Ahir va ser un dia estrany. A les 10 h del matí em va despertar en Roger. Tenia ganes de veure´m em va dir. Jo no en tenia cap. Pensava que havia estat amb la seva ex tota la nit. I si no hi havia estat encara era pitjor, perquè jo si havia estat amb aquell pelroig. Volia fer fora en Roger, però l´he deixat entrar. Li he dit que tenia molta son, que dormíssim. Ell venia tot carinyós. Com jo estava tan esquerpa, s´ha molestat una mica. M´ha dit si no li preguntava per la nena. No ho havia fet. Però ja no ho recordava. En Roger m´ha dit que estava millor. M´ha dit que havia pensat en mi durant la nit molts cops. Jo callada escoltava. Estaria mentint? M´ha dit que divendres nit tocava, però després va voler anar amb la nena perquè sabia que els divendres nit l´amiguet de la seva dona la visitava, i creia que aquell home no tenia paciència per la seva filla, que per la tarda havien discutit d´allò amb la seva ex. Jo anava escoltant les seves paraules, i entre poc que havia dormit i el culpable que em sentia no sabia què dir. En Roger era molt bona persona, i jo… només sabia pensar en mi. Ell ho havia passat tan malament amb la seva dona, i ara havia de topar-se amb mi, la vida no era justa amb ell.Jo no sabia si m´agradava prou en Roger, no sé a qui espero. Sé que l´Igor no tornarà, i algú com ell és impossible. Necessito una estabilitat, i en Roger me la podria donar. Em podia fiar d´ell, ell de mi no. Però no ho faria més. No li explicaria la meva última aventura nocturna. Li faria mal, i no s´ho mereixia. El que em va fer tornar al seu discurs va ser quan va dir que el proper cap de setmana que li tocava la nena, li agradaria que la veiés. Va dir que com portàvem una mica de temps junts, era normal que conegués l´altra persona que compartia el seu cor. El seu cor era de la Lluna(la nena) i de la bonica Ninotchka. Aquestes van ser les seves paraules. Em vaig quedar ben glaçada. Però l´únic que vaig fer va ser somriure. Què covard sóc, però no vaig saber reaccionar. En Roger seguia carinyós i em vaig deixar portar. Em vaig llevar a l´hora de dinar. En Roger era a la cuina. Estava preparant el dinar. Allò em feia sentir cada vegada més malament. Per una banda li volia dir que marxés de la meva vida, que li acabaria fent mal, però per altra em feia sentir a gust, em feia companyia. Era tan carinyós. El problema és que jo no estava enamorada, almenys de moment, no sentia el mateix que amb l´Igor, ni el mateix quan era joveneta i perdia el cap per en Quim… Jo parlava poc en el dinar. En Roger estava preocupat. Em deia que sentia deixar-me per la nena. Però que li feia tanta pena veure-la tan plena de granets. Jo li vaig dir que tranquil, que el primer era el primer. Després de dinar va marxar a veure la Lluna, i per sort em vaig quedar sola.
Els Davids em van trucar per si volia anar a sopar a casa seva. Es veu que el Roger els havia dit que era amb la nena malalta. Potser em volia tenir controlada, però vaig pensar que no seria el millor que podia fer.
Més tard em va trucar la Miriam, la germana d´en Quim. Volia saber com havia acabat la nit. Vaig mentir, i li vaig dir que al cap de poc de marxar ella havia anat a casa. Ella estava tan feliç. Deia que es sentia una dona nova, i que volia que tornéssim a sortir. Que ho havia passat tan bé. Ha insistit que no es podia quedar a casa, que era molt feliç. Li he dit que jo ja tenia un sopar. M´ha fet pena, i he trucat als Davids per si podia portar a una amiga, i és clar, ells encantats.
La Miriam em va venir a buscar en cotxe a les 20 h. Realment si feia una altra cara. Em va preguntar excitada que tal eren els meus amics. Jo per si de cas li he dit que molt macos, però que molt gays. M´alegrava que fos feliç, però jo tenia una empanada mental amb n Roger que em volia presentar a la seva filla… El sopar va estar molt bé. La Miriam estava divertida com mai, i els Davids també estaven molt alegres. Jo vaig intentar unir-me a la diversió del grup bevent força vi. Els Davids havien anat divendres al Liceu a veure el ballet. A partir d´aquí van explicar a la Miriam que tenien una acadèmia de ball.Van començar a explicar anècdotes de la seva acadèmia de dansa, perquè jo pensava que només era per gent que es volia dedicar, però feien classes per a tota mena de gent i nivells.La Miriam es va animar a apuntar-se al grup de dansa del ventre. Com era d´hora més o menys, els Davids ens van portar a un centre que coneixien ells on feien balls de saló. Sort que jo en sabia més o menys perquè els altres tres eren els reis de la pista. Jo vaig caure en pecat, vaig demanar vodka i ens vam passar la nit ballant, bevent i rient. Quan van tancar, els Davids van insistir en anar a casa seva per fer l´última copa. Deien que ho havien passat genial amb nosaltres. La Miriam tenia la cara radiant. Jo anava fent la veritat. Finalment vam acabar dormint a l´habitació de convidats dels Davids. La Miriam no estava per conduir. Jo tampoc clar. Cap a les dues ha trucat en Roger al mòbil. Estava preocupat perquè no m´havia trobat a casa. L´he tranquilitzat dient que estava a casa els Davids. Volia que dinéssim junts. He inventat una excusa d´un dinar amb una antiga amiga, que he fet servir per marxar a casa dels Davids. La Miriam s´ha quedat. Es divertiran més sense mi. I jo aquesta tarda reflexionaré o aniré al cinema. Necessito estar una mica sola. Per què em faig la vida tan complicada? Per què no puc ser feliç com ho és tanta gent?
