Avui m´he llevat amb prou humor per trucar al tècnic de la nevera i fer neteja d´aquest espant de casa. L´olor de carn descongelada no me la treia de sobre ni obrint finestres, ni amb lleixiu. Era com l´olor de la mort que em persegueix. Com si tots els morts vulguéssin endur-me amb ells. No penso en la mort com una cosa dolça. De fet m´esgarrifa només pensar en la meva desintegració. Com si ara no estés quasi com morta, buida d´alegries. Però en alguns moments encara sóc capaç de sentir-me viva, i veure la vida amb colors vius, encara que cada cop sóc més conscients, que nosaltres, cada persona hem de ser els encarregats de pintar el nostre propi paisatge, escollir els colors, i si no trobem els que ens agraden, anar-los a buscar. Si ens quedem en un racó ofegats, el vent i la pluja esborraran l´alegria del nostre propi paisatge. He pensat en posar flors a casa. A mi m´agraden molt, encara que la seva vida sigui efímera. Potser tan efímera com la meva vida, que va i ve a dies. Però havia d´esperar al tècnic, que miraculosament han dit que vindrien cap a la una del matí. Evidentment a les tres encara no havien vingut, i quan he trucat m´han dit que passaria cap quarts de cinc, que han estat les cinc. I res, que la nevera no té solució. Una fuita de gas interna. I això que no tenia ni un any. Aquesta és la meva trista sort. Però si ho miro de la banda positiva, estrenaré nevera de nou, perquè demà em portaran una nova.
Al migdia he trucat al Quim. Estava més sencer del que em pensava. Com sempre tot eren bones paraules cap a mi. M´ha dit que millor que no hagués anat, perquè no hagués pogut estar per mi. I que sorprenentment la germana del Michel l´havia deixat llegir unes paraules en la cerimònia. S´havia disculpat per tot, sabia que havia estat injusta.Ara ell estava més tranquil. Aquesta nit la passarà en el pis d´ell. Li deixen un parell de setmanes perquè pugui acomiadar-se dels records com ell vulgui. Després desmuntaran el pis. La germana està força afectada també. En Quim m´ha dit que pensa seguir treballant a Brusel.les, que finalment ha cregut que serà el millor. Jo m´havia fet la il.lusió que tornaria a viure a Barcelona, però suposo que ja s´ha arrelat a aquella ciutat. Igualment anirà venint per veure´m. I ens hem promès mantenir el contacte telefònic. Vol que truqui al Robert, diu que sembla un home de seny. No sé llavors si em convé. O millor dit, no sé si aguantaria una persona com jo…. El cas és que en Quim se´n sortirà sense el Michel. Li costarà, però ho farà. Ara només falta que jo també pugui sortir.
Ha plogut quan marxava el tècnic de la nevera, però jo necessitava posar flors. Així que tot i la meva fòbia a la pluja, he agafat el paraigües i cap a la floristeria. M´he mullat bastant, però he aconseguit un preciós ram de roses vermelles i un altre de margarides blanques. Les roses perquè em tornin l´amor a la vida, perquè em recordin que encara puc sentir passions, i sortir de la monotonia de la solitud i el vodka. Les margarides blanques per retrobar la puresa i la innocència. Per tornar-me a sentir la nena feliç que jugava a nines, i la seva mare la cridava com Ninona, Ninona. Potser ara que pateixo tant, des d´algun lloc ma mare també em crida per donar-me esperances. No els agradaria veure´m d´aquesta manera. Un boig del volant els va privar de la vida a ells. No és just que jo mateixa em privi d´ella. Ara aniré a tocar el piano, a veure si encara me´n recordo.Mai he estat una concertista privilegiada, però haig d´aconseguir defendrem de nou. I després cantaré. Haig de tornar a la vida. I qui sap si fins i tot trucaré a en Robert. Ja ho veurem. Ja no plou.
