Avui ha estat un dia encara més trist del normal a la meva vida. A part del meu destroçat món interior, el sentir les últimes notícies a la ràdio encara m´ha deprimit més. Totes les guerres, atemptats, tota aquesta mena de notícies em deixen feta pols, però quan ho veus tant a prop, i a sobre són producte de la bogeria humana...Mirar la televisió avui era al final inaguantable, era carregar-te i no poder fer res. M´he sentit molt simple per viure tant tancada en les meves neures ultimament, per sentir-me el melic del món, quan hi ha gent que pateix tant. No he pogut estar-me de servir-me un vodka de nou per reanimar.me. No podia parar de plorar per mi, per l´Igor, per les víctimes de l´atemptat d´avui, per les dones maltractades, per la gent amb malalties terminals, pels marroquins sense llar després dels terratremols, per la gent que viu amb la por del seu país en guerra... Realment el món era una merda ben mirat. El que seguint els meus consells de la meva amiga l´optimista, havia de mirar la part bona de la vida. Havia de mirar les coses bones que ens alegraven la vida. Clar, així ella no es deu mirar al mirall per no veure´s les banyes que li fa el seu encantador marit. Només mira les alegries que li dóna al llit. I jo ara mateix quines coses bones tenia? La copa de vodka, jaja. Desconectada dels amics, de la vida artística, sense un amor de veritat...També tenia bons records. I un cotxe vell per estimbar-me per alguna carretera de mala mort. Clar que encara podia quedar feta un quadre de per vida. De fet sóc una infeliç de la vida, però no vull abandonar-la. No em penso suicidar. Potser em perdria altres bons moments. I si tornava l´Igor? Potser fins i tot hi havia alguna explicació que em convencés. Clar que si tornés ja mai seria igual. Però qui sap, mai se sap quines altres persones puc conéixer. Potser algú tornava a donar sentit a la meva vida. He tancat la tele, m´he preparat un altre vodka, i m´he posat a mirar albums de fotos. En tinc molts. He començat pel primer. Del dia que vaig néixer. Era un bebé ben bufó jeje. El meu bateig, quins ulls tan grans tenia , i com somreia... Això m´entendria. I he seguit mirant i mirant. De la infantesa. Amiguets i amiguetes que no sabia res d´ells. Què seria de les seves vides? Alguns quasi els havia oblidat. Cada fotografia m´evocava diferents records: els festivals de l´escola, divertits Carnestoltes, estius a la platja o a la muntanya. Bebia i anava girant fulls, mirant , recordant. M´he despertat dormida sobre la torre Eiffel. Quina tortículis m´ha agafat per cert... He hagut de parar per fer alguns estiraments, però el cap em pesava i em marejava. Ai París , París, diuen que és la ciutat de la llum. Per mi, és la cité de l´amour. Haig de tornar-hi
