Una altra nit desperta dins l´estrany silenci de la ciutat. La respiracio de la casa i la remor d alguns cotxes passant. I el meu rellotge de corda segueix fent aquell tictac per recordar.me els segons, minuts, hores, dies, mesos que m allunyen del meu Rus estimat. Que es el que no li vaig saber donar? Ell m ha tret el meu art i em va deixar a canvi records d efluvis de vodka. Cada dia em sento amb menys forces per pujar dalt l escenari.... Aixo no pot seguir aixi. Ara mateix em beure un coscorron per animar.me. Les bombolletes de mesclar la tonica amb el vodka son força divertides. Donen alicient a la vida. Espero que em facin sommiar amb algu d un altre pais mes animat. Els russos porten la melancolia a dins. Vaig a pel coscorron.
Per cert, no m es permes desvelar la marca de vodka. Publicitat no, gracies :)
