Reconec que estic espantada. Ahir no li vaig donar importància però avui em fa por. Si és algun desconegut em fa por, però si és algú conegut potser encara em fa més. De fet tot va començar ahir, quan vaig arribar a casa,després del sopar, al contestador hi havia un missatge on només es sentia unes fortes respiracions, típica brometa de nanos vaig pensar. Després se´m tallava internet, i vaig pensar que era qüestió de la línea, però potser era que algú trucava. Però aquesta tarda han tornat a trucar, i he sentit en directe les respiracions. He pensat que serien els mateixos nanos. He marxat sola al cinema, perquè no volia pensar més en el fantasma de l´Igor que em persegueix,i quan he tornat a casa, ara mateix, només obrir la porta trucaven. No sabia si despenjar, el número no l´identificava el domo, seria ell, i llavors he sentit unes terribles rialles. He penjat. Tinc por. Al contestador dues trucades més amb respiracions pervertides. No sé qui pot ser, bé de fet tinc un sospitós, tampoc tinc cap enemic. Bé, pensant-ho bé, potser si en tinc. Estic quasi segura que és en Roger. Vol que em sentir escaguerrinada i corri als seus braços protectors i varonils. No acaba de fer per ell, però diuen que les persones quan estan desesperades tenen comportaments inesperats. M´acabo de prendre un vodka per calmar-me, però tampoc vull beure gaire i perdre el control de tot. He seguit pensant i bé, si l´Igor és l´indigent, ell no trucaria. I si no ho és, tampoc crec que aparegui d´aquesta manera. Els Davids no farien una cosa així, com a molt encobririen en Roger i el farien entrar en raó. Estic per trucar-los perquè necessito companyia, i de passada dir-los que tinc un amic policia que s´encarregarà del tema, a veure si li fan por a en Roger i para. No els diré que sospito d´en Roger, ells l´aprecien tant, i després que ahir me´l van pintar com el meu home ideal en el sopar no estaria bé, però és que si és el Roger qui em truca, no tornaré a mirar-lo mai a la cara. Malparit. Estic dels nervis! La Miriam està una mica trastocada és cert, ahir mateix em vaig fixar que es posava al bolso la cullereta del cafè. Potser cada vegada que surt roba alguna cosa. Quin perill! I quin exemple per una mare de família i a sobre mestre de batxillerat. Però que robi cosetes no vol dir que es dediqui a fer trucades anònimes. A part està molt distreta amb el tema d´internet. I avui tenia la seva primera cita amb un noi del xat. Per això ahir casualment va aparèixer per casa meva per dinar amb mi. Perquè la seva escola no està precisament prop casa meva. Amb el noi en qüestió havien quedat per la tarda a una cafeteria, però potser a hores d´ara estaria robant-li alguna figureta al noi, mentres ell dorm després de fer el polvet. Ella em va dir que només volia quedar per xerrar, i que no volia fer tard per no abusar dels seus pares cangurs. Estava excitada però a l´hora amb una mica de por, i per si de cas li passava alguna cosa, em va donar el mòbil d´aquell noi, i una foto impressa, al darrera em posava totes les dades que sabia sobre ell. Em va insistir que si li passava alguna cosa el denunciés. Jo la vaig tranquilitzar, no veia el perill en estar en una cafeteria cèntrica plena de gent amb un desconegut. I total a la que li passen coses estranyes és a mi. M´estaran observant ara? Crec que aquesta nit desconnectaré el telèfon, i me´l faré canviar, serà el millor. A veure si així para. Hi ha per això una cosa que em va dir la Miriam que no em va fer gens de gràcia. Em va comentar que li havia parlat al seu psiquiatre de mi, o sigui al meravellós doctor Robert Quintanilla, ja és mala sort, i com si hi haguéssin moltes Ninotchkas pel món… En Robert li va dir que creia que la meva amistat li estava anant molt bé. Clar, la manera perfecta de saber de la meva vida. No podia explicar-li a la Miriam el que m´havia passat amb en Robert, però haig de pensar la manera de tallar que parlin de mi. Potser l´única manera és apartant-me de la Miriam, però ella tampoc en té la culpa. I jo, sense el Roger, sense poder confiar en els Davids, el Quim lluny, no vull quedar-me de nou sola en companyia dels records de l´Igor, el vodka i les trucadetes. Tinc por realment. No puc parar-ho. Em fa por pensar que potser algú observa les meves finestres. Tinc totes les persianes baixades. Em fa por entrar a la meva habitació sola, trobar-me el llit buid, tancar el llum…, m´aterra la idea. Estic pensant amb més gent que tingui el meu telèfon, i la veritat no sé. En Robert el psiquiatre no crec que sigui. Va ser ell qui no va voler seguir per culpa del seu problema. A la Laura no la veig des de l´enterrament. A l´últim sopar vaig veure que alguna cosa estranya passava amb aquell novio que té, però no sé per què hauria de trucar-me. A l´Helena, no li vaig seguir el seu joc, però crec que per ella només era un caprici sexual, i a part aquelles rialles eren d´home. Podien estar trucades clar. Segueixo pensant, i bé, clar que hi ha més gent que té el meu telèfon, com el Marcel el director de la residència, però després d´aquest cap de setmana luxuriós, si truqués trucaria directament per tornar a quedar. Estic cada cop més convençuda que és en Roger. Quin cabró! Doncs no penso impressionar-me per les seves maquiavèliques arts. A mi el que em preocupa ara és saber si l´Igor és l´home del caixer. Aquesta nit plovia i a part,no he tingut valor per passar. Li diré a la Miriam que m´acompanyi un dia. Clar que si després li explica al psiquiatre…Demà trucaré en Quim, a veure què m´aconsella. Espero que tingui més oblidada la nostra baralla. Aquest migdia no he averiguat quasi res fent de detectiu. Pels carrers del caixer no hi era l´home dels cartrons (em fa por dir-li Igor), potser va a captar pel centre de la ciutat. He pensat que entrar al banc no tenia sentit, no crec que l´home dels cartrons anés a mirar el saldo del seu compte. He entrat al bar del costat, estaven atabalats amb els dinars. He segut a la barra, i confessaré que he pres un vodka. Era difícil iniciar conversa amb algun dels cambrers, tots estaven molt enfeinats. Així que no he preguntat res. Era ridícul preguntar per un indigent
