Avui era un altre dia d´espera. Podia tornar a provar d´agafar un tren per distreure´m, o passejar, però no tenia ganes de res. Només era qüestió de deixar passar el temps. Al final m´he decidit a baixar, però només a l´estanc. No he observat res ni he intentat distreure´m. He tornat a casa, i m´he dedicat a fumar i beure. De fons, per martiritzar-me m´he posat alguna gravació meva, per sentir-me cantar com mai ho tornaré a fer. Suposo que algun dia hauré de buscar-me alguna feina de nou, tinc encara diners per permetre´m una temporada sabàtica, però algun dia s´acabarien i hauria de pensar què fer. Sempre estava l´opció de llogar una habitació. I tornar a fer correccions de llibres de música per editorials. Però avui no tenia ganes de pensar-hi. Era un dia per deprimir-se. A mitja tarda ha sonat el mòbil. Un número desconegut! Seria en Robert? El cor em bategava amb força. “Hola Ninona, no puc creure que agafis el mòbil. Deu ser que telepàticament has intuit que era urgent” Aquella veu no era del Robert, era en Quim. El tenia oblidat pobret. Ell seguia parlant com sempre. “ Tens alguna cosa a fer aquesta setmana?” He pensat que m´agradaria tenir alguna cosa a fer amb el Robert, però no ho semblava. El cas és que el Quim s´ha agafat uns dies lliures i arriba demà des de Brusel.les, i ja vol quedar per anar a sopar. En Quim, el meu millor amic. Jo també tinc moltes ganes de veure´l. L´últim cop que va venir només vam quedar un dia els dos solets. Vam quedar un altre perquè ell conegués l´Igor, i ell em va presentar el Michael, el seu últim novio. No sé si encara deuen estar junts. En tot cas, en Quim venia sol. L´ niria a buscar a l´aeroport, però fa mesos que no condueixo. Em fa una mica de por. I amb tot vodka al cos. Ara mateix em costa escriure. No tinc gaires forces, i mira que pel meu cap estant passant molts dels moments que he viscut amb el Quim. Ens vam conéixer en un curset de teatre quan encara feia batxillerat. A mi em va atraure de seguida aquell atractiu noi. Ja havia superat el trauma de la meva primera experiència amb en Dani , i no havia noi que es resistís als meus tendres encants. El Quim i jo ens vam fer inseparables, però no entenia per què no s´acabava de llençar, fins que un dia em va confesar la seva homosexualitat. Vaig passar una temporada en que em dedicava a intentar donar-li gelos, quan de fet a ell li era igual. Ell deia que m´estimava com una germana o més, i que l´únic que el feia patir era veure´m unida a nois que no em feien feliç. Van haver de passar almenys un parell d´anys perquè jo me´n adonés que la meva relació amb ell era a la millor que es podia aspirar. Mai trobaria tant afecte, carinyo, comprensió com amb ell. En canvi, amb els seus idilis de vegades era cruel. No expressament. Però era inestable com jo en els temes amorosos, i a part tenia els desitjos de la companyia de parella i de llibertat que es contraposaven. Per això la nostra relació era la ideal. Sense sexe, això sí. Però ens compreniem i ens comprenem encara tant bé. Ens podem llegir el pensament amb una mirada, una ganyota, un somriure… Hi havia temporades en que sempre que podiem ens passavem les hores junts. Ell va anar a la universitat i no va continuar amb la vida bohemia com jo, però la nostra unió no la podia trencar ningú. Alguna gent fins i tot es pensava que manteniem alguna relació secreta, però no era el cas.Fins i tot algunes de les nostres parelles no podien entendre aquella relació. Molts anys de contacte quasi diari, ni que fos per telèfon. Molts moments a recordar. Escapades de cap de setmana, visites a molts restaurants, era el nostre esport preferit anar a provar nous llocs, nous plats. Clar que si voliem animar-nos un dia trist, el millor era un sopar amb un bon vi negre, patés i formatges. Ell era el meu crític més sincer quan era dalt l´escenari. Ens escoltavem les penes, normalment amoroses.Viviem molts moments del dia a dia. Teniem potser una relació gaire bé malaltisa. Erem massa dependents un de l´altre, i després fugiem d´altres relacions. Seriem un cas d´estudi psicològic suposo. Va ser un cop dur per a mi quan em va dir fa sis anys que marxava a treballar a Brusel.les, però que necessitava un canvi, que Barcelona l´estava ofegant. Deia que l´únic que el retenia a Barcelona era jo, però que necessitava marxar. Encara ho recordo.Va venir a casa meva. Venia a sopar. No era un sopar especial. Era com altres dies que ens haviem trucat per sopar junts. Em va fer seure al sofà només arribar, i va començar a dir-m´ho. Vam acabar plorant abraçats sense parar. Ell volia consolar-me, però no podia. I llavors va ser quan em va començar a besar als llavis. Vaig deixar de plorar. “Ninona, bonica, tinc ganes d´estar amb tu d´una altra manera, si tu vols clar. Pensaràs que sóc un gay ben estrany, i el cert es que només he estat amb una noia i bastant malament una vegada, però crec que amb serà especial” Vaig pensar que era com trencar el nostre pacte d´eterna amistat, però a mi també em venia de gust. No podia seguir quieteta amb les carícies que m´estava fent. I aquella nit no vam sopar. Vam fer l´amor com bojos, perquè en Quim i jo ens estimavem i ens estimem molt. Va ser una nit molt bonica. Vam seguir quedant les dues setmanes abans de marxar, però fins l´última nit no vam tornar a repetir. Es el secret de la nostra relació, molt amor, i llibertat, però a l´hora compromís. Es difícil d´explicar. Però les nostres ocasionals trobades sexuals crec que han fet que la nostra estimació augmentés.En aquests anys jo només he anat un parell de vegades a veure´l a Brusel.les. Ell ha anat venint per Barcelona, i llavors ens tornavem a fer inseparables aquells dies. No sempre acabavem unint els nostros cossos. Depenia també de les nostres altres relacions. Però el viure en diferents païssos ha fet que sabem menys de les nostres vides. I ultimament la veritat, jo estic tan desencantada, que no volia donar-li més mals de cap. A ell tampoc li anava gaire bé amb el Michael, aquestes eren les seves últimes notícies. Així que un per l´altre. Però demà el tornaré a veure. Crec que aquests sis dies que està aquí només viuré per ell. Ja pot trucar el Robert, que haurà d´esperar uns dies. Estic per proposar-li al Quim de marxar uns dies fora, i fugir de la ciutat, i de la meva casa.
El Robert però no ha trucat, encara podia fer-ho, però va ser només un miratge en el meu fosc món. Sort que demà arriba en Quim per retornar-me a la vida
