Em sento fatal. Estic sola a casa. A saber què estarà fent en Quim. Estic gelosa suposo, i a part borratxa, després dels tequiles del sopar, les cerveses de després, i el parell de vodkes que m´acabo de prendre…
La culpa la tenen els maleits Davids. Han trucat per si volia sortir amb ells aquesta nit. Els he dit que tenia uns amics a casa aquests dies, i que no sabia què fariem, però en Quim em feia senyals que els digués que sí. He pensat que estaria bé presentar-los, i a part sabia que riuriem. Ens han portat a un mexicà, i per començar ja ens hem pres un tequila. Hem demanat una mica de tot per compartir. El David A. fins i tot ha compartit amb la camisa, pobret, li ha quedat ben plena de taques. El David B. el renyava, dient que després era ell qui li havia de treure les taques. Per baixar avall tot el que havíem menjat, hem pres un altre tequila, i ells un altre més. En Quim no m´ha deixat prendre´m més. No sé qui es pensa que és. Deu estar preocupat per mi, però ell sap que el meu problema és el vodka. Clar que li hauria d´haver agraït perquè és ben fort allò. Quan en Quim ha anat al lavabo, el David B. no ha trigat gens en preguntar quina mena de relació teniem en Quim i jo. Deia que no li dirien res al Roger el violinista. Sempre tan cotilla en David, és incorregible. Jo he rigut i els he dit que era un amic de molts anys i prou. Suposo que llavors encara no havien endevinat la seva homosexualitat. En Quim sembla molt masculí. No com el David B. que no pot dissimular les seves plomes.Per sort, en Quim ha tornat ràpid i ha acabat l´interrogatori.
Han proposat d´anar a alguns locals d´ambient per l´Eixample. Al primer lloc no ens han deixat entrar per culpa meva. Es un incovenient ser dona segons on vulguis anar. El David B. s´ ha enfadat amb el de la porta, però ja li he dit que no valia la pena. Hem acabat ballant a l´Arena. Jo he decidit beure cervesa perquè m´ha semblat que era el millor després dels tequiles. No es que m´agradi gaire, però he cregut que com té pocs graus, era el millor.
I llavors ha passat la desgràcia. En Quim ha trobat un ex seu. Han estat parlant molta estona, i després s´ha acostat per presentar-lo als altres dos. Jo ja el coneixia. Han anat a la barra, i en David B. m´ha picat l´ullet dient-me “crec que el teu amic avui suca”. He somrigut, però no m´ha fet gens de gràcia el comentari. M´he sentit ben tonta per posar-me així, però només volia buscar-los per veure què feien. Estarien al quartet fosc? No creia que en Quim marxés amb ell sense avisar. Passada una mitja hora, ha aparegut en Quim. Li he dit que em trobava bastant malament per les cerveses i que només volia tornar a casa. Ell m´ha dit que si no m´importava tornar amb els Davids, perquè es volia quedar més estona amb el seu ex. Jo volia dir-li que clar que m´importava, però no he dit res. No tinc cap dret. A part és normal que prefereixi a un home abans que a mi. Encara no sé per què li agrada fer l´amor amb mi sent gay. Podria ser que fos bisexual, però tampoc va amb altres noies. No sé com va començar aquell dia que em deia que marxava a Bèlgica, potser era un consol a la fi de la nostra amistat dependent de tant anys .Sabiem que la distància trencaria una mica aquell fort lligam, no podria ser tant intens. I bé, sempre he tornat bojos als homes que fan l´amor amb mi. Diuen que transmeto tanta descàrrega energètica que els fa addictes al meu cos. Però no sé de què em serveix tot això si acabo sempre sola.
Els Davids m´han portat a casa, i aquí estic. Sola de nou, com sempre. No li puc retreure res a en Quim. Necessita alegries per superar la mort d´en Michel. I jo l´únic que li explico sóc desgràcies. I ara per acabar-ho d´arreglar m´he pres un parell de vodkas. Voldria que l´Igor fos amb mi bebent aquesta nit. Tots van fugint de la meva vida. Així que dec ser jo la culpable que em passi això. Vaig al llit. En Quim qui sap a quina hora tornarà, si és que torna. Ojalà haguéssim marxat a fora. Ara estariem tots dos junts dormint a un hotelet. Però i què?, en Quim marxa dilluns de nou, tampoc és la solució a la meva vida.
