Ahir vaig animar-me a fer un sopar especial per en Roger. Es mereixia algun detall després de com m´havia donat suport amb això de la tieta. Com no sóc una gran cuinera vaig comprar tot fet. Un rotllo de gall dindi amb panses que només s´havia d´escalfar al microones, i una salsa de bolets. Feia el seu efecte i podia colar que ho havia fet jo. Per acompanyar un bon vi. En Roger va quedar encantat del sopar. No vaig trigar en tenir-lo recorrent el meu cos, ple de desig, i intentant fer-me gaudir sense parar. En Roger cada dia s´esforça més i més. Vaig adormir-me abans que ronqués. Ha estat agradable despertar aquest matí i veure la seva mirada somrient al meu costat. “Bon dia maca” Avui he despertat en agradable companyia. Llavors pensava que potser el nostre podria funcionar. En Roger havia de marxar. Plovia molt. Jo malgrat tot estava feliç i riallera. Algú entrava amb força a la meva vida. M´he posat al piano, i crec que he millorat amb les poques hores que he dedicat ultimament. Després he vocalitzat i m´he animat a cantar òpera. He agafat l´àrea de la Tosca. Perfecte quasi tota menys aquell final. El sexe em fa trobar millor el suport i em destensiona.
He trucat a en Quim. Li havia de dir que estava molt animada. A ell cada vegada li aneven millor les coses amb en Jean. Tot era meravellós.
En Roger m´ha trucat a mitja tarda. La seva nena tenia varicela. Es veu que hi ha una passa. Pobreta. Com la seva ex li donava permís per anar-la a veure, em volia avisar que arribaria tard . Jo em moria de ganes de tornar a ser amb ell, però l´entenia.
Després una altra trucada. Era el dia del telèfon? Era la Miriam, la germana d´en Quim. Volia saber com estava. M´ha proposat d´anar a menjar alguna cosa, i com sabia que en Roger arribaria tard, he decidit quedar. Ella també s´havia portat bé venint al funeral. Em queia bé encara que no fóssim amigues. Tampoc haviem tingut massa tracte sovint. La nostra relació es basava amb la meva amistat amb en Quim. Hem anat a un restaurant xinès. A la Miriam li encanten. I m´ha obligat a menjar amb palillos. No és que sigui una experta en el tema, però com en Quim sempre m´ho feia, al final em defenc amb els palillos. La Miriam en teoria volia quedar amb mi per a animar-me, però he acabat animant.la jo a ella. Pobreta. Es cert que al final he desconnectat una mica. Sabia que si seguia escoltant-la la felicitat que jo tenia aquell dia acabaria de desapareixer. Jo em dedicava a beure vi. Fins i tot com excusa, m´he aixecat a comprar tabac. Necessitava fugir d´allà. Desitjava que em truqués en Roger dient-me que ja sortia de casa la seva ex. Només m´han fet retornar al monòleg de la Miriam les paraules Doctor Quintanilla. Horror! Era el seu psiquiatre! No sabia amb quin motiu en Quim li havia demanat la seva direcció per donar-me-la a mi. Però en Quim era prou prudent com per dir-li que la volia hora amb el psiquiatre era jo. Llavors si que volia allunyar-me de la Miriam. No pensava explicar-li res. A veure si en alguna sessió, en el divà del Robert Quintanilla, la Miriam parlava de l´amistat naixent amb la pobra Ninotchka, amiga del seu germà, sense família…Es veu que en Robert li deia que havia de deixar-se anar, i obrir-se als demés explicant les seves penes. I la Miriam ho estava fent. M´estava omplint el cap. I de mentres, per donar-li aquell consell, en Robert, el meravellós però impotent sense remei Robert cobrava, i s´estalviava que la Miriam el taladrés com m´ho estava fent a mi. Finalment ha trucat en Roger. Però m´ha dit que no venia, que la nena tenia moltes picors, i volia estar amb ella, i que com la seva ex el deixava quedar, doncs passaria la nit allà. Això podria entendrir el cor a moltes dones “quin bon pare” “homes així no hi ha” “això és sensibilitat”, etc. Però jo li he donat la segona lectura “La meva ex ha tallat amb el manso, va calenta i vol follar amb mi. Com encara me l´estimo, i tu ets una amant capriciosa que mai sé per on sortiràs, vaig al llit amb ella, que li ensenyaré el que tu m´has ensenyat. “ Allò em semblava el més creible. Què era tota aquella excusa de la nena amb varicela? Què mentider el violinista! La Miriam seguia parlant. Ara ja no del seu ex, parlava d´un novio que vivia a un poble de Lleida i … Allò era insoportable. No em quedava vi i portava varies cigarretes. L´única idea era anar al lavabo. Era ple de noies amb diademes amb una polla al cap. Un comiat de soltera. He preguntat on anaven a fer mal. Els he caigut simpàtica i han insistit que hi anés amb elles, i que portés la meva amiga si volia. Hem pujat a un cotxe i ens han portar a una disco, crec que pel Clot, no m´he fixat gaire. Estava plena d´altres comiats de solter i soltera. He anat a la barra a demanar dos vodkes amb taronja. Esperava que amb la música i la beguda la Miriam no tingués més ganes de seguir parlant. La música era pachanguera total. Allà tothom anava sortidíssim i carregat de beguda. Es notava en l´ambient. Les mirades et despullaven, i tothom anava fent la seva selecció. No hemtrigar a tenir uns quants nois fent-nos rotllana a mi i la Miriam. La Miriam semblava la mar de divertida. Parlava amb tots. Eren jovenets. Tindrien uns 23 anys.He anat a la barra de nou acompanyada d´ un parell d´ells. En tornar, la Miriam estava morrejant-se amb un d´ells. Suposo que li convenia. Jo seguia fumant, bebent i ballant amb els altres. Eren força divertits. Passada una estona se m´ha acostat la Miriam. Em deia que si no em sabia greu marxaria amb aquell nano. Però que si volia podia acompanyar-los. El nano li havia dit que podia amb les dues. Quina barra! Voler lligar amb mi també d´aquella manera. No he fet cap comentari a la Miriam, i li he dit que disfrutés. Altres noies del “meu grup” també s´havien deixat lligar per les colles de solters. Jo he pensat que cediria davant d´un alt pelroig. Ja no debia “fidelitat” a en Roger. Aquell estaria revolcant-se amb la seva ex. El pelroig s´ha sentit content d´emportar-se al trofeu de la nit, o sigui jo. Jo els havia mentit en varies coses. Avui tenia llicència per mentir. En Roger m´havia mentit. Avui que m´havia llevat convençuda que la meva vida prendria un rumb estable amb en Roger, i ara ell ja estava en braços de la seva ex, i la pobra filla plorant rabiosa de dolor per la varicela.Quina imatge! Al pelroig li havia dit que vivia amb els meus pares, m´ havia tret 4 anys, em feia dir Maria, i jo que sé quantes més… El pelroig també vivia amb els pares, així que només podiem anar al cotxe a no ser que jo digués que els meus pares eren fora aquell cap de setmana. M´excitava la idea de fer- ho amb un jove pelroig dins d´un cotxe, feia anys que no feia servir un cotxe. A la merda el Roger i el seu violí! M´ha portat a la carretera de les Aigües. El pelroig anava ben preparat. Ha posat uns cartrons parasol als vidres del davant i del darrera del cotxe. M´ha deixat veure una caixa de condons. El pelroig estava excitadíssimRealment un cotxe és una mica incòmode, però té la seva gràcia. Ha estat ràpid però satisfactori. Ja era quasi de dia.M´ha acompanyat a casa. Jo he baixat cinc travessies abans del cotxe perquè no sabés on vivia. I ja torno a ser a caseta. A veure si la Miriam ho estarà passant be. Jo em sento una mica culpable per si en Roger realment està cuidant a la nena. Però no té sentit. Demà no voldrà venir a dormir a casa meva. El meu destí és aquest, anar tantejant el mercat masculí sense fruits
