Avui és un dia de reflexió. No hi ha eleccions demà. Es un dia de reflexió personal. Jo no tinc cap monestir on reflexionar, però tinc el meu propi santuari, o sigui casa meva, on de tant en tant venen fidels a fer-me ofrenes. Tot es pot mirar de moltes maneres…
Avui no tenia ganes d´anar a Premià a recollir les coses de la tieta. De fet em feia por veure al director, en Marcel, i acabant-me embolicant de nou. Sóc així, ja ho sé, no tinc remei. El cas és que en Marcel em fa més gràcia que en Roger, deu ser per allò del desconegut. O no ho sé, potser és qüestió de la química de les persones. Igualment en Marcel no va venir ahir a l´enterrament. No estaria tan interessat com creia, o potser va veure que ho tindria difícil, i no va tenir ganes d´esforçar-se més. El tòpic diu que si el primer dia folles, ja no et prenen seriosament, però tampoc crec que sigui així sempre. També diuen que si els fas esperar, i et fas la indecisa, més van darrera teu. Però també està el cas de la gent que vol coses fàcils i no té paciència. Jo no li veig la gràcia a anar fingint pel món. S´ha de ser més pràctic, no? Clar que una mica de romanticisme també és bonic. Un altre tòpic és que quan creus que tens la parella assegurada i confiada, li fas menys cas. I llavors què?, t´has de passar la vida fent veure que no estàs plenament enamorada de la teva parella perquè no et deixi de prestar atenció? Trobo que el món de l´amor, el sexe, la parella són massa teatrals. Mai res és clar. Tampoc sé per què em preocupo, si poques vegades arribo a l´estadi de tenir una parella amb una mica de perspectiva. No m´haig de preocupar per mantenir-les interessades, em quedo a la primera fase. A la meva vida, tot és tan fugaç. L´Igor crec que deu ser amb la persona que més he durat. En Quim no compta perquè tindria més la categoria d´amic que d´amant.
No sé si ordenar la meva vida amorosa, o la meva vida professional, o la meva vida social, potser l´hauria d´ordenar tota. Res té sentit. Hauria de seguir un ordre i anar-me concentrant en cada aspecte seguint etapes? O vaig fent, com sempre, improvisant, pensant que demà serà un altre dia, que la vida sempre et porta sorpreses…
Avui li diré al Roger el violinista que es quedi a dormir a casa meva. Potser no vol després de tants menyspreus. Ho vull intentar. Si començo dient que ho vull intentar, deu ser que no ho desitjo, no? Quin embolic, però si no es prova no es sap.Hi ha el perill de ferir a l´altre. Tot és massa difícil. Avui el trucaré jo, quedarem, i ja veurem
