body comentado
Barcelona sunset
:::23.4.04:::

Quin cel més vermellós havia ara quan tornava cap a casa. M´agradava. Potser un presagi de pluges, o simplement és el reflexe del munt de roses vermelles que corrien pels carrers avui, o qui sap, el vermell és color de passió, però també el color de l´infern. Vermells són els meus sentiments. No sé si està bé el que vaig a fer.
Aquest matí m´he llençat com altres catalans als carrers del centre de la ciutat. Feia un sol esclatant. He comprat un llibre pel Roger, no sé si llegeix gaire aquest noi (no el conec gaire encara) però era més fàcil comprar un llibre que un cd. Em vaig fixar que tenia el pis ple de cds de tots els estils. Jo ja havia rebut les meves primeres roses. En Quim cada any ho fa, mai falla, me les fa portar per Interflora. I jo també li envio un parell de llibres, clar que ja depèn més l´arribada en el dia de com va el correu. Havia quedat per dinar amb en Roger pel centre. Ell tenia un dia força atrafegat. Se m´ha presentat amb una rosa blava. Això m´ha sorprés. Ha dit que com era tan especial, em mereixia una rosa especial. M´ha dit que les ha vist i ha pensat que eren perfectes per a mi. Una rosa blava com el cel blau que deia que li feia viure. Jo he pensat que una rosa blava també era artificial, com l´amor artificial que sentia jo per ell, l´amor que vull creure que he trobat. I mentre jo sóc per a ell un cel blau, el d´aquesta tarda era roig.
En el dinar ha tret el tema de la nena, que la recollia aquest vespre. Jo li he dit que tenia moltes ganes de veure-la, però que tenia por que encara em pugués contagiar la varicela, i que potser era més prudent esperar. Li he dit que havia sentit casos de gent que l´agafava de gran i ho passava fatal.Ell ha dit que tenia raó, que si no l´havia passada, però que llavors no podríem veure´ns en tot el cap de setmana. Li he promés que ja ho recuperariem. La veritat és que jo la varicela ja l´havia passada, però necessitava una excusa, així tenia quinze dies més per evitar la nena.
Durant el dinar, a part he rebut l´esperada trucada d´en Marcel. No em podia creure que tingués tan mala sort. He estat seca, i he hagut de fingir que volia parlar amb ell sobre un anell de la tieta que no havia recuperat. En Marcel no entenia res, i s´excusava. En Roger no ha sospitat res. No sé perquè actuo així, mai havia arribat a dir tantes mentides en un dia. I un cop m´ha deixat en Roger he corregut a trucar a en Marcel. I de nou una altra mentida. Li he dit que ja recordava on era aquell anell, que ho sentia molt, que tan bé que s´havien portat tots els treballadors de la residència amb mi, i en especial ell. I llavors la llagrimeta, i que necessitava parlar amb algú, i… ara aniré a sopar amb ell. No sé per què actuo així. Hauria de ser honesta amb en Roger. No es pot viure amb mentides, però avui m´ha sortit així. Què significarà aquest cel roig? Què sóc capaç de fer? M´he pres un vodka per sentir.me millor. Les roses són al menjador. Són com del Barça. Quatre roses vermelles i en mig la blava d´en Roger. Li haurà portat també una rosa a la seva ex ?De quin color?


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL