El bon temps em fa sentir viva, amb ganes de fer coses. Tinc clar que l´Igor no tornarà però ja no m´importa. Deixaré enrera a ell i el vodka, i tornaré a brillar. Tot em sembla fàcil. Sóc capàç de tot. Tot té solució.No tindré malsons, i encara que enyori en Quim, quan el trobi a faltar, aniré a veure´l, hi ha moltes ofertes de vols barats. La Miriam trobarà un noi meravellós per internet, i també hauria de ser solvent clar, perquè es lliuri dels deutes del cabró del seu ex, s´enamoraran, tornarà a ser feliç, deixarà de robar a l´Ikea, i no li caldrà anar més a veure al Robert el psiquiatre. I jo... seguiré amb en Roger, cada dia em sembla més encantador, i coneixeré a la seva filla.... Es pitjor que et presentin a uns pares o a una filla? Mai m´he trobat en cap dels casos.
Com estava tan animada aquest matí, he decidit que era hora d´anar a Premià a recollir les coses de la pobreta tieta. Era una situació trista, però reconec que tenia un cert cuquet per retrobar al Marcel, el director de la residència. Sé que no està bé pensar així ara que sóc una dona no tant lliure. De fet la meva relació amb en Roger havia començat com una aventureta, i no sé com s´havia anat introduint a la meva vida. Bé, sí que ho sé, havia estat ell insistint per lograr-ho. I ara em presentarà la nena. Això sí que em desconcerta, si no em sento capaç de ser mare, encara menys de madrastra, perquè més o menys seria una cosa així. No seria la madrastra dolenta dels contes, no. No sé com seria, el cas és que això formalitzaria massa les coses, i no sé si vull.
A la residència m´han donat una bossa plena de roba de la tieta. Jo no sabia què fer-ne amb ella. He pensat que potser la podia aprofitar alguna altra dona de la residència. Era roba del dia a dia. També hi havia un joier petit. A dins hi havia petits tresors. La creu de quan ella va fer la comunió,l´anell de casament de la meva besàvia, unes arrecades que sempre es posava per Nadal... M´he posat a plorar com una bleda. No recordava aquelles joies, em portaven tants records.Pensava que serien amb totes les coses que guardava de la mare, en aquell armari que mai obro. He notat una mà sobre les meves espatlles, pensava que era en Marcel, però era una de les assistents de la residència. He intentat refer-me, el meu cap volava cap a la meva infantesa, però havia de tornar al present, o tornaria al pou, i no volia. Avui havia de ser un dia alegre. Li he preguntat a la dona pel director, però no hi era. I ho he fet, li he dit que m´agradaria parlar amb ell, que si li podia donar l´encàrrec. Li he deixat el meu mòbil. De fet, si ells no havien estripat la fitxa de la tieta encara el tindrien, però per si de cas. Ho he fet com una prova. Així potser podré veure si realment sóc capaç de mantenir una relació una mica estable amb en Roger.
He tornat a casa i he obert aquell maleit armari, avui em sentia amb prou valor per obrir-lo, però ha estat obrir-lo, veure els vestit de casament de la mama, i no podia mirar més, he deixat el joier de la tieta i he tornat a tancar. Necessitava un vodka. Me l´he pres de peu, davant la finestra, mirant el sol, la blavor del cel. Volia que truqués en Marcel, però només ha trucat la Miriam, volia tornar anar a mirar tendes, però li he dit que no podia. No puc aguantar els seus monòlegs amb tants pocs dies de diferència. Més tard ha trucat en Roger, em deia que tenia moltes ganes de veure´m. Jo tenia ganes de veure a algú, així que he anat a sopar a casa seva. Ha dit que prepararia alguna cosa especial. Encara no havia estat a casa seva. En Roger té un petit estudi a Sants. Es un piset acollidor i alegre, una mica desendreçat... Al final no ha preparat res. Ha trucat al telepizza. Ha dit que mentre no venien podíem aprofitar el temps, i ha començat a besar-me amb frenesí. Jo l´ he aturat. L´he dit que encara ens enganxarien en mal moment. A ell no li ha fet gràcia la meva negativa. Li he dit que volia parlar, que havia tingut un dia molt trist anant a recollir les coses de la tieta, i que si ell no ho entenia marxava. I he agafat la porta i he marxat. Ha estat un impuls. Ara em sento una mica malament, en tot cas demà el trucaré.
