Avui ha tornat a ser un dia gris i de pluja d´aquells que tant em deprimeixen. La meva nit no havia estat gaire bona. No recordo ben bé què he sommiat. Només sé que corria i corria, i aquella tal Marta del somni de l´altre dia em perseguia amb una serra mecànica. Per sort la meva ment havia esborrat les esgarrifances de la nit. Potser hauria d´anar a preguntar-li al Daniel com es deia la seva dona, i si es deia Marta, que m´ensenyés una fotografia. Allò no tenia ni cap ni peus. Potser estava embogint. Han trucat a la porta i avui m´ha donat per obrir. M´ ha semblat que era com quan trucava l´Igor, però clar no era ell. Era un noi força atractiu que pretenia que em fes de la seva companyia telefònica. Al principi he fet veure que l´escoltava quan de fet em perdia dins la seva mirada. Però al final no callava. Jo li he dit que quasi no trucava, així que no m´interessava. Ell seguia insistint. Per un moment he començat a coquetejar amb ell. Per què sempre acabo igual? Però he pensat que més valia parar de fer-ho, així que quan ell ja es creia que anava a signar el contracte, li he dit que quasi millor que no. Que al meu marit no li agradaria. (Ara a sobre deia mentires). Ell ha seguit intentant-ho i llavors m´ he posat desagradable com mai. No sé d´on m´ha sortit tanta ràbia. Crec que fins i tot he cridat. No puc recordar les paraules perquè em sortien ben de dins…. I aquells bonics ulls s´han aigualit. Jo la veritat és que no puc resistir els plors d´un home, així que l´he fet entrar a casa i li he servit un vodka (no tenia res més a mà. Jo no he begut). Ell s´ha anat calmant. M´ha demanat perdó avergonyit. Jo li he tret ferro a l´assumpte i li he fet explicar anècdotes del seu treball. (Per un dia la boja fa de psicòloga). Ha estat una estona agradable xerrar amb algú la veritat. Passada una hora li he dit que havia de tornar a treballar. Ell m´ha proposat anar un dia a sopar. Però li he dit que no podia, que al meu marit no li faria gràcia. Ell ha somrigut, però m´ha dit que era una pena perquè era un encant “m´has fet plorar i riure en poca estona” Ens hem quedat mirant-nos un a l´altre, cada cop més a prop. He pensat en llençar-me als seus braços. Semblava tant dolç, però més valia que no. Jo sempre ho acabava espatllant tot, així que he girat la cara, li he fet un petó a la galta, i he anat a obrir-li la porta. I ha marxat. M´he tornat a quedar sola de nou.
