Ahir per la tarda, al sofà vaig tenir un horrible malson. Es veu que la idea d´en Roger de presentar-me la seva filla em va afectar, o no trobo cap altre explicació a aquell somni.
Estava a la platja passejant de la mà d´en Roger, a mi em costava molt avançar, em pesava molt el cos, feia calor, però no hi havia ningú més en aquella platja, només nosaltres dos. A mi se m´ enfonsaven els peus a terra cada vegada que feia una passa en aquella sorra humida. En Roger es parava i m´acariciava la panxa, i llavors veia que tenia una panxa enorme, no podia ni veure´m els peus, i ho entenia tot. Estava embarassada! Jo anava amb bikini lluint aquella immensa panxota i en Roger semblava orgullós, com si fos ell el responsable d´allò. Llavors sentia que alguna cosa es trencava dins meu, i començava a brollar un líquid per les meves cames. Hauria trencat aigües? I bé, això que passa en els somnis. Em trobava a una habitació blanca, seria un quiròfan suposo. En Roger era al meu costat, vestit de verd. Jo em trobava molt malament, però encara seguia tenint aquella panxa. S´acostava una dona vestida de verd. Tenia una mirada coneguda.Seria la ginecòloga? Era la meva amiga l´optimista que em somreia. Allò em va donar forces. I llavors em va semblar que sortia el nen. Era pelroig! La cara d´en Roger era per veure-la. “ Com pot ser? No hi ha cap pelroig a la meva família” Jo quasi no podia parlar del dolor que sentia, però li deia que a la meva sí. Horroritzada recordava la meva aventura del cotxe. Però allò no havia acabat. I la meva amiga l´optimista deia “Nena, hi ha un altre”. En Roger semblava emocionat de nou. I sortia un altre nen. Me l´ensenyaven, tenia la mateixa cara que en Quim. Jo seguia sentint el que suposo que són contraccions. N´hi haurien més? No m´ho podia creure, però la meva gran panxa era plena de criatures pel que semblava. El següent era un nen amb barba. Era clavadet a l´Alberto l´argentí. En Roger ja no hi era. La meva amiga l´optimista em deia que s´havia desmaiat però que era normal en els homes. Jo no sabia si estava desmaiat per tanta criatura o perquè l´últim tenia barba, però estava massa concentrada en parir criatures. Com seria el següent? No hi havia cap nena? Ja sortia un altre, llavors la cara de la meva amiga l´optimista canviava, em deia “Puta”, ensenyant-me la criatura. Era com el seu marit. Després fugia. Jo sentia totes les criatures bramar, però notava que allò no havia acabat. Qui més podia sortir de dins meu? M´haurien deixat sola. Una altra infermera s´acostava. No m´agradava la seva mirada. Ella feia una terrorífica rialla. Era la Marta, la dona d´en Daniel. Sempre acabava sortint en els meus malsons aquella donota. Però per què també a l´hospital? “Bruixa, vinc a buscar el que és meu” La Marta m´ensenyava una ampolla de vodka. “En vols, oi?” Jo sentia que sortia un altre petitó. Seria l´últim? La Marta l´estirava de mala gana. Li faria mal, pobret. “Ho sabia, aquest és d´en Daniel” La Marta el pegava i el nen plorava. Jo no podia moure´m, encara en quedaven. I no podia fer res pel meu fill. Llavors la Marta el llençava contra el terra i el trepitjava. Jo plorava en sentir tanta crueltat, i ella reia i reia. Li deia que el deixés en pau, que em matés si volia, però ella seguia i em deia que volia que visqués per portar tota aquella càrrega. Llavors obria l´ampolla de vodka i començava a ruixar-me tota. Primer per la cara, després els pits, la panxa i s´aturava sobre el cap de la següent criatura. “Para, para, a ell no” cridava jo. Aquella dona era boja. Per sort una figura verda masculina se l´emportava. Qui seria el meu salvador? Sentia lluny la rialla perversa de la Marta, i els plors de les criatures, i els dolors d´una nova arribada. Aquell home tornava. En Robert!. El mateix doctor Quintanilla. Un fill seu no podia ser. Allò era impossible. Era un petit Igor, potser li havia agradaria el vodka com al seu pare. En Robert estava molt seriós “Ninotchka, ja arriba l´últim” Me l´ensenyava. El nen portava un violí sota el braç. Aquest era el fill que en Roger esperava. Pobret! Ell desmaiat ves a saber on. En Robert em feia un petó al front i plorava. « Jo mai et podré donar un fill »
Em vaig despertar molt angoixada. Tenia mal d´esquena. Em vaig mirar la panxa. Estava com sempre. Tot era un malson, un llarg i espantós malson. Em vaig preparar un vodka. Encara era de dia. Estava espantada. Vaig trucar a en Quim. Tenia el mòbil apagat. No sabia on seria en Roger, potser tocava, potser amb la nena. No volia trucar-lo. Només el truco en moments de desesperació. El meu cap donava voltes al somni. Tindria algun significat allò? Passaven les hores. Finalment li vaig demanar a en Roger que vingués a casa. No li vaig explicar el somni. Només volia estar amb algú. No volia estar sola en el meu món irreal d´angoixes i vodka. No vam parlar. Amb una excitació incontrolada em vaig llençar sobre en Roger. Totes les meves pors les transformava en desig i passió. Les meves mans, la meva llengua, els meus llavis xuclaven energia d´en Roger. El meu cos sobre el seu, el seu sobre el meu, era una càrrega explosiva que en Roger no podia controlar fins que va acabar extasiat. No pensava deixar-lo dormir aquella nit. Volia més i més. El deixava descansar el just per tornar a començar. M´he llevat abans que ell. Roncava, ho havia oblidat. L´he despertat a petonets . Estava esgotat. Jo em trobava molt millor després d´aquella nit. Li he preguntat per la nena. Llavors ha recordat que li havia promès anar-hi. Hem quedat en trucar-nos més tard. Jo em sentia una dona nova. He sortit a passejar. Feia bon dia, encara que per la tarda s´ha girat vent. Estava contenta. M´he comprat roses vermelles i margarides blanques. Havia d´alegrar la meva casa. Fins i tot he estat simpàtica amb la veïna, la Filomena. L´he trobada a l´escala, i m´he passat crec que més d´una hora parlant amb ella. Es una dona força trempada pels setanta anys que té. Estic pensant en redecorar la meva casa. Vull donar-li vida. Avui estic animada. En Roger ha trucat. Li he dit que descansés, que jo també necessitava descans. De fet, em sentia capaç d´una altra nit com l´anterior, però crec que ell no ho hagués aguantat. Sóc feliç avui. Em sento capaç de tot. No em fa por res. Ni penso dependre mai més de ningú
