Avui torna a ser un dia fred, menys fred, pero fred, i aixo em fa sentir de nou nostalgica i borratxa. Potser borratxa ho estigui per culpa del vodka, pero nomes he begut una miqueta per entrar en calor. I no es culpa meva que faci fred, oi? Clar que a l estiu el vodka tambe va forca be per treure aquella sequedat de boca, amb uns glaçonets es perfecte. Ai l estiu, sempre es una epoca mes esbojarrada, clar que com una historia d amor d hivern no hi ha res. No em direu que amb el fred no es tenen mes ganes d abracar-se a algu. Com jo al meu Igor. Vaja, no volia dir el nom per si per casualitat es dedica a llegir blogs per internet. Algu creu que buscara a la seva Ninotchka en el mon virtual? Ai, crec que torno a deprimir-me. Ara recordo quan li ensenyava a parlar catala. Era tan gracios quan em repetia amb el seu accent "Ninotchka em tornes boig". De fet mes que gracios em posava a cent. Era una de les meves debilitats, i ell ho sabia. Si m enfadava m ho deia, i com una tonta em deixava fer. No penso que ningu mes sigui capac de dir-m ho de la mateixa manera. Com segueixi per aquest cami acabare malament. Estic perdent el meu glamour. Ja no em brillen els ulls com abans, ni soc capac d atreure les mirades de la gent. I la meva veu esta perdent color. Sera el vodka? Sense anims m obligo a cantar cada dia. Es una manera com una altra de molestar als veins. Clar que ells una mica mes felicos son. Potser ara canto pitjor, pero s estalvien les hores de crits de passio amb el meu rus. No es que ara porti una vida casta, perque alguna que altra trobada he tingut, pero ... avui no tinc ganes de parlar de ningu mes que ell, perque de fet han estat trobades per fer callar una mica el cos, pero el meu cor trencat segueix ple de pena, fet bocinets que seran dificils de juntar de nou perque flotant en el vodka de la meva sang van corrent dispersos per les benes del meu cos
