Avui m´he llevat molt malament. Del shock de l´aventura de les claus se m´ha avançat la regla. Normalment em sento bastant xafada, però aquest cop més que mai. No tenia ganes de fer res. Només plorar. Potser necessitava parlar amb ningú, fugir de les meves cabòries, però últimament tots els meus contactes amb el món extern eren tant destructius que em feien tornar a la meva llar de records i món irreal. No volia beure vodka de bon matí. Tenia arcades. Sento ser tant desagradable, però així estava. Al final no he trobat millor manera d´animar-me que engegant el DVD. Les pel.lícules que he vist m´han fet plorar encara més, però sembla que després de tant plorar em sento millor, encara que amb mal de cap. He vist “Memòries d´Africa”, “ Casablanca” i “West side story” Tot d´històries d´amor frustrades, com la meva amb l´Igor. Potser es podria fer una pel.lícula de la nostra història. Clar que en el fons la nostra és bastant vulgar. El noi es cansa de la seva parella i la deixa. Massa avorrit realment, però tant trist. L´únic que li pot donar una mica d´exotisme és que ell era rus. Hem de ser una mica cínics amb nosaltres mateixos. També es podria fer Ninotchka, el musical! No sona malament la veritat. I jo mateixa m´interpretaria. Seria molt realista, oi? Clar que no sé si seria comercial, per què a part del títol, la resta serien cançons molt dramàtiques. Ja desvariejo, i això que avui estic seca. No he begut gens de vodka, i a part no he parat de plorar… Voldria plorar una mica més. No sé quin DVD veure ara. Vull fugir en les històries dels altres i evadir-me dels meus records
