body comentado
Barcelona sunset
:::10.3.04:::

Aquesta nit he dormit tant bé. Avui m´he llevat d´un bon humor increible. He decidit que era el dia perfecte per tornar a fer tai-chi només llevar-me. Uns quants exercicis de respiració i després tota la taula dels quaranta moviments. Creia que seria incapaç de recordar-la, però sorprenentment els moviments fluien, i podia sentir com renovava l´energia, i em sentia de nou forta.
Per la tarda he pensat que potser era el moment de tornar a retrobar als meus amics, que veiéssin que no els havia oblidat. He pensat en trucar a la meva amiga l´optimista. Es un encant de dona. Sempre alegre com ja havia comentat, i això que la seva feina no és precisament gaire animada. Ella treballa d´infermera d´un hospital en l´ àrea de malalts terminals de cancer. Jo realment no crec que aguantés ni un dia allà, per això realment admiro persones com ella, que amb la seva alegria acompanyen a la gent a marxar d´aquest món amb totes les atencions possibles. Tenia ganes de trucar-la. No tenia ni idea si li tocava dia lliure o no. Ella treballa dia si, dia no dotze hores seguides. De més jove feia torn nocturn, però faria quatre anys que tenia el torn de dia. Podriem anar de compres o anar a prendre un cafè i acabar sopant tot xerrant com sempre acabavem fent. El seu marit ja estava acostumat a si que si quedava amb mi, podiar arribar a les tantes. Volia trucar-la i explicar-li tot el que m´havia passat. Ella sabia la meva història amb l´Igor amb pèls i senyals, excepte el meu trist final. Ella sabia que ell havia desaparegut, però passat un mes més o menys vaig deixar de contestar les seves trucades i ja no era només per sentir-me enfonsada en la desesperació i el vodka. Hi havia més raons. Sobre un mes després de la desaparició de l´Igor, es casava una amiga de les dues. Jo no tenia gaires ganes d´anar-hi, però vaig animar-me finalment. Em vaig vestir ben guapa i provocativa. Em vaig posar un escot d´aquells que fan patir als homes. Em vaig pintar realçant els meus ulls blaus, i realment vaig fer una obra d´art amagant les ulleres de les males nits que passava. Després de la núvia, perquè tocava, vaig ser la reina de la festa. Tothom volia ballar amb mi. Vaig ballar amb tot de familiars i amics que no coneixia. Alguns amb l´excusa de la beguda i el ball he de dir que m´agafaven amb força i fins i tot em van tocar el cul. Jo m´havia proposat no beure vodka per no malmetre la meva radiant bellesa que tantes hores m´havia costat, Però clar entre els vins de l´àpat, el cava, el xupito, i les copes que m´anaven portant els meus balladors, vaig acabar realment com una cuba. I a part, almenys al vodka estava acostumada, però a aquella barreja explosiva no.El dia després del casament em vaig despertar en un llit estrany. Entrava una mica de llum per les escletxes de la finestra. No es sentien sorolls de cotxes, només el cantar dels ocells. Jo anava nua i tenia un desconegut al costat. Almenys la closca del seu cap no m´era familiar. Ell semblava anar despullat també. Tenia una esquena ample i uns braços musculats, . Almenys no havia triat malament, fins i tot semblava més sensual que l´Igor, que ja era dir. Tenia una set espantosa i el cap em pesava molt. Vaig decidir aixecar.me a investigar on seria la cuina, quan el meu acompanyant es va girar. En veure la seva cara no m´ho podia creure. Era el marit de la meva amiga optimista! “Hola bonica” em va dir tot somrient.Debia estar a la seva casa de camp, però què hi feia jo allà, i on era la meva amiga? Debia tocar-li hospital clar.Jo li vaig preguntar què havia passat. Ell em va dir que res, però que no seria per falta de ganes d´ell, però es veu que jo anava massa borratxa. Jo era incapaç de reaccionar de cap manera. Li vaig demanar aigua per apagar aquella set, i així donar.me temps per pensar com sortir d´aquell embolic. Ell sense tapar el seu atlètic cos, va tornar amb un got d´aigua, i una ampolla de vodka somrient. “Té bonica, beu aigua, i després la millor el millor alivi per una ressaca, és una miqueta més d´alcohol. Ahir em vas dir que necessitaves un vodka quan veniem cap aquí” Com podia comportar-se com un ligue qualsevol? No recordava que la seva dona i jo erem amigues feia anys? Jo mai havia tingut aventures amb parelles d´amigues meves. Ho trobava de molt mal gust. Però es veu que borratxa no controlava ja ni això. Però en aquell moment encara podia tirar enrera, era el moment de fugir. Vaig beure l´aigua, i després em vaig servir una mica de vodka, potser tenia raó. Ell seguia clavant els seus ulls negres en els meus somrient. Realment la meva amiga tenia un marit molt guapo. Però era el seu marit. Ell va seure al llit al meu costat. Jo no era capaç de moure´m. Va acostar els seus llavis als meus i em va començar a fer petons dolços i humits. Jo vaig tancar els ulls i em creia que era l´Igor que em besava. Va començar a acariciar el meu cos i abraçar-me. Com necessitava jo els braços d´un home. Les seves mans lliscaven pel meu cos produient-me una excitació increible. Els meus mugrons eren durs com pedres després de les seves pessigadetes. Vaig mirar-li la cara. Era el marit de la meva amiga l´optimista, no era l´Igor, però m´agradava tant com em tractava. I llavors vaig acabar d´entendre perquè era tant optimista la meva amiga (això pot semblar un comentari massa sarcàstic donada la situació, però va ser el que vaig pensar) Els seus dits van introduir-se placenterament dins la meva humitat, i ja només podia emetre xisclets de plaer. No podia tornar enrera. Vaig deixar de ser passiva, i vaig respondre-li amb tota la meva excitació i ens vam entregar plenament a totes les meravelles del sexe. Vam acabar rendits i dormits abraçats l´un amb l´altre. El següent despertar va ser més brusc. El marit de la meva amiga patia perquè ella plegava a les vuit. Havia d´anar-la a recollir a la feina a Barcelona. En el cotxe em va explicar que ella havia marxat abans del casament perquè treballava. I que ell li havia promés que acabada la festa em portaria a casa meva, i després aniria a dormir a la casa de camp perquè volia arreglar el jardí. Si sabés la pobreta. Em vaig sentir fatalment culpable. Volia plorar però no em sortia cap llàgrima. Ell em va dir que per fi havia aconseguit el seu somni, que sempre havia volgut fer-me l´amor, però que la realitat havia superat qualsevol expectativa. Jo li vaig dir que preferia no parlar més a la vida d´allò, que havia estat un error perquè jo estava en una època baixa, però que no podia fer-li més mal a la meva amiga. Ell va riure. Seria sarcàtic! Em va dir que no era la primera dona ni seria l´última dona amb qui enganyava la meva amiga. Deia que ell a la meva amiga se l´estimava molt i que mai la deixaria, però que necessitava buscar altres emocions a la vida. I que de fet li donava més morbo quan més perill hi havia que la meva amiga s´enterés. Però que no volia que ella se´n assebentés perquè mai voldria fer-li mal. Aquelles confessions potser eren per deixar-me més tranquila, però encara em van regirar més l´estòmac. La imatge de la meva amiga amb els malalts terminals, mentre ell es dedicava a penetrar cossos d´altres dones se´m feia insuportable. Em va deixar a casa meva, i li vaig dir que no volia veure´l mai més. Però al cap de dues setmanes ja el tenia picant a la porta de casa meva. Un altre diumenge que ella deuria treballar. Jo no volia obrir-li la porta, però em va dir que necessitava parlar amb mi. I de fet el que necessitava de mi era una altra cosa. Jo vaig ser dèbil, i no vaig resistir ni cinc minuts les meves negatives. Estava tant sola! El segon cop, amb ell ja fora casa, encara em vaig sentir pitjor. No només destroçava la meva vida, ara em dedicava a espatllar altres. Amb la meva amiga només vaig poder parlar un cop per telèfon després del primer episodi. Després no li he agafat mai més. Només vaig ser capaç d´escriure-li un mail dient-li que em sentia fatal després d´això de l´Igor, i que no volia saber res de ningú. Que deixés de ser una xafardera amb la meva vida amorosa, que ja era jo prou gran per arreglar-me-les. Vaig ser molt dura amb ella, per tapar els meus remordiments. Igualment em vaig deixar visitar pel seu marit dos o tres cops més. Ell apareixia quan menys ho esperava, no sé quines excuses li donaria a ella. I jo el deixava que em portés al paradís sexual, fins que un dia no el vaig deixar entrar. Li vaig dir que estava acompanyada, que marxés. Ell va cridar que era una puteta barata, i que total no era cap meravella al llit. Suposo que tot era la ràbia del moment, mai cap home se m´ha queixat. El cas és que aquell dia vaig posar seny per fi i vaig acabar el que mai havia d´haver començat. Aquell dia em vaig emborratxar en la meva soledat merescuda i vaig sommiar que l´Igor tornava a ser amb mi, però no va tornar clar. Com comprendreu, després de recordar tot això no he pogut trucar a la meva amiga l´optimista. Havia de ser sincera i dir-li que el seu marit es follava a qualsevol tia, i fins i tot a mi? O havia de callar per recobrar la seva amistat? No l´he trucada, però tampoc he begut vodka. He sortit de casa corrents i he anat a carregar-me de roba de primavera. No fa encara el temps, però m´haig de preparar per ser la glamourosa Ninotchka de sempre, encara que havent perdut una amiga


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL