Ahir no va ser un bon dia. La meva melangia per la pèrdua del meu rus, es barrejava amb la visió depriment del Dani, i sobretot aquell horrorós somni. Per una banda no volia sortir de casa si no era estrictament necessari, però per altra la meva casa és tant plena de records… Crec que encara puc sentir l´olor de l´Igor en ella, com si la seva presència hagués impregnat en les parets, els mobles, les cortines, els quadres…Totes les cases guarden records, i es queden amb part de l´energia de la gent que les habita i que les visita. Els sentiments, les sensacions que vivim no marxen del tot. Floten en l´aire i quan troben algun element per recolzar-s´hi s´instalen per sortir quan menys t´esperes si les oblides. La meva casa té molts passatges placenters a recordar, però també l´amargor de la meva soledat malportada, les pors de la meva bogeria latent, la tristesa de la meva infelicitat per saber realment que espero, que vull… La felicitat és un estat d´ànim ben estrany. Si la tenim no la sabem valorar prou bé. Jo crec que de vegades he estat feliç, però no puc recordar què era el que m´ho produïa. Ets feliç per tu sola o per una companyia en especial? Ets feliç perquè aconsegueixes oblidar-te d´altres coses? Es ben curiosa la societat actual. Els cànons de felicitat semblen estar clarament establerts, però tot i això el món està ple de gent amb depressions que ho passen molt malament. Què em fa feliç a mi ? Una amiga molt optimista em deia que ella intentava trobar la felicitat en els petits moments. Ella era feliç passejant pel carrer i contemplant la gent, prenent un cafè amb algun amic, anant al cinema i veient una bona película, podent estar al sofà de casa seva un diumenge fred i plujós, encara que per la tele fessin una películ.la soporífera. Ella em deia que jo també havia de fer-ho. Que m´havia de sentir feliç per tantes bones experiències viscudes, per haver conegut món, per haver compartit nits amb tants homes diferents, per tenir unes dots interpretatives que feien gaudir al públic d´allò més... Potser la meva amiga té raó i haig de saber valorar més la vida. Mirar endavant i pensar que la realitat és millor del que sembla, i que no puc estar evadint-me en el vodka i el passat. Els records és bo tenir-los però sense obsessionar-se.
