Estic degenerant poc a poc. Tinc proves. Ahir mateix, ja anava a intentar dormir una mica en el llit, però al passar per la cuina vaig veure un racó ple d´ampolles buides de vodka. Allò no podia estar així. I si venia algú, què pensaria? Que era una col.leccionista d´ampolles clòniques o simplement que era una borratxa sense remei. Si sortia de dia, segur que em trobaria algun veí davant del contenidor, així que tot i que anava en camisola i mitjonets liles, vaig posar-me l´abric, unes xancles, i vaig omplir dues bosses de plàstic d´ampolles, i de passada vaig agafar la bosseta d´escombraries. Molt cívicament vaig tirar les ampolles al contenidor de vidre, i després no tant cívicament, perquè era fora d´hores, vaig tirar la bosseta d´escombraries. El que va passar, és que sense adonar-me, a part de les escombraries, vaig llençar també les claus al contenidor. Ja era mala sort. Vaig tornar a mirar cap a dins. Per sort hi havia només unes quantes bosses, les dels d´última hora. I les meves claus. Almenys no hauria de remenar entre la merda per trobar-les, però no hi havia manera d´agafar-les si no era entrant. Quin fàstic! Feia una olor repugnant. A part, l´hora que era, no podia demanar ajuda a ningú. I no podia passar-me tota la nit allà fora. No tenia ni diners, ni mòbil ni res. I a sobre, sota l´abric només portava la camisola. Encara em faria mal saltant amb les xancles. Portava encara la pesadesa del vodka, i no estava gaire àgil.Em veia entrant al contenidor, i que aquest es tancava i quedava allà atrapada fins que vingués al cap d´unes hores algun veí a llençar les escombraries. Quin ensurt que li donaria al pobre! Encara es pensaria que era una homeless i avisaria a la policia… O que era una actriu de la càmara oculta…M´estava agafant fred. No passava ningú, i si passés, què li diria? Per què no entra al contenidor a agafar.me les claus? Era una situació ben penosa: La Ninotchka saltant dins els contenidors. Realment del meu glamour no en quedava ni rastre. Vaig veure dues figures acostar-se. Eren dos nois d´uns vint anys, si hi arribaven, amb pinta de jugadors de rugby. Semblaven dos nens de papà bastant passats de voltes. I jo era una pobreta noia sense claus carregada de vodka. No sabia si dissimular o demanar ajut. Però un d´ells va parlar el primer “què fas aquí tan soleta?” Així que els vaig explicar el meu drama. Un es va posar a riure com un boig. Va dir-me que ell només m´aguantaria la tapa, que no entrava allà ni per diners. A l´altre li vaig fer més pena. I va dir que com que anava tant borratxo li era igual tot, i que per una bella dama, es feia el que fes falta. Jo li vaig somriure el més coquetament que vaig poder en senyal d´agraïment. En un moment ja tenia les claus a les meves mans. Li vaig donar les gràcies. No tenia diners per donar-lis ni res, així que vaig girar per anar cap a casa; quan de cop i volta el noi que s´havia burlat de mi em va aturar. “no et pensaràs que les claus són a canvi de res, oi maca?” I ja tenia la seva boca fastigosa contra la meva. Jo no tenia forces per treure-me´l de sobre. Em tenia ben agafada i jo només vaig poder tancar els ulls per no veure la seva cara, mentre notava la seva llengua babosa introduint-se dins meu. Volia que parés, però només podia plorar. Per anar borratxo tenia una força brutal. Em va arrencar els botons de l´abric, i vaig sentir les seves mans brutes magrejant.me els pits. El vaig intentar pegar, esgarrapar, però em va posar les mans a l´esquena, subjectant-les amb fermesa, mentre l´altra la ficava al meu´entrecuix fent-me mal. Per sort l´altre finalment va reaccionar i el va fer parar . “Para cabró, li estàs fent mal. Això és una violació” Va parar un moment, i no sé com vaig poder desfer.me d´ell i començar a correr amb les xancles cap a casa. No volia girar-me a mirar. Per sort, vaig sentir que deia “ Si això és el que els hi dóna més morbo” . Com vaig poder vaig arribar a casa i vaig tancar la porta. Em sentia molt humiliada. No podia parar de plorar. Em vaig ficar a la dutxa per treure´m l´olor d´aquell fill de puta. Em vaig haver de servir un vodka per poder dormir una mica. Avui quan m´he llevat he pensat que potser hauria de denunciar-lo, però no podia recordar la seva cara. Només recordava la mala estona que havia passat. Tenia de record una pansa als llavis i morats als braços. Al final no l´ he denunciat. No volia donar detalls sobre que havia baixat a tirar ampolles buides de vodka en camisó per sentir-me millor. Si l´enxampaven i anavem a judici, s´acabaria dient que jo l´havia provocat. Es senten molts casos on la víctima després del calvari, acaba sent culpabilitzada Potser sóc una covard, però sóc tantes coses que no voldria ser
