Ahir per la tarda vaig tornar a anar a l´hospital. Cada dia tots fan pitjor cara, ella, el seu marit, els seus pares, tots es van consumint, van cremant energies fins que arribi el moment del desenllaç. Es realment tot tan angoixant.
Després havia quedat amb la Miriam, perquè m´animés m´havia proposat que l´acompanyés de compres. Era l´aniversari del noi aquell d´internet, i volia comprar una gravadora de CDs. La veritat és que jo no tinc ni idea d´aquestes coses, així que poc podia ajudar-la, però ella va insistir en que només la meva presència seria suficient. Em va fer anar a La Maquinista, i allò era una bogeria. Potser molta gent ha marxat fora aquests tres dies, però crec que els que no havien marxat, eren tots a La Maquinista. Sortint de la Ronda ja hi havia cua. A sobre la Miriam té un Seat Ibiza vell, d´aquells de col.lecció, de color negre, allò era un forn. La cua seguia per entrar al parking, i li he suggerit d´aparcar fora per guanyar temps. La Miriam parlava animadament per distreure´m, però jo encara estava ofuscada amb la meva amiga l´optimista, i aquella calor no m´ajudava. Vam anar al Mediamarket, i com tot el centre comercial, era ple de gom a gom, pels passadissos no es podia avançar quasi. Vaig tenir de nou sensació d´ofec, però seria per la gent. Vaig respirar calmadament per intentar tranquilitzar-me. Llavors vaig notar una mà que em picava l´esquena, em vaig girar enfurismada, i era una nena petita en braços de sa mare, la mare la va renyar, pobreta nena, estaria tan agobiada com jo, i es distreia picant esquenes desconegudes. La Miriam va preguntar a un dependent, i per sort no va trigar gaire, però ella després volia mirar tota la tenda, a mi no em va semblar malament mirar cds i dvds, però per què havíem de mirar secadors de cabell o cafeteres si no en volíem cap? No tenia el dia la veritat. Després em va convidar a un gelat, i em va ensenyar el que havia tret gratis de la tenda, un petit album de fotos. Seguia igual, robant. Li he dit que allò no estava bé, i que el pitjor era que podien enxampar-la. Ella em va dir que allò encara li feia entrar més ganes d´agafar coses, i que jo no era ningú per parlar de moral. Em vaig callar per no discutir amb ella, però havia de fer alguna cosa per curar-la. Va canviar de tema com si res, i em va dir que li faria gràcia que anés a la festeta del seu noi, que així el coneixeria a ell, i als seus amics. Jo li vaig dir que no estava per festes, i que potser em trucava el Roger? Ella va dir que el Roger era un plasta, i que a mi no m´agradava gens, però que si trucava, que el portés també. Allò em va sorprendre, ara opinava sobre la meva vida. Però clar, no deia res estrany, jo mateixa li deia que no tenia res clar amb en Roger, deia de fet, el que jo deia. Em vaig deixar convencer per anar al sopar aquell. Vam anar a casa meva perquè m´arreglés, i després a la d´ella, i vam anar cap a un restaurant basc, ple de taules llargues, i grups de jovent. El novio de la Miriam no era massa guapo a primera vista, però semblava simpàtic, i enamorat d´ella. Em va caure bé. Els amics d´ell, dos venien amb novia, i altres quatre eren solters. Els vaig veure comentar la nostra arribada dissimuladament. Jo no tenia ganes de relacionar-me amb nova gent, però em vaig obligar per la Miriam. Així que vaig començar a prendre txacolin i a seguir les bromes de tot. Ells estaven alegres, i no anava a ser jo la que amargués la festa.Després del llarg sopar,vam anar a un bar musical decorat estil els seixanta pel carrer Aribau. Era curiós de veure. Ballant, ja vaig veure clar que dos dels solters estaven molt pendents de mi.Podia deixar-me portar, o marxar. Per sort vaig sentir el vibrador del mòbil. Vaig sortir al carrer, era en Roger, li vaig dir que vingués, que tenia ganes de veure´l. No sé per què vaig fer allò, però va venir i em vaig llençar als seus braços com si em morís per veure´l. Els altres crec que es van desilusionar una mica, i en Roger es va quedar parat de tanta afectivitat per part meva. Es va demanar una copa. Ballavem, i jo el buscava, i en Roger s´anava posant nerviós, i jo seguia provocant-lo, fins que em va dir a l´orella, marxem a alguna de les cases o et violo aquí mateix. Vam pujar al cotxe, i era com si fes anys que no féssim l´amor, ens vam besar com volent absorbir-nos, voliem posar els nostres cossos en contacte, sentir tot un de l´altre. Jo em sentia humida i no podia esperar més. En Roger, va parar com va poder i va engegar el cotxe fins casa meva que era més a prop. Vam tancar la porta del rebedor, i vam seguir besant-nos a l´hora que anavem deixant una estesa de roba pel camí. Tota l´angoixa meva d´aquells dies, la tristesa, tot ho havia convertit en un desig irrefrenable, el meu cos s´excitava i tremolava davant les carícies d´en Roger, jugava amb el meu cos, i jo li responia entre gemecs, i ell encara seguia més i més, i jo volia més i més, que no parés. Ha estat una nit intensa. Finalment ens vam adormir un junt l´altre com si no volguéssim que ningú ens separés mai. No recordo que he somiat, però avui m´he llevat relaxada, tranquila, i m´ha alegrat veure en Roger al meu costat, ell em protegia. L´he despertat fent-li petonets, i somreia, m´ha besat amb molta dolçor mentre em deia que es sentia molt feliç, i que m´estimava molt. La dolçor s´ha anat posant més atrevida, i les hormones s´ han activat de nou. M´agrada cada cop més fer l´amor amb en Roger, i potser fins i tot m´estic enamorant. Ara ha marxat corrents, perquè aquesta tarda tocava, i volia passar per casa seva. Jo em sento com en un núvol, sóc feliç de nou. No està bé, perquè ara aniré a l´hospital, i allà no són feliços, però jo he d´intentar ser feliç, i donar-los una mica de la meva energia
