El somni de l´angel, aquests dies de tranquilitat amb en Quim. Avui vull recordar aquests meravellosos i dolços dies. Els nostres passejos per Girona i els seus ponts, pel preciós barri jueu O la nit que vam acabar en un karaoke decadent sent les estrelles del local. Com en els vells temps. Van ser uns dies de repetir experiències. D´oblidar-nos del Michel, de l´Igor, el Robert… Estavem només nosaltres. No teniem horari. Anavem al nostre ritme. Tot va ser improvisat. En Quim portava el cotxe, i segons ens semblava paravem Vam estar també a la costa Brava. Per Roses i per Cadaqués. Passejar per les seves platges i els seus carrerons. Prendre´ns la nostra mariscada. A tot li trobavem l´encant. Observavem el paisatge, reiem o de vegades estavem en silenci, però sempre l´un amb altre, i sense patiments. També vam anar una nit a ballar. I vam jugar als dards. Per variar no en vaig acertar quasi cap, i em vaig carregar no sé quantes punxes. I en Quim somreia satisfet de la seva victòria, tot i que ell sap que només em guanya a mi. I també moltes estones de sexe ardent. Coneixiem prou el cos un de l´altre, i a mi em feia gemegar d´una manera que quedarien escandalitzats els veïns de l´hotel.Crec que a part de l´Igor, ningú més ha aconseguit elevar-me en una cadena tan seguida de multiorgasmes que acabo quasi desmaiada. En Quim si em volia picar em deia tot acariciant-me “Ninona meva ets perfecta, llàstima que siguis una dona” Llavors jo l´atacava mossegant-lo o fent-li xuclets al coll fins deixar-li marca, cosa que ell odiava. Es tan agradable fer l´amor amb ell. I com sempre deia “ Sóc un gay atrapat per la dona més maca del món” Potser m´ ho diu perquè no oblidés la seva homosexualitat Però sóc conscient del que hi ha amb en Quim. I no canvio la nostra relació per res del món. Llàstima que aquests dies acabéssin amb aquella desafortunada trucada. Quim, àngel meu, t´estimo. Vine aviat a Barcelona, que aquí ningú em compren.
