Aquesta nit el llit l´he trobat més gran que mai. Necessitava que algú omplís aquell buit. Necessitava poder-me agafar a algú, sentir una altra presència que no fos la meva. Somiava i despertava sentint un alè calent d´algú a les meves espatlles, però obria els ulls i no hi havia ningú. Estic acostumada a viure sola des de la mort de la meva família, i m´agrada aquesta llibertat en tot, però molts dies m´agradaria una carícia, unes paraules, no només els meus monòlegs desvariants. Intento omplir aquesta mancança amb homes, uns m´aporten menys del que esperava d´ells, altres em donen altres coses, però tots acaben marxant. Uns s´hi estan més, d´altres només instants de sexe i plaer, i jo segueixo buscant. L´Igor semblava ser la fi d´aquesta recerca per la vida, però em deuria enganyar perquè va marxar sense una trista explicació, ni verbal ni escrita. No em penedeixo de la meva multitud de contactes, tots m´han fet sentir viva, encara que de diferents maneres
Aquesta nit em sentia especialment sola, i a part amb por. Em perseguia aquella pobra dona enganyada, i l´amargor del Dani.
M´he llevat suada i angoixada, seguia estant sola. He baixat a buscar el diari, temia trobar en la alguna tràgica notícia “Cistelleria del Casc Antic crema amb el seu propietari dins”, o “ Un home mata a la seva dona embarassada i després es suïcida. Deixa una carta per a una dona anomenada Ninona”… per sort el diari no portava cap notícia que m´indiqués la mort del Dani. Segurament avui estaria millor, i si el destí no ens jugava cap mala passada no ens retrobaríem més. Per sort, ell no sap on visc. He posat també la ràdio per si la notícia era més recent. Però res. No sé per què m´obsessiono amb aquestes tonteries
He pogut parlar amb en Quim, però poquet. Era a la feina. Diu que està millor, però que m´enyora molt. Que vagi a veure´l. No he gosat explicar-li les meves trobades, ni tampoc com em sentia, no volia molestar-lo, però la seva veu m´ha donat una mica de pau. Ha insistit que truqués a en Robert, i ho he fet. L´he enganxat en mig d´un dinar de feina. M´ha dit que no podia parlar gaire, però que per compensar-me em convidava a sopar el divendres. A les 21 h em recollirà a casa. M´ imagino que serà un sopar ben romàntic. De fet no el conec quasi, però aquest noi crec que arribarà a ser algú especial en la meva vida. M´he passat la resta del dia pensant en el divendres. Pel meu cap han passat tot de boniques possibles històries, i crec que seguiré així el dia fins que em dormi
