Ahir va ser un dia estrany. No sé a quina hora va arribar en Quim. Recordo despertar i veure´l al meu costat dormint. Es va llevar abans que jo, i va tenir el detall de preparar una mica de dinar, com si es sentís culpable. Però tampoc va treure el tema. Jo estava poc xerraire. Parlavem com per compromís. Jo si parlava li hagués dit de tot, que era el que tenia ganes de dir-li. Finalment, mentre feia cafè li he preguntat què tal li havia anat amb el seu ex. Ell només va respondre que bé. Em va preguntar si em trobava bé. Deia que per la nit havia parlat entre somnis. Jo no recordava res. L´ambient era una mica asfixiant. Va preguntar-me si volia fer alguna cosa, però jo no volia fer res. Ell es va posar a l´ordinador i jo vaig posar-me al sofà a mirar la tele, i vaig acabar dormint de nou. Jo ahir tenia ganes que en Quim marxés de casa meva, no volia veure´l. Em feia sentir dèbil l´haver.me posat tan gelosa. Pensava que eren uns sentiments que tenia superats, que tenia ben clares les nostres regles. Quan em vaig despertar en Quim encara era a l´ordinador. Em va dir que m´havia instalat un programa de xat, i em va ensenyar com anava. Encara no hi he entrat. Però ja ho provaré, com tinc tant de temps lliure. Després em va dir que potser m´aniria bé comprar-me un gosset o un gat, que ell em regalava un. Això no sé per què em va exaltar, i vaig saltar per aquí com podia haver saltat per una altra banda, li vaig dir que si es pensava que no era capaç d´aconseguir cap companyia humana.Ell va dir que no era això. Però jo li vaig dir que ja veia que no em suportava, que segur que creia que era una borratxa mig xalada. Vaig dir moltes coses. Ell deia que em serenés, però jo seguia i seguia. Ell deia que m´estimava molt, que ja ho sabia, que sempre seria la seva millor amiga. Llavors li vaig dir que per què m´havia abandonat el dissabte nit per anar amb aquell capullo. Ell va dir que si hagués sabut que em sentava tan malament no ho hagués fet, però que havia d´entendre que ell també estava passant una mala temporada. No sé què més li vaig dir, crec que em vaig passar una mica. Ell pobret no atacava.Vaig decidir marxar, li vaig dir que necessitava estar sola una mica, i sense que reaccionés ja era fora al carrer. Vaig passejar. No volia estar discutida amb en Quim, el meu únic amic, encara que ell visqués a Bèlgica. No vaig ser ni deu minuts fora. En arribar a casa en Quim plorava. Mai havíem discutit. Jo el vaig abraçar i també em vaig posar a plorar. Quin drama! Vam decidir anar a alguna banda, a passejar i després sopar o cinema, no sabiem. Vam agafar el cotxe. Jo vaig tenir una idea. Podíem anar al Llantiol. El Robert m´havia dit que feien un espectacle musical a les 23 h els diumenges. Potser encara el trobariem. Al Quim no li vaig dir que potser trobariem en Robert, si no potser no hi hagués volgut anar. Però en Robert no hi era, però vam passar una estona molt agradable. A mi el cos se´m anava a dalt l´escenari. Tenia ganes de cantar i unir-me als actors. L´obra era en el fons una crítica del “mundillo teatral”. Els actors eren desconeguts però amb gran talent, i no vaig poder evitar felicitar-los al final. Hi havia un que em va atreure força. Crec que sóc una coqueta sense remei. Al marxar en Quim reia.”Ninona, reina, si vols jo desapareixo. Ets un encant i sempre fas caure els homes als teus peus” Jo li vaig dir que no. Que volia disfrutar amb ell l´última nit. Vam anar a fer una copeta (vodka no), i cap a casa. En Quim no em va tocar ni un pèl. Suposo que en el fons encara teniem al cap el mal ambient viscut durant el dia. Jo tampoc vaig fer res.Bé sí, vaig fer allò que li molestava sempre. Li vaig posar els meus peus glaçats sobre les cames. Ell sempre crida, i diu que no entèn com puc tenir els peus tan freds… I avui ha marxat. L´ he portat a l´aeroport, i m´he tornat a quedar soleta. La tarda no era gaire bona. No tenia gaires ànims de res. Avui em tocava pensar què faria. En teoria havia de buscar nous objectius a la meva vida. A casa he intentat posar-me al piano, però no he tingut paciència. He cantat una mica. I després m´he posat a dormir. Ultimament dormo molt. Això no deu ser bo. M´ha despertat en Roger, el violinista. Ja no tenia la criatura. Deia que es moria de ganes de veure´m. S´estarà enamorant de mi? Només em faltava aquesta. Volia saber com m´havien anat aquests dies, es preocupa per mi. Es maco en Roger, però ja està. I com a defectes té que ronca i que és pare separat. Li he dit que ja quedariem demà. No vull veure a ningú. En Quim m´ha trucat per dir-me que ja estava a casa. Ha insistit en que li dec una visita. Ja veurem, suposo que hi aniré aviat. No sé ni què faré demà
