Em sento fatal, pitjor que mai. No he estat capaç ni d´anar a fer costat al Quim, encara que ell estigui amb altres amics d´allà, hauria d´haver anat. Però no suporto els enterraments, i sóc tant egoista que he preferit quedar-me aquí abandonant a unes poques de les persones que m´estimen per com sóc. Ho haviem estat passant tan bé aquests dies. Han estat fantàstics, una evasió de tot. Amb el cotxe del Quim per aquí i per allà, sense rumb, improvisant al moment… Pensar en això em fa recordar de nou al Quim. Ell ho entendrà que no vagi, però no tinc cap justificació. Em veia tot el viatge en avió vomitant al lavabo, i després plorant a l´enterrament, sent una càrrega més pel Quim. Encara hagués caigut rodona pels terres. Estic en un estat deplorable, la veritat. I la meva casa igual. Se m´ha espatllat la nevera, i fins ara mateix no he estat capaç de llençar tot a les escombraries. El suc regalimant del congelador, em feia pensar en sang. M´he adormiscat a estones i tot han estat malsons. Tinc els calaixons de la nevera a la banyera amb lleixiu. Encara m´intoxicaré. Em feia por baixar amb escombraries al carrer i tornar-me a trobar a aquells desgraciats. Com si haguéssin d´estar-me esperant. Estic desesperada. Això és un turment. No sé quin sentit donar a la meva vida.
El diumenge em va trucar en Robert quan erem a Girona, a l´habitació de l´hotel. Vaig mentir. Només a mitges. Li vaig dir que estava consolant a una amiga amb bastant problemes, quan realment en aquells moments en Quim consolava el meu cos en una habitació amb olor a hores de sexe. Podria trucar demà al Robert perquè potser aquella nit màgica al Llantiol amb Sondheim pot portar a alguna cosa més. Però ni tinc forces ni per quedar amb ell. Ara mateix no vull buscar cap ilusió a la meva vida. Només sento dolor i malestar. Si morís ningú em ploraria. Bé, el Quim sí. I suposo que les tietes. No puc disgutar més al Quim.Haig de resistir No em vull autocompadir. Pitjor està en Quim que mai més podrà estar amb el seu estimat. Jo només sóc una noia abandonada com moltes altres. Intentaré dormir. Potser encara arribaria demà a Brusel.les. Qui sap. El cap em dóna voltes, i no em queda vodka ni tabac. Un bany m´aniria bé, però estan els maleits calaixons del congelador. Crec que demà hauria de trucar a un tècnic per la nevera. Aniré al llit i intentaré pensar en alguna cosa bona. M´imaginaré que l´Igor és el meu costat abraçant-me, i sentiré l´escalfor del seu cos contra el meu mentres m´acaricia com sempre feia perquè em dormís
