Avui ha tornat a trucar en Carles, i li he contestat dient-li que no volia saber res més d´ell, que no m´interessava la seva vida, i que em deixés en pau. M´he sentit plenament satisfeta. He penjat, però ell ha insisit, què li passa ara? No l´entenc, sempre té les dones que vol, no li vindrà d´una. Però no és perquè em tingui un carinyo especial, ja ho sé. Es perquè no suporta que li diguin que no. Què malparit! Però a la segona trucada he fet posar al David A. Tot i estar donant-li voltes al seu problema, ha estat molt contundent amb en Carles ?O la deixes o et trencaré la cara. M´entens? ? Què violent! M´ha impressionat, ell que sembla tan pacífic. M´ha dit que la violència la treia de quan va estudiar teatre. Què bo! Està fatal pobret. He anat al migdia a comprar una mica de peix, i quan he tornat estava plorant, perquè havia parlat amb l´altre David. De fet jo crec que discuteixen ara per tot, encara que de fons, hi ha els gelos del David A. pel jovenet aquest. I amb tota aquesta moguda, oblido les meves paranoies. Si quasi oblido felicitar en Quim pel seu sant. A part, al David A. se li ha acudit fer pràctiques de bricolage a casa meva. Jo sóc tonta per deixar-lo. Ha insistit en penjar-me una llàmina que em vaig fer enmarcar per penjar-me sobre el llit. Ha quedat massa amunt. A part de fer varis forats a la paret. Volia anar a comprar pasta i pintura per tapar-ho. Li he dit que era igual, que el quadre ho tapava. Per sort, l´he convençut. Ojalà l´hagués penjada l´Igor com havia de fer, però com va desaparéixer? Aiss . Estic ben entretinguda. Ara dorm el David A. No sé si hauria de parlar amb el David B., a veure si aconsegueixo treure´n alguna cosa. Em fa pena que després de tants anys de convivència, tot pugui acabar per un malentés. Ara que si intervens en aquestes coses en pots sortir escaldat. Però ara em sento una autèntica heroïna. El divendres vaig ser la tonta, sense dir res al Carles, i volent creure que era única per ell com em deia. Però dissabte pel matí, mentre em besava i el sentia dins meu, me l´imaginava fent el mateix amb l´Helena, i amb moltes altres cares de noies diferents que no coneixia. Em va semblar fins i tot sentir la presència de la meva amiga l´optimista, que m´animava a donar-li la lliçó que es mereixia. I vaig sentir que li havia de parar els peus. Ella havia estat enganyada, ella no va saber res en vida, i ara em demanava que jo la vengés. De fet va ser una manera de suggestionar-me, no és que estigui més grillada del que sembla. Però el vaig fer parar. ?Què et passa?? em va dir. I li vaig dir que estava farta d´ell. Que m´avorria al llit, perquè estava massa utilitzat. I ell encara xulo ?nena, quan et poses així encara m´excites més? Anava a enganxar-se de nou a mi, però plasss, a tota la cara. ?mmmmmm, no sabia que t´agradés això? Em va treure de polleguera. Li vaig dir que era una persona menyspreable perquè enganyava a totes les dones. Ell em va dir que era mentira, que m´era fidel. Li vaig dir que l´havia vist amb l´Helena. I ell va dir que això no comptava, que l´Helena era només una lesbiana viciosa. Li vaig dir que ja no era per mi, era per totes les altres que deurien patir, i sobretot per la seva dona morta, que havia estat una santa, i que ell no s´havia comportat gens bé. Ell em va dir que només repartia amor, que no volia fer patir a les dones, que ell sabia que ens agradava encara que fos compartit. Quasi em deixo convencer, perquè m´agrada, però el vaig apartar i em vaig vestir rapidament. Li vaig dir que era la persona més falsa que havia conegut mai. Ell em va dir que havia nascut així. Que li donava morbo jugar a amagar-se i que no el descobrissin. Li vaig dir que no estava bé jugar sol, i que es plantegés una mica que esperava de la vida, i que recordés a quantes noies havia fet mal, i que a mi no me´n faria més, que marxava, que hagués preferit no topar mai amb ell per la vida. I vaig posar el que tenia per l´habitacio i el bany a la bossa, i caminar sota el sol fins el poble. Ja sé que tampoc em vaig passar gaire, ni era cap heroïna, però havia aconseguit lliurar-me d´ell, tot i que no sabia cap a on anar. Em podria haver fixat més en el nom dels pobles. Sort que al cap de poc va passar el jeep de la Rosa i en Jonh. Jo anava amb les ulleres de sol, intentant estar molt digne, però no parava de plorar. Vaja ! El que ara s´ ha despertat és el David A. L´han trucat al mòbil. Podria apagar-lo si dorm. Crec que hi haurà jaleo. Vaig a veure què passa. Distreta ho estic realment