Aquesta tarda ha començat a ploure, i jo que odio la pluja, m´ha agafat un mal de cap insuportable. Per sort ha estat un núvol, i com el cap em bullia, i no volia prendre una altra copeta de vodka, he agafat el paraigües per si de cas i m´he posat a passejar. Necessitava sentir el vent fred acaronant-me les galtes. La gent caminava pel carrer fent dins la seva rutina. Almenys això em semblava, quan de cop i volta he vist una parelleta joveneta besant-se. Més endavant caminava agafada una parella de mitjana edat. Segueixo caminant i em creuo amb un atractiu que esperava a algú. M´ha mirat, o almenys això m´ha semblat. M´he tornat a sentir dona, i he començat a caminar coquetament . M´he girat per tornar-li la mirada, però ell estava abraçant a una noia. Deuria ser la que esperava. I m´he tornat a sentir ben desgraciada. Què passava? Plovia una mica i els enamorats com cargols sortien a ensumar la frescor de l´aiguat? Tothom semblava molt feliç, tothom tenia l´amor de la seva vida, i jo res de res. Fins i tot dubto si algun cop he trobat el veritable amor. Les meves parelles m´havien durat relativament poc. Alguna més que altra, però en el fons per molt que diguéssin que estaven bojos per a mi, només em tenien com a una aventura, o potser era aquella deessa que deia el Daniel, però un cop em tenien, ja era una mortal més que els avorria. Jo creia que l´Igor era el meu gran amor, però va marxar sense ni dir adéu. He seguit caminant fins a la platja. Potser no era el lloc més adequat per una noia sola en l´ample sentit de la paraula. Fins i tot no sé si encara tinc amics. No els contesto les trucades, ni els mails, no vaig a les seves trobades. Seria lògic que no vulguin saber res de mi. Però em fa vergonya que vegin que la gran Ninotchka és una dona amargada, que ja no irradia cap mena d´energia, i que només migviu envoltada de vodka, records i ara aquestes breus ratlles. Tampoc vull ser una càrrega per ells, si no torno a ser la triomfadora de sempre, més val que no em vegin. Els faria patir. Sóc una contradicció constant. No sé què vull ni a que aspiro. He segut a la sorra, ensumant la sal marina, amb la mirada migperduda en l´horitzó. La nit anava fent-se senyora del cel, però els núvols no deixaven veure els estels. Almenys no veia per allà parelles enamorades. Algun pescador es veia, algú passejant un gos, i de tant en quant algú en xandall corrent. La immensitat del mar sempre m´ha fet sentir petita i intranquila. M´agrada el mar encara que sé que sempre té el poder de guanyar. Amb nou anys ja vaig comprovar com la seva força et portar endins fins fer.te desaparèixer. Quin horror recordar aquell dia on per culpa meva, vaig posar tota la meva família en perill. Com les onades ens feien voltar en cercles cada cop més endins, i per moltes braçades que féssim, el mar més endins i endins ens portava. I després ens anava acostant cap a l´espigó, on les grans onades amb força esclataven contra les roques. Els meus pares trets per la Creu Roja per l´espigó només es van fer uns quants talls. Jo vaig ser rescatada per un anònim desconegut a qui quasi no li vam poder agrair res. Ell em va conduir entre els corrents del mar fins a la platja. Quan arribavem a peu pla, tota la gent estava dempeus esperant el feliç desenllaç de l´aventura. Tothom feia comentaris o preguntes. “on aniria aquesta nena a banyar-se amb bandera vermella?” “quins pares més imprudents!” I jo només volia plorar i plorar. Que prop havia vist la mort. Van haver-hi moments en que creia que no resistiria més flotant entre totes aquelles onades. I com plorava. Com avui, com plorava sola en aquella platja. Plorava perquè potser més valdria que el mar m´hagués tragat aquell dia abans d´arribar a ser la degeneració de persona en que m´havia convertit. Encara tenia més mal de cap de tant plorar. .Començava a fer més fred, tot i anar abrigada. Dels llavis m´ha començant sortir una cançó “Oi que és bonic? Oi que fa goig? Quan finalment he aterrat, tu alces el vol. Feu que entrin els clowns….” (A little night music de Sondheim) Realment molt apropiada per a la meva situació. Desaconsellant el recomanable per a qualsevol cantant, he seguit cantant amb sentiment desafiant la brisa marina que segur que ha atacat les meves fràgils cordes, que prou les faig patir amb tant vodka. M´he alçat cantant, com si tots els granets de sorra fóssin el meu públic més fidel, i al final mentre saludava he cregut sentir una gran ovació. Era la Ninotchka, podia tornar a ser la de sempre. Cap record més m´aturaria. Havia nascut per alegrar el món, per regalar-los el meu art, i no podia seguir tant de temps en l´ombra
