No he dormit gaire aquesta nit, estava molt trista, molt. M´he aixecat i m´he mirat al mirall. Ja no era la Ninotchka d´abans. Tenia la cara cada cop més allargada, i unes ulleres negres sota els ulls. No reconeixia que aquella cara fos la meva. Em semblava que mirava a una estranya, però aquella del mirall era jo. Què em diria la meva amiga l´optimista avui? “ Quan es tanca una porta, s´obre una finestra” (frase copiada de Sonrisas y lágrimas) , o diria “ Després d´una mala temporada sempre ve una bona” Suposo que a aquesta frase li falta la continuació “i després una altra de dolenta, i una bona…” això seguint una llei alternativa, però en el meu cas potser serien tres de dolentes, una de bona. Algú s´estava quedant les temporades bones que em toquen.
Avui no volia beure vodka, volia demostrar-me que era capaç de fer-ho, i li diria a en Quim, i el tranquilitzaria. Havia de marxar de casa, i he agafat el cotxe. Plovisquejava una mica, però avui no tenia por de conduir, estava massa trista per tenir altres sentiments. M´he trobat a Montgat, a la carretera de la costa, i he recordat que la tieta Maria era a Premià, a la residència. Si ma mare visqués segur que em renyaria per no anar-la a veure, tot i que fos tieta del meu pare. La meva mare sempre em deia que s´havia de donar carinyo a la gent gran. Feia mesos que no hi anava, de fet, des que l´Igor em va deixar. He menjat una mica a un bar de Premià, no havia menjat res des d´ahir a l´hora de dinar, i així he fet temps fins l´horari de visites de tarda. No sabia si la tieta em recordaria. Era gran i una ambòlia l´havia deixada mig paralitzada i sense parla. M´han portat amb ella. Com el dia havia millorat, amb la cadira de rodes l´he portada al jardinet. L´he fet un petó i li he agafat la mà. Em mirava com si em reconeixés. Alguna cosa havia d´explicar-li pobra dona. La meva vida no, si podia comprendre alguna cosa encara li agafaria un cobriment. Li he somrigut. “Tieta, perdona´m per deixar-te tan soleta. Ja saps la vida bohèmia. He estat uns mesos de temporada a Madrid. Com m´hagués agradat que vinguéssis a veure´m. T´hauria encantat. Representavem «Los bohemios ». Recordes aquella cançó de la Cossette “ La niña de ojos azules”? “
Jo sabia que a la tieta sempre li havia agradat molt la sarsuela.M´ha semblat que li podia agradar que jo fos una cantant de sarsuela, encara que no n´hagués fet mai cap. Recordo quan era petita, i els pares em portaven al seu piset de Gràcia. La trobavem cosint. Era modista. I sempre ho feia en companyia de discos de sarsuelas. Quan arribavem anava a la cuina, obria l´armari de dalt i treia un pot amb uns caramels durs de maduixa, i ens donava un parell a mi i a la meva germana. Ens donava un got de Fanta de taronja. La mare no ens deixava prendre Coca-cola. Ens deixava les seves nines de drap per jugar. I més tard sempre ens donava coca que feia ella amb xocolata. A nosaltres ens agradava molt anar a casa la tieta Maria.Quan em vaig posar a estudiar cant i teatre, ella va estar encantada, deia que sempre havia vist un talent en mi. Llàstima que mai em veiés dalt d´un escenari, perquè llavors va tenir l´ambòlia. Els meus pares van posar-li una dona que la cuidava, però en morir ells, no sé si del disgust, va tenir una altra ambòlia, i en Quim em va dir que el millor era posar-la a una residència. I així portava anys la tia Maria. Al principi anava a veure-la cada setmana, després cada mes o cada dos mesos. I ara, mai.
“Tieta he conegut a un noi molt especial. Es diu Robert. Es metge. Segur que t´agradaria. M´ha demanat que em casi amb ell, i jo he accepat. Ja el portaré perquè al coneguis. Aquest juny ens casarem. Em posaré el vestit que tu li vas fer a la mama quan es va casar. Estaré tan maca! Em fa molta ilusió posar-me aquest vestit. Ja et portaré les fotos”
La tieta em somreia, semblava tan feliç malgrat aquells anys de lenta agonia.
“Ara estic actuant a Barcelona. Fem “Cançó d´amor i guerra” Ja me la sabia quasi sencera. Tu em vas ensenyar El Vallespir.” He començat a cantar-la “Ning nang ning nang, ja la campana torna a sonar…” La tia Maria movia la boca com si també volgués cantar-la, i les llàgrimes li rodolaven per la cara. Potser l´estava emocionant massa, i això no era bo. He parat i l´he abraçada. “Tornaré aviat tieta.Molt aviat”
Jo també estava plorant. Tinc els sentiments a flor de pell. He conduit fins a Barcelona. Mentre conduia ha trucat el Roger el violinista, però no l´he agafat. No volia tenir un accident. En arribar he llegit el seu sms “M´agradaria veure avui a la noia més maca del món. Aquests dies tinc a la nena. La meva dona i el seu fulano marxen de viatge romàntic de Setmana Santa. Digue´m alguna cosa. Un petó” He esperat que fos tard per trucar-lo. No volia veure a ningú, però tampoc volia ser desagradable amb ell. Era un bon noi, tot i que ronqués massa fort.No es mereixia cap mal, ell també ho estava passant malament amb la separació. L´he desitjat una bona Setmana. Li he dit que potser marxava alguns dies fora, però que ja el trucaria la propera setmana, que tenia ganes de veure´l.De fet no tinc ganes de veure a ningú, però avui tinc el dia de mentides pietoses. I demà arriba en Quim. A ell és l´únic que li deixo destorbar la meva solitud.
