Aquest temps tan variable ens farà tornar a tots bojos. Potser estavem massa acostumats a treure´ns l´abric i posar-nos ja de màniga curta. Me´n alegro de no ser al.lèrgica perquè diuen que es passa fatal, el pobre David B. feia una carona dissabte. I diu que sempre havia estat perfecte, però des de fa tres anys li va sortir l´al.lergia.
He trucat avui en Quim per dir-li que me´n anava ja cap a Bèlgica, però m´ha semblat que em donava excuses, i això no m´ha agradat. Tindria la culpa de tot aquell Jean? L´he trobat molt estrany, dient que tenia molta feina, i jo allà sola m´avorriria potser, i que el cap de setmana l´havien planejat passar en Jean i ell sols. Té tot el dret suposo, així que de moment no hi vaig.
I a part està el tema d´en Roger. Dissabte al final em vaig armar de valor i el vaig trucar. No sabia com reaccionaria, però no em podia presentar al sopar i trobar-me´l. Quan el vaig trucar, estava com distant, era normal. Li vaig dir si volia quedar per parlar, i no va dir que no. No sabia on portar-lo, per trobar un terreny neutral, ell va dir que em venia a buscar a casa. El que passa, és que directament es va presentar a casa meva. Vaig servir-nos un vodka. Estava molt nerviosa. Li vaig demanar disculpes per acusar-lo, però li vaig dir que havia d´entendre que estava molt espantada. Ell no deia res, només va preguntar-me qui era aquell negrot que li havia pegat. Jo li vaig dir que era el noi de la neteja. No vaig gosar a explicar-li res sobre les meves trobades amb en Jambo, no volia fer-li mal, clar que tampoc volia mentir. Estava seriós, però de cop i volta em va abraçar, i em va dir que se´n alegrava tant que estés viva. Va dir-me que allò era l´únic que l´importava, i que desitjava que tornés a ser seva. Jo li vaig dir que no podia ser, que com a molt podíem ser amics, però que no estava preparada per sortir amb ningú. I va tornar a dir-me que esperaria el que fes falta, però que volia cuidar de mi, que no podia estar sola, que necessitava companyia. Li vaig dir que no es podia dependre de la gent, però que agraia les seves paraules. No sabia com estar a bones amb ell, perquè ell només volia seguir junts, i jo no podia, no puc. I en Roger ja va començar a agafar-me la mà, i fer-me carícies, però jo no volia. Li vaig que de moment no podia donar-li res. Llavors va dir que amb ell no, però sí em deixava seduir per assassins. No estava disposada a acceptar més retrets. Li hagués trencat la cara, però en el fons ell m´havia salvat la vida gràcies al seu detectiu. Li vaig dir que tenia raó, que era capaç d´acabar al llit amb qualsevol segons el moment, però que amb ell no podia perquè era fer-li mal. Era l´hora que els Davids ens esperaven, així que li vaig dir de marxar. El curt viatge en cotxe es va fer etern. Els Davids es van alegrar en veure´ns arribar junts, però ja ven veure que no tot eren flors i violes. També estava l´Helena per allà amb una amiga, i la Laura i el seu desagradable company. Encara no entenc què feia amb ell. Tot parelles. Perfecte! L´amiga de l´Helena no callava. Era la que parlava més, explicava anècdotes, acudits... Els altres reien, en Roger també reia, però no parava de fer beure i fer brindis. En David B. intentava passar-ho bé, però tenia els ulls vermells de l´al.lergia. Jo vaig optar per beure vi sense parar també, i a la sobretaula em vaig apuntar al vodka. No ho aguantava més. En Roger, va començar a tocar-me la cuixa, i allò no em va agradar gens. I a l´hora, l´Helena em va tocar l´altra. Era un complot? No estava enrotllada amb aquella amiga? En Roger semblava bastant borratxo, per què no el feien parar de beure? Suposo que era perquè els altres també ho estaven. I llavors l´amiga de l´Helena, em va demanar que els expliqués la meva aventura. La vaig tallar dient-li que no em venia gens de gust. Però el Roger la va recolzar, dient que tenia dret a saber més coses, que per culpa d´aquell individu ell havia estat uns dies a la garjola. Jo vaig dir-los que llegissin la declaració que havia fet a la poli si volien, però que de moment em feia mal recordar-ho. En Roger em va atacar dient que segur que qualsevol psiquiatre diria que el millor era treure-ho tot. Llavors sí que em vaig aixecar per marxar. Però els Davids van dir que no volien que quedés la cosa així a casa seva. Jo estava marejada i feta una bleda, així que vaig començar a plorar, i llavors va seguir en Roger, un drama. En Roger es va disculpar i va anar cap el bany. El novio de la Laura va dir que ells havien de marxar. Em va saber greu un altre cop no poder parlar amb ella. En Roger no tornava. Estaria vomitant? Tenia la porta del bany tancada, i deia que no pensava obrir, que no era capaç de mirar-me a la cara pel que m´havia dit. L´amiga de l´Helena va començar a fer broma, anava borratxa perduda. Per sort l´Helena la va fer callar. Finalment el David B. va dir que trencaria la porta a cops de martell si calia, i que en Roger li pagaria les reparacions. Això el deuria convencer, perquè va obrir la balda, però vam obrir la porta, i el vam trobar dins la banyera. I que no volia sortir. Els Davids, l´Helena, fins i tot al final vaig anar jo. Però res, ell plorant i que no volia sortir. Al final em vaig quedar a dormir a casa els Davids. Quan ens vam llevar havia marxat. Jo estava preocupada. Ahir diumenge, al vespre, va venir a casa meva. Li vaig dir que no podia passar la nit amb mi. Va tornar a plorar, i al final li vaig dir que es podia quedar però res de sexe. Em va abraçar i vam anar cap al llit. Per sort em vaig adormir abans que comencés a roncar. Ell es pensa que té encara alguna esperança, i jo ja no sé què fer. Aquesta tarda m´ha trucat, i li he dit que avui volia estar sola. Espero que capti el missatge. Em fa por que es torni a deprimir, però si li dóno corda serà pitjor?.Avui també li he dit al Jambo que no. Ell semblava que no ho entenia i no marxava. Per sort, llavors la Filomena ha obert la porta per preguntar si tenia ous. Jo crec que m´espiava, però m´ha anat molt bé. Ella preparava un pastís per demà els seus nets, i m´he passat la tarda a casa seva cuinant i de xerrera. M´alegra que visqui la Filomena davant de casa meva. Es com tenir una tieta en la que pots confiar. No li podia explicar tot el que realment em passava, em feia por escandalitzar-la, però ella em dóna energia, i puc suportar-ho tot millor.
