Em va costar molt dormir, el soroll de la pluja em molestava i els meus pensaments també. He somiat bastant, suposo que malsons. M´he llevat com si no hagués descansat gens. Malgrat la pluja, he obert la finestra i he posat els llençols a la rentadora per intentar purificar l´ambient. En els somnis puc recordar la Marta, la dona del Dani. Em perseguia amb un telèfon enorme, no sé ni com podia portar-lo ella. De fet no té sentit que sigui ella qui truca. Ella ha aparegut molts cops en els meus malsons, però en realitat només vam coincidir aquell dia al ginecòleg, i en principi ella no sabia qui era jo, a no ser que en Daniel li hagi parlat de mi. A part ella deu estar a punt de parir, no estarà per fer brometes. Però si els meus malsons eren premonitoris? Potser en Daniel i la Marta feien complot contra mi, i al final ella acabaria matant-me. M´he esgarrifat. El millor seria que s´acabéssin les trucadetes. He connectat el telèfon per parlar amb en Quim. Quan li he explicat això de les trucades, li ha volgut treure importància. Segur que era perquè no em preocupés. Li ha sortit la vena violenta, i ha dit que si es sabia qui era el que m´espantava li arrencava els collons, però que no en fes cas. M´ha dit que canviés el número de telèfon, i que estés alerta. Ha insistit que si tenia por anés amb algú, com sa germana o els Davids…o que marxés uns dies amb ell a Bèlgica, que així coneixeria el Jean. No li he explicat res sobre el tema cleptòman de la Miriam, tot i que quan el veiés en persona li comentaria. Espero que no trigui gaire en venir a Barcelona. He trucat a telefònica per canviar el número, a veure si s´acabava tot. El nou número no el publicarien a cap pàgina pública, això em donava més tranquilitat.Havia de donar el meu nou número a la gent, però com tenen el mòbil, he decidit esperar. Les coses es començaven a arreglar.
Al migdia m´ha trucat la Miriam per quedar per la tarda quan plegués. No sabia si m´atabalarien les seves paraules, però seria distret. L´he portada a un bar proper al famós caixer. Tenia l´esperança de si es feia tard veure al suposat Igor. El que no tenia clar era què fer si realment era l´Igor. Potser ni em reconeix, potser es va trastocar d´un dia per un altra, i per això va marxar.I jo què faria? Potser seria la manera de tancar del tot aquesta història. Però abandonaria a l´Igor a la seva sort? Potser podria tornar a ser el que era abans… Igualment no l´hem vist. Han tancat el maleit caixer, i aquell home pots comptar on deu parar. Hauria d´haver entrat el primer dia que el vaig veure, però tenia por.
La Miriam estava contentíssima amb el seu noi. Havia estat encantador em deia. Van anar a sopar i tot. Ell no es va espantar quan li va dir que tenia fills, i diu que la va acompanyar a casa i es va acomiadar amb un dolç petonet als llavis. Me´n alegro per ella, perquè avui el que ha robat ha estat un cendrer. I això que ella no fuma. Quan ha vist que la veia m´ha picat l´ullet i com si res.
Cap a les vuit i pico han aparegut els Davids. La Miriam els havia trucat. No sé per què els presentaria. I en Quim és un bocamoll. Amb bona fe ha explicat el tema de les trucades a sa germana, i la Miriam els hi ha dit als Davids, així que ella ha marxat després a casa seva, i ells m´han portat a sopar. Avui no parlaven del Roger, potser ells també sospiten que és ell el pesat que m´ ho vol fer passar malament. S´han passat la nit fent brometes, i per variar el David A. s´ha tacat. Finalment he tret jo el tema sobre si creien que podia ser el Roger qui trucava. El David B. de seguida ha dit que no, però el David A. ha confessat que el veia molt tocat per la meva pèrdua, i que tot era possible. Jo els he dit que pel bé de tots intentéssin averiguar alguna cosa, perquè tenia un amic policia que m´ajudaria a fotre a la pressó a aquell indesitjable.
Hem canviat de tema, ells tampoc tenien la culpa de tot això, i a sobre que volien animar-me els pobres…
Avui estic més tranquila, espero que entre el vi que m´ha fet beure el David B., i que crec que acabaran les trucades podré dormir. Quedarà el tema penjat de l´Igor, però segurament no era ell l´indigent.
