Crec que no he tingut malsons. Només recordo haver sommiat amb en Quim. Era un angel amb ales. Estava molt maco vestit de blanc, la veritat. Jo treballava en aquella horrible sabateria on havia treballat als setze anys. Era una tarda d´estiu. I el calor era sufocant. La senyora Montserrat, la mestressa de la botiga em feia muntar i desmuntar l´aparador al seu caprici. Jo tenia molta molta calor. Suava sense parar. I llavors apareixia l´ àngel Quim que em salvava de tot allò. M´estenia la seva allargada mà. Jo li donava, i sortiem al carrer per alçar-nos cap al cel davant l´astorada mirada de la bruixa aquella. I com reiem en Quim i jo. Era divertit anar volant per sobre els edificis del vell barri de Gràcia. Podia veure els terrats de totes les cases, i en Quim m´anava explicant qui vivia a cada casa. Hem seguit el vol baixant pel Passeig de Gràcia. Caram, la Pedrera. I allò era la Plaça Catalunya. Amb quina cara ens miraven els coloms. Estaven ben sorpresos. En Quim volava tranquilament, però de cop i volta ens va fer pujar més per jugar entre els núvols de cotó, perquè era realment cotó fluix allò, quina gràcia. Vam seguir el camí de les Rambles. Quin ambient a baix! I Colom, per fi el vaig veure ben proper. El port, i va tumbar cap a la Barceloneta. I un cop a la platja el Quim ens va tornar de peus al terra. I em va dir “Senyoreta, aquí té el mar. Oi que després d´aquest bonic passeig no vol desapareixer dins d´ell?Vostè mateixa, però molta gent la trobariem a faltar” Llavors m´he despertat, i he recordat els meus negres pensaments d´ahir. I ara aquest somni, era com si en Quim em vulgués animar telepàticament des de Brussel.les. M´he pres el dia amb calma, tot i la pluja desesperant de fora. He tocat el piano, he cantat, he mirat una mica la tele (quin fàstic!) També he trucat a en Quim. Estava bé. Diu que haig d´anar a veure´l a Bèlgica, i escapar-nos uns dies per allà a l´aventura. Però no sé, amb el fred que deu fer… Potser més endavant. El cas és que m´alegra que ell estigui millor. I jo també estic molt millor. No sabia si trucar a en Robert, segurament ara em tocava a mi. Ell ja havia trucat. Però prefereixo esperar uns dies. Avui havia el perill que la pluja em trastoqués, i fes qualsevol cosa irreflexivament. Així que potser demà, o la setmana vinent
