Avui he passat una nit fatal, d´aquelles que et lleves mil vegades i no hi ha manera de descansar. Tots els sorolls em molestaven, i donava voltes intentant trobar la posició adequada, però no era cap. Al final m´he llevat molt més d´hora de l´habitual. He mirat el mòbil, i cap missatge ni res. Havia de buscar-me alguna activitat per deixar de pensar en en Robert. M´he dutxat i m´he maquillat a consciència, d´una manera natural, però tapant les horribles ulleres que portava. Dubtava en com vestir-me, si pensava sortir, havia d´estar preparada per a una cita urgent amb en Robert. No acabava de sentir-me prou atractiva amb res. Tampoc era qüestió d´anar massa arreglada, però havia de trobar un modelet que el captivés. Al final he sortit de casa. No podia quedar-me ofegada en els meus pensaments de nou. No sé com m´he trobat pujada a un tren amb destinació Granollers. Un cop en el vagó he patit fins Sant Andreu Comptal pel tema de la cobertura. Però ell no havia trucat. Montcada i Reixach, La Llagosta, Mollet- Sant Fost. I allà he baixat. Tampoc sé per què. No era cap lloc especial, però ja n´ he tingut prou de tren. He sortit de l ´estació, i he vist que estava com a les afores. He tirat a la dreta una mica, però de seguida he decidit agafar el carrer Berenguer III. He pensat que no coneixia a cap home que es digués Berenguer, això podia ser un bon senyal. Pensanat-ho ara, la decisió no tenia res d´especial, però de vegades faig aquesta mena de raonaments sense sentit, com si els noms dels carrers vulguéssin dir alguna cosa, o si veure un cotxe amb tots els números de la matricula igual portés bona sort, o ... tant se val ,semblava que aquell carrer em duria cap al centre. El carrer no era especialment lleig ni bonic. Estava animat pel soroll dels nens que sortien d´una escola. Era l´hora de dinar. He seguit caminant fins trobar-me a la Rambla. De fet pretenia passejar per un lloc diferent per observar i distreure´m, però al final he acabat de nou passejant sense rumb amb el cap fixat amb en Robert. Què deuria estar fent en aquells moments? Estaria treballant? Tindria alguna reunió? Es preparia per a un dinar de compromís amb alguna bonica clienta? Només desitjava que sonés el maleit mòbil, i em trobava passejant per uns carrers desconeguts, com si això servís d´alguna cosa. He tornat cap a l´estació just en el moment en que ha marxat el meu tren. Ara em tocava esperar mitja hora en aquella estació que no tenia res d´interessant. No em venia de gust estar al bar de l´estació. He tornat al carrer. Just al davant de l´estació hi havia un bar. He entrat, però no millorava gaire respecte el de l´estació. He segut a un taburet de la barra. Les taules eren plenes d´homes treballadors fent el menú. A la barra algun feia un entrepà, altres cafès. Tots em miraven clar. No crec que fos pel meu encant. Segur que haguéssin mirat a qualsevol mena de dona. A part amb la gorra que m´havia plantat i les ulleres de sol, poc de mi es veia. He demanat un tallat. No tenia ganes de menjar, i menys allà. He agafat el diari, i he decidit deixar que em veiéssin els ulls, més que res per poder llegir. Dos de la barra parlaven amb el cambrer sobre les eleccions. Es veu que el tema té més interés que el futbol. Em miraven per incloure´m a la conversa. Jo en aquells moments l´únic que volia era que em truqués el Robert, però he acabat parlant amb ells, era una distracció i una manera de deixar d´estar sola per uns minuts. Als homes els podia veure encantats de parlar amb mi, la noia misteriosa del barret, ho sabia. Jo tornava a somriure, i fer aquella caiguda d´ulls que tant èxit m´ha donat sempre. Sóc una coqueta incorregible, ho confeso. Un dels homes , el que portava barba m´ha ofert una cigarreta. Feia uns quatre anys que no fumava, però avui em venia molt de gust. I me l´he fumat. He agafat poc fum. El primer contacte del tabac amb la meva gola ha estat aspre, tot i que quasi no he xuclat la cigarreta, però a mesura que anava consumint la cigarreta, retornaven a la meva ment els antics plaers del tabac, que junt amb els glopets del tallat, em feien sentir molt millor. S´ha anat animant la conversa. M´ he inventat una història que els ha encantat. Els he dit que era periodista, i que ara estava escribint un llibre basat en entrevistes i fets reals sobre la infidelitat masculina i femenina a Catalunya. Els ha encantat pensar que podien sortir en el meu llibre, sempre que fos de manera anònima. No sé per què m´he inventat això, però trobo que ha estat una mentida pietosa perquè ells ho han passat la mar de bé. No han trigat a explicar-me els cops que havien posat banyes a les seves dones amb detalls, i comentaris que podrien semblar barroers, però en aquells moments tot era divertit . El de la barba vinga a convidar-me a fumar, i l´altre, el calb amb ulleres, a pagar rondes de xupitos. Ells els prenien de wisky, i jo de vodka. Com reiem. Evidentment he perdut el tren. El calb amb ulleres ha acabat posant-me la mà a la cuixa, però li he dit que jo no podia interactuar amb els entrevistats, que no era ètic. A les 16.30, m´han abandonat. Es veu que el calb tenia un taller a la vora, que feia estona que havia d´obrir. El de la barba era el seu empleat. Volien que anés al taller per seguir amb la conversa, i ensenyar-me l´habitacioneta on el calb fornicava amb la seva amant. Però he cregut que ja n´hi havia prou. A part el record del Robert que no trucava m´ha tornat al cap. He agafat el tren de nou. He agrait la bona estona que m´havien fet passar aquell parell. Després tot ha estat pensar de nou en els meus desenganys amorosos. I avui tampoc ha trucat. Potser podia trucar jo, però el meu orgull sempre m´ha dominat. I si en Robert no trucava podia buscar-me a qualsevol altre. Clar que quantes nits em duraria.
Ara mateix em fumaria una cigarreta, o dues, o tot un paquet, però no tinc tabac. Prop de casa hi ha una benzinera oberta de nits, però la veritat em fa por trobar-me als nois de les claus del contenidor o qualsevol altra mena de desaprensiu. Es una sort perquè no sé si em veig amb cor de lluitar contra el tabac, el vodka, el desamor...Serà millor intentar dormir. Potser demà rebo l´esperada trucada.
