Aquest matí de sol m´ha semblat un matí ideal per fer un cop d´ull a l´armari i preparar la roba d´estiu. He vist que encara tenia el mono vermell ajustat de fa anys, el mono de l´accident que mai més m´havia atrevit a posar. El vermell és un color que em senta bé, però és un color que sempre m´ha fet respecte. Es complicat d´explicar perquè és una cosa que em ve de petita, llavors jo li tenia aversió al color vermell. Intento recordar si va ser algun comentari de ma mare, o simplement són idees que de petit et formes, i te les creus. No sé si seria per anar a una escola religiosa, qui sap, el cas és que jo associava el color vermell amb l´infern, i de petita no tenia res de color vermell. A l´escola anavem d´uniforme, que era el típic de quadres grissos, però res de vermell en la roba del cap de setmana o l´estiu. En canvi el meu color preferit era el blau, el color del cel, clar, no podia ser d´una altra manera. Hi ha un somni de ben petita que encara el puc recordar clarament. Jo era dins una sala blava, amb bancs blaus, de fet semblava una església blava. Jo estava feliç allà dins. Entraven tot de dones vestides de blau, totes anaven igual vestides, podien semblar monges, però de fet al cap portaven un barret amb vel penjant, d´aquests estil Edat Mitjana. Eren les senyores de blau. Entraven totes en silenci, i s´agenollaven davant dels bancs com si anéssin a reçar. Tot era tranquil quan de cop i volta, elles, sempre sense fer soroll, però aquest cop molt ràpid, marxaven ordenadament fins deixar-me sola. Jo em preguntava el per què d´aquelles presses, i llavors, tot el blau desapareixia, i sortia una carota terrible en vermells i negres, com d´un dimoni. Encara hi penso, i torno a esgarrifar-me de nou, em fa por tornar-la a veure. La impressió d´aquella terrible figura em va despertar, i vaig correr al llit dels meus pares. A partir d´aquell dia, necessitava dormir amb la porta de l´habitació oberta, veient la llum del passadís encesa. I encara ara de gran, m´agrada tenir algunes escletxes de la persiana oberta perquè entri la llum del carrer. Absurd? Doncs no ho sé. El meu pànic pel vermell el vaig començar a superar quan als vuit anys una molt bona amigueta meva, la Rosa venia amb una cinteta vermella al cap. Allò em va fer pensar que si ella, que era tan bona, i era la meva millor amiga, portava aquella cinta al cap, jo també podia, i vaig demanar a ma mare una cinta vermella. I així poc a poc vaig acabar portant alguna cosa vermella. Es curiós però que el dia de l´accident anés vestida de vermell. Però no tot el que passa a la vida ha de tenir relació. No veig per què el vermell ha de ser el color del mal. Sembla que ho sigui més el negre oi?
