Avui torna a ploure sense parar, i em desespero. Sort que ahir no va ploure, i així vaig fugir una mica de la meva tortura interna. Encara que sigui sola, sortir de casa m´és beneficiós, i poder observar una mica la vida dels altres em distreu. De fet observo només una part d´ella, i la resta me l´imagino, però sempre és més distret que els meus pensaments repetitius sobre l´Igor, el Robert, en Quim, en Dani… o sobre d´altres que no puc ni recordar el seu nom.
Ahir vaig agafar el metro, una cosa ben corrent per a alguna gent, però per a mi tot és diferent, o potser és el que em crec jo. M´agrada agafar la línea 2 del metro, que al ser nova té amplis vestíbuls i grans escales. Ahir en baixar per les escales de l´estació de Passeig de Gràcia vaig sentir com pujaven les notes d´un saxofó interpretant Summertime. Mentre anava baixant les escales, amb aquella música de fons, una sensació de glamour em va anar atrapant, i no vaig poder evitar començar a cantar. Em vaig quedar a mitja escala, com si encara fos una gran diva, i la gent es parava a baix a escoltar-me. Quan va acabar la cançó tothom va començar a aplaudir. I jo saludava exultant al meu públic. El noi del saxofó em somreia des de baix. La gent esperava una altra, però jo vaig continuar baixant les escales per saludar al noi. “Vos sois un angel?” Era argentí i es deia Alberto. Tenia uns ulls ben negres. Portava barba. A mi mai m´han agradat els homes amb barba, però a ell li sentava francament bé. No era molt més alt que jo, que tampoc sóc una torre, però sí que faig el meu metro setanta. Ell volia que cantés alguna cançó més amb ell, i deia que després em convidava a sopar en agraiment. Em vaig deixar convencer pel seu dolç parlar. Realment els argentins són molt melosos, i a mi em feien falta boniques paraules. Vam tornar a repetir el Summertime. Ell tocava molt bé la veritat. De nou una rotllana de gent. I després “ Send in the clowns” . Però jo vaig dir que ja n´hi havia prou. Ell va insistir en anar a prendre una cerveseta. Finalment van ser tres, i després tant si com no em va fer anar a sopar a casa seva. Ell compartia pis amb dos argentins més, però va dir-me que no arribarien fins tard. Va preparar una truita amb blat de moro i pa amb tomàquet, i una altra cervesa. Reiem molt. Estava molt a gust amb ell. Em va dir que feia només sis mesos que estava aquí. Ara treballava de missatger i part de tocar en el metro, de tant en quant actuava amb un grup per alguna sala de Catalunya. Jo quasi no li vaig explicar res de mi. M´agradava més sentir-lo a ell. Parlava d´aquella manera. I fins i tot em va parlar una mica en català i força bé. Això ja em va robar el cor del tot, i entre que no estic acostumada a la cervesa, i les seves paraules carinyoses, em vaig trobar els seus llavis recorrent-me el cos. Jo també el desitjava, i vam anar cap a la seva habitació. M´acariciava primer amb dolçor. Em va anar despullant, i el meu cos anava transformant-se en un volcà de sensacions imparables. Quan vam acabar m´abraçava i amb el so de fons de les seves paraules em vaig adormir. Em vaig despertar passades unes hores suposo. Ell estava junt a mi, i en sentir el meu despertar un altre cop em va fer entrar en el desig, un desig aquest cop salvatge que ens va portar a un esclat irrefrenable. I de nou el cansament ens va tornar a vencer. El següent despertar ha estat menys dolç. Era el so del seu despertador. M´he espantat però ell m´ ha calmat amb els seus petons. “No os asusteis mi angel. Debo ir a trabajar” M´he vestit i en arribar al menjador he trobat un paio en calçotets que ha grunyit “así que vos sois la conchuda que gritaba toda la noche” M´he posat vermella. No m´ha agradat gens aquell home. Era el company de pis de l´Alberto “Linda, mañana pasese por mi cama, prometo pagar por adelantado” Se m´ha ofuscat el cap, he agafat l´abric i el bolso i he corregut escales avall. Aquell cridava “No se vaya mi amor. No se enfade”, però jo no mirava enrera fins arribar al carrer. Estava a Junta de Comerç, havia d´anar a buscar el carrer Hospital. Per la finestra semblava que l´Alberto em cridava, però jo no volia saber res més d´ells. He corregut , he passat pel Romea i fins les Rambles, i un cop allà he entrat en una cafeteria per si de cas intentavem seguir-me. He obert el bolso, per sort estava el moneder i el mòbil. Tenia una trucada perduda a les 22.15. Merda, era el Robert. M´he demanat un cafè amb un rajolí de vodka. Ho necessitava. I un croisant. Un dia era un dia. He anat al lavabo per arreglar-me una mica. He fullejat el diari sense interés. No sabia per què havia marxat tan ràpid. De fer l´Alberto era un noi encantador, i m´havia fet sentir molt bé, però aquell company de pis. He agafat un taxi per anar a casa, tenia por de trobar-los. I un cop a casa m´he banyat per intentar relaxar-me i he tornat a agafar el llit. Per la tarda he dubtat sobre si trucar a en Robert. He segut davant el piano però he acabat al sofà amb l´ampolla de vodka i Casablanca. Volia tornar a plorar i plorar. No sé per què em sento tan malament. Fer l´amor normalment em dóna energies. Es com si xuclés tota l´energia positiva del meu amant. Ells queden cansats, mentre que jo em llevo renovada i plena de vida. Però avui potser hi ha altres factors. La pluja que sento caure a fora repicant els vidres de les finestres. I aquell home horrorós tractant-me de puta. Jo no em sento cap prostituta, si no cobraria no? A part només ho faig amb homes que m´agraden. I si dos persones volen unir-se per donar-se dolçor, companyia parlant el llenguatge del sexe, no hi veig res de dolent. Deu ser bonic trobar una persona per a tota la vida. Jo li seria fidel, almenys això crec. Però de moment no l´he trobada. Jo crec que seria capaç d´entregar el meu amor només a una persona. De fet els mesos que vaig estar amb l´Igor els meus ulls no van fixar-se en ningú més. Però em va deixar. I he tornat a la meva búsqueda per allunyar-me de la solitud, i d´aquesta bogeria mental que em destrueix poc a poc. Potser el Robert és aquest home. Demà el trucaré
