a trucar el desconegut al mòbil, però en veure trucada no identificada, es va posar el David B. i li va dir de tot en aquell desgraciat. Aquest segur que ja no truca. Si és en Roger, en sentir la veu del David potser pararà, i si és un desconegut veurà que hi ha un home protegint-me
Demà dilluns farà una setmana que vaig parlar per últim cop amb en Roger. Va dir que em trucaria en deu dies. Jo no sé si li agafaré el telèfon. Potser no és ell l´autor de les trucades i d´aquell anònim, i seré injusta, però tot apunta cap a ell. No semblo capaç d´atreure a cap noi una mica normal. Potser sóc jo la que no sóc normal. La Miriam roba coses i sembla que ha conegut a un noi encantador, i per internet. Avui ha trucat per dir-me va passar una fantàstica nit de dissabte amb ell. Deia que es sentia més jove, renovada….A totes les noies ens agrada que ens vagin al darrera, i acompanyat de bon sexe és la millor medecina.
Els Davids són encantadors. Divendres em van fer riure molt al sopar. Dissabte volíem anar de compres, perquè jo els vaig comentar que volia redecorar la meva casa. Som tan tontos que no recordavem que feien festa, així que vam decidir fer una volta pel passeig marítim. A ells també els agrada molt al mar, i vam dinar fora. Tot allò em va fer oblidar la trucada del matí. Al vespre em van portar a veure una obra de teatre amateur que feien uns amics seus. Va estar força bé, i després vam anar a ballar amb aquella colla. L´Helena també va venir. En el teatre em va agafar la mà, jo no li vaig treure. De camí al bar musical, em va dir que com veia els homes no em convenien. Jo li vaig somriure. “I qui em convé? Tu?” Ella va somriure, va dir-me que es moria per besar-me, però que estés tranquila, que no faria res, i que podia comptar amb ella com amiga, que sabia tot això de les trucades. Ella estava convençuda que era en Roger, i que es mereixia que el tanquéssin a la pressó una temporada per cabró. Jo li vaig dir que no volia parlar més del tema.
En el bar musical, un dels del grup del teatre el tenia bastant a sobre, però els Davids no el deixaven acostar-se gaire, en el fons protegeixen en Roger. Ells volien que tornéssim. El noi no estava malament, però com havia quedat en dormir a casa dels Davids no havia manera de fugar-me amb ell. De fet m´era igual. Hagués estat una trobada de contacte sexual i prou, d´un dissabte nit ple d´alcohol no en pots treure més. Abans de marxar, el noi dissimuladament em va donar un paperet amb el seu telèfon. Em va fer gràcia, era com a les pel.lícules de fa anys. Però no crec que el truqui.
Avui els Davids han fet paella. Jo estic molt a gust amb ells, però no puc seguir envaint la seva vida, així que els he dit que com no trucaven més, que marxava cap a casa meva. Ells han dit que estaven encantats de tenir-me de convidada, però els he dit que ja n´hi havia prou, i que a part, ells demà treballaven, i que no em quedaria sola a casa seva. Al final els he convençut. Els he promés que si tornaven a trucar els avisaria, i que tancaria portes, finestres, la porta amb dues voltes…. M´han portat a casa al vespre. Em vull sentir segura, encara que en el fons no les tinc totes. No és com sempre les meves pors habituals, és la por a algú que em vol fer mal, i que potser no para fins aconseguir-ho. O potser només vol jugar amb mi. M´he posat al llit però no paro de donar voltes. Encara tinc alguna pastilleta per dormir. Potser un cop dormida entra Ell, i amb un ganivet va destroçant el meu cos. Això seria terrible! Què deu passar per la ment d´aquest cabró? He obert la finestra un moment. Al carrer no es veu ningú sospitós. Passa algun cotxe com cada nit. La ciutat sempre segueix el seu ritme, sense importar-li el que els passa a algunes persones. Uns ens sentim desgraciats, però això no importa, altres perden la vida, però en neixen d´altres, uns són feliços en l´escalfor dels seus llits, altres donen voltes en la solitud dels seus llençols, però els semàfors canvien de color cada minut, els taxis ocupats passen pels carrers, el camió de les escombraries segueixen fent soroll a la mateixa hora. Passa un ambulància, a algú li ha tocat aquella nit. Pel conductor de l´ambulància és un viatge com un altre, i espera ansiós les 2 h de la matinada, quan serà la seva estona lliure i podrà anar a menjar l´entrepà al bar on són tots els del 091, la guàrdia urbana, i els del servei d´escombraries. Veurà avui allà l´escombraira que li té el cor robat? La ciutat és plena d´històries de gent, d´ànimes que la mouen, però el seu conjunt avança sempre seguint les mateixes normes. A les set del matí sonaran molts despertadors com cada dilluns, a les 7.30 hi haurà molta gent a les andanes del metro com cada dia. Molta gent amb cares dormides, altres amb cares llargues, uns intentant llegint el diari, la parelleta que va junts a treballar, i quan s´han de separar es besen amb fruicció, uns porten maletins, d´altres l´entrepà sota el braç, alguna senyora s´ha posat massa perfum, algun home no s´ha posat desodorant, una barreja d´olors matutins es mesclen a la ciutat, i el calor de la primavera els fa prendre més vivesa…. Ara és de nit. La ciutat està bastant callada. Jo estic sola a la finestra de casa meva. A una altra part de la ciutat potser també algú està sol en la seva finestra. Cau un plugim d´esperança, que neteja la nit de pors.Vaig a tancar la finestra i aniré a dormir. Demà la ciutat es llevarà amb un dia de primavera.
