Ahir a la nit per sort no va passar res. Avui pel matí també estava tranquila la cosa, però he baixat a mirar el correo, per si de cas, i m´he trobat al Roger a la porteria. Li he començat a cridar, i li he dit que no volia que em parlés més i que aniria a la policia a denunciar-lo. Ell volia que em calmés. Hem fet tant escàndol que ha aparegut el Jambo i li ha clavat un bon cop de puny. En Roger ha caigut pels terres del cop, i ha quedat ben estabornit. Llavors ha sortit la Filomena, i ha dit que s´havia de trucar a la policia. En Roger plorós deia que estava només vigilant per si venia aquell depravat a fer-me res. Realment semblava que digués la veritat, però tot era massa sospitós. A la bústia no hi havia cap carta, però potser avui en Roger venia a acabar la seva feina amb mi. La Filomena ha anat a trucar a la policia i li ha dit a en Jambo que no el deixés escapar. Jo he pujat per agafar una mica de gel i donar-li a en Roger, em feia pena malgrat tot. He trucat als Davids, sabia que tindrien feina, però els hi havia de dir, que veiéssin el que feia el seu amiguet. En Roger era un mar de llàgrimes, i semblava no tenir intencions de fugar-se. Plorava i deia, “Ninona, si jo només et vigilava. Jo t´estimo » I seguia plorant. La policia ha vingut i se´ ns han endut a declarar a tots tres. Estava contenta d´haver acabat aquell malson d´una vegada. Em feia pena que fos finalment en Roger el culpable, era una pena que s´hagués trastocat. Pobreta la seva nena que mai coneixeré, tindrà un pare a la pressó A mi em feia patir que encara sortís malparat el pobre Jambo de tot allò. A part, s´expressava tan malament pobret, entre que no sabia l´idioma i els seus aparells de sordera. I si en Roger es buscava un bon advocat encara li farien alguna jugada. Jo anava pensant camí de la policia que tampoc teniem cap prova definitiva sobre en Roger, encara el deixarien lliure, però esperava aconseguir almenys alguna sentència que l´allunyés de mi per sempre. Suposo que un cop enxampat pararia de fer-me la vida impossible. No sé com està la justícia, es llegeixen casos de dones que després de moltes denúncies als seus companys, acaben mortes a les seves mans. .. Hem passat molta estona declarant. No tenia ganes de recordar els últims dies ara que semblava per fi alliberada, però ho havia de fer. Després vindria el judici…
Quan hem tornat a casa en taxi en Jambo em posava la mà a la cuixa i somreia ensenyant- me les seves blanques dents. Els seus uls brillaven i he notat en ell no només el calor de la passió, també hi havia aquella calidesa dels enamorats. Jo el trobava un noi imponent, però no podia enamorar-me d´algú amb qui quasi no em podia comunicar. I de fet, cada vegada està més clar que acabo destroçant la vida dels que m´estimen.
En arribar en Jambo volia tornar a la feina, però la Filomena ens tenia preparat dinar, volia enterar-se de tot. Per ella tot allò seria una aventura per explicar a les seves amigues de piscina. Encara que semblava que deia de cor que s´alegrava que tot hagués acabat bé perquè havia patit molt per mi. Deia que portava aquestes nits sense aclucar ull, pendent de qualsevol soroll sospitós per l´escala. En Jambo ens ha deixat ràpid per seguir treballant. Què cumplidor i eficient!
Li he demanat a la Filomena si tenia una copeta d´alguna cosa per celebrar-lo i ha tret una mica de moscatell. Havíem de celebrar la fi d´aquell malson. Ens hem animat, i vinga a prendre copetes. La Filomena era divertida. M´ha confessat que li agradaria tornar a ser jove per poder emportar-se al llit al Jambo. Es veu que des de la mort del seu marit feia quinze anys, la dona havia estat fidel al seu record, però que se´n penedia , i ara ja era massa tard. Deia que envejava la meva vida, que ella només havia estat amb el seu marit, i que havien estat molt feliços, però no havia conegut res més. Jo li he dit que si es coneixia algú com em deia que era el seu marit, no valia la pena anar recorrent cossos diferents que no buscaven amor, ni acabaven d´omplir. Al final ens hem acabat posant nostàlgiques. La trucada del David B. ens ha tornat al món real. Em deia que no entenia què li havia passat a en Roger, però que estés tranquila perquè de moment el tenien retingut. Volien quedar amb mi, però els he dit que per mi, ara ja no s´havia de patir. He deixat a la Filomena amb els seus records, i jo he tornat a casa, sabia que en Jambo trucaria a la meva porta i així ha estat. Avui en el taxi m´he jurat que no tornaria enrotllar-me amb ell, però amb el moscatell que portava a sobre, necessitava omplir la buidor de la meva ànima, i he acabat omplint només la buidor del meu cos. Suposo que hauré de parar aquestes trobades, no vull fer mal al Jambo.
Ara acabo d´anar a sopar amb la Miriam, he trucat a ella i en Quim per explicar-los el desenllaç. La Miriam ha insistit en anar a sopar, i així ha pogut parlar molta estona sobre el seu nou amor. Se la veu tan feliç. Igualment segueix com sempre. Avui ha robat la tovallola del restaurant. No té remei.
Avui podré dormir tranquila. Tranquila sobre el misteriós personatge anònim que ara té la cara d´en Roger. A part d´això la meva vida segueix amb el mateix desordre de sempre. Almenys no plou
