Avui encara estava trista, pensava en la meva vida sense cap objectiu fixe. A què estic dedicant la meva vida? Què hi faig aquí? Si desapareixés, em trobaria a faltar algú? Penso que no. Moltes persones s´han creuat a la meva vida, però les he deixat perdre, o ells han volgut perdre´m de vista. Diuen que el que deixa rastre de la teva presència en el món, és haver escrit un llibre, plantat un arbre o tenir un fill. I jo no he fet cap de les tres. Però ni deixaré rastre en projectes més petits. Haig de buscar algun objectiu a la vida, però un objectiu que pugui assolir.Jo volia donar art al món, però potser seria feliç només donant amor a la gent. Una mica d´amor he anat donant en els meus contactes sexuals, però això ben bé no sé si comptaria. He decidit que avui no pensava més. Avui arribava en Quim. Em moria de ganes de veure´l . Venia només per animar-me. Vindria obligat? No sé. Avui plovia, però en Quim es mereixia que anés a buscar-lo en cotxe a l´aeroport. Sempre que plou se m´entelen els vidres del cotxe, i això em posa frenètica. Arribava per la tarda. Estava tan maco com sempre. Seria un bon pare pels meus fills.. De vegades somio que formem una família, però és només un somni. Jo sóc només la seva amiga, aquestes són les regles, i de vegades la seva amant.Però ell trobarà un altre home. I a part, quines tonteries dic. Ser mare! Quina mena de mare seria? Un fill no és la solució a una vida com la meva. A més a més, crec que dec ser estèril. Em vaig passar l´adolescència fumant tabac mentolat, i això diuen que influeix. De fet com es sap si ets estèril ? Això no és hereditari. Jo alguna bogeria he fet, però mai he tingut por a quedar-me embarassada. De joveneta al principi sí que patia. Però fa anys que no tinc por. Seria ben estrany descubrir que estic embarassada. De fet no sé si vull ser mare. Anys per ser-ho em queden, encara que diuen que el rellotge biològic va corrent. Però a mi no m´espanta. Deu ser antinatural no tenir instint de ser mare? Prou de pensar en això.
Hem deixat la maleta d´en Quim a casa meva, i hem anat a sopar fora. Amb la meva tristor, jo no havia tingut el detall d´anar a comprar cap mena de sopar especial. Sóc una desagraida. L´he trobat amb poques ganes de parlar. No tindria el dia. No es pot estar sempre alegre clar. Ell tenia ganes d´anar al cinema, així que hem anat als Icària. Hem pres un entrepà ràpid, i a veure una película argentina. No estava del tot malament, tot i que m´ha semblat una còpia de Thelma i Louise adaptada. Es podria haver tret molt més partit. Clar que potser jo tampoc tenia ganes d´anar al cinema. Jo tenia ganes de parlar amb en Quim, de buidar tota la càrrega emocional desl últims dies, però ell no em semblava receptiu, així que he pensat que teniem dies. Ell tampoc ho està passant bé, però a ell li costa treure les coses. De tornada cap a casa m´ ha demanat que conduís jo. L´entrepà no li ha acabat de sentar bé. I pobret, ha arribat ben marejat. Li he fet unes herbetes, però res. No podia dormir. Jo estava cansada, i m´he adormit. L´he sentit despertar-se i estava al lavabo vomitant. Ha vomitat un parell de cops. Ara crec que s´ha adormit. Espero que li hagi passat. A mi m´ha desvetllat la veritat. Més val que torni al seu costat, a veure què fa. Es una pena que es trobi malament, perquè tinc unes ganes terribles de sexe amb ell.Potser hauré de prendre´m un vodka amb una mica de xocolata de Bèlgica que ha portat abans de tornar al llit.
