Avui fa més bon temps, i sembla que això m´ha animat. Fins i tot m´he sentit en prous ànims per fer un passeig. Per Portal de l´Angel ja estan les tendes vestides de primavera. He agafat el carrer Petritxol i fins i tot m´he concedit el plaer de prendrem un suís. He seguit deambulant pel barri Gòtic. Els carrers eren plens de gent que sembla que han tingut la mateixa idea que jo. Els músics dels carrers amb les seves músiques ens animaven la passejada. Els peus m´han portat a davant la cistelleria d´en Daniel. El meu primer amor d´adolescent per dir-ho d´alguna manera. Des de l´aparador l´he pogut veure, amb la seva mare. Aquella tenda depriment per a la que sembla que no passin els anys, encara que per en Daniel i sa mare si passen. Semblava més calb. En aquella tenda jo vaig perdre la meva virginitat als 14 anys. Diuen que mai s´oblida la primera vegada, però realment més valdria passar pàgina. Ens va costar tres diumenges aconseguir-ho. Gran part culpa meva suposo, atemorida per la meva infantesa en escola religiosa. I després aquella por a l´embaraç. Ara em ric d´això perquè tinc el presentiment que dec ser estèril. Però això és una teoria, i també un altre tema. Com deia, el Dani tenia setze anys. Ell i jo viviem al mateix barri, i vam començar a sortir. Al cap de poques setmanes em va proposar anar d´amagat a la cistelleria de la seva mare. Jo en aquella època tenia por del sexe. Suposo que era normal en l ´edat. Totes les meves amigues eren encara verges. Per en Daniel també era la seva primera experiència. El cas és que va ser un desastre. Quan finalment al tercer diumenge va aconseguir penetrar.me es va correr a l´instant. Jo vaig començar a plorar dels nervis, però no sé què deuria pensar ell. Només repetia "Ninona meva ho sento, ho sento". Després ens vam vestir, i em va acompanyar a casa sense parar paraula. Va ser un comiat fred, ni un petó, només un adéu fins demà, que va ser un fins mai. No em va trucar al dia següent, ni a l´altre. Al final vaig decidir fer.ho jo; però el seu germà em va dir que en Daniel no volia saber res més de mi. Jo volia quedar amb en Daniel i parlar, dir-li que segur que podiem millorar fent trobades a la cistelleria, però això em va ferir l´orgull. Vaig pensar que potser només havia volgut jugar amb mi, i que no valia la pena intentar res més.... Tres anys més tard va ser ell qui em va venir a buscar a casa. Quan vaig obrir la porta i el vaig veure la meva sorpresa va ser tal, que no vaig ser capaç de negar.me a anar prendre algo amb ell. Es va disculpar per portar.se com ho havia fet, però em va dir que després del seu fracàs sexual era incapaç de mirar.me a la cara. Li vaig dir que jo hagués estat disposada a seguir amb ell malgrat tot allò, i que hagués preferit la sinceritat abans que aquell malentés. Em va portar a casa seva. La seva mare era fora uns dies. I vaig decidir donar.li una segona oportunitat. Ell va dir que havia aprés per poder.me fer feliç. No va estar del tot malament, però sexualment parlant quedava lluny de les nits de plaer extenuant que portava practicant amb el meu professor d´expressió corporal. En aquells tres anys jo havia perdut la por del tot al sexe amb una carrera imparable. I ara tornava el Daniel que jo havia estimat, però m´havia abandonat. Als catorze anys era un heroi per mi,l´estimava amb tendresa, però ara amb disset era una aparició del passat. Vaig decidir que allò no tenia sentit continuar-ho.Reconec que alguna vegada he passat per la seva tenda. Clar que potser avui m´he quedat massa embadalida davant l´aparador, i m´he trobat la cara darrera el vidre. Em somreia. I ha sortit a fora. M´ha dit que sabia que estava feta tota una artista. M´ha dit que ell era casat i tenia una filla. Però que no era gens feliç, que s´estava consumint en la cistelleria, i .... m´ha agafat les mans i les apretava amb força. No em deixava parlar. Tot eren lamentacions, i jo no podia aguantar més calamitats. El cap em rodava i volia fugir. M´ha dit que jo sempre seria la seva deessa, que sempre que anava al llit amb la seva dona o amb d´altres pensava amb mi, i que no m´oblidaria mai. Ha començat a plorar, i jo em desmuntava per moments. Per què hi ha tanta infelicitat al món? No sabia com consolar-lo, però per altra banda tampoc podia seguir més amb ell. I he estat covard, i he apretat a correr. L´he deixat, però no hi havien paraules per aturar allò. Encara em sembla sentir.lo cridar "Ninona no em tornis a deixar" Dos carrers enllà he entrat un bar a fer una copa. Per un dia que havia aconseguit no beure... . Els records em persegueixen i m´enfonsen. Per quants homes seré una deessa? I què vaig ser per l´Igor? Encara sóc alguna cosa per ell?
