La culpa de la meva petita addicció al vodka la va tenir un dels meus últims amants. Un rus, bé ell us diria que es de no sé quin dels nous païssos de l´URSS, però mai vaig aconseguir aprendre-m´ho. El vaig conéixer en les obres del bany del meu pis. Ell era el cap dels paletes. Un home d´aquells forts de l´Est que de seguida em va captivar.Tenia uns ulls grissos de mirada com perduda, com amb nostalgia de la seva terra. La veritat és que va ser veure´ns per primer cop, i una descarrega elèctrica es va produir a l´ambient.No va trigar ni dos dies en ficar.se al meu llit. Quin home! Van ser uns mesos de molta passió realment. Però també molt de vodka. A ell li encantava, i vaig acabar acompanyant.lo jo. Recordo nits romàntiques junt al sofà. Ell em cantava cançons de la seva terra amb la seva greu veu, mentre anavem bebent i bebent. Tinc una visió borrosa d´aquelles nits, potser les meves neurones alcoholitzades volen destruir aquells dolços records.
Ell igual que va apareixer va desapareixer de la meva vida. I només em va deixar l´ampolla de vodka i un grapat de records. Aisssssss.
