Avui pel matí ha vingut a veure´m en Roger. Em portava una rosa beneida de Santa Rita. Es veu que ahir era Santa Rita, i hi ha una curiosa tradició. No hagués pensat que en Roger creiés en aquestes coses, m´ha sorprés la veritat. Cada any a una església que hi ha a la plaça Sant Agustí, al carrer Hospital, prop del teatre Romea, s´omple de gent i roses. Cada hora es beneixen roses. Llavors s´ha de regalar una de les roses a una persona estimada. Es pensa un desig, i s´embolica la rosa amb alguna cosa relacionada amb el desig, o si no el desig escrit. Passat un any el desig es cumpleix. Es maco la veritat En Roger diu que va portar la seva filla ahir allà junt amb els seus pares. Els seus pares mai fallen, segons m´ha dit. M´ha regalat la rosa, i m´ha dit que desitjava que es cumplís el meu desig, igual que desitjava que es cumplís el seu, i ha somrigut. M´ha acaronat la cara d´aquella manera tan suau que em fa posar bleda, però en acostar-se als meus llavis m´he apartat. Li he dit que no ho compliquéssim de nou. Per un moment he cregut que es posaria a plorar de nou. Llavors m´ha dit que havia de marxar. L´esperaven a dinar els seus pares i la nena. M´ha dit si volia anar-hi, però li he dit que no. Ha marxat, i m´ha fet sentir malament de nou. Tinc la rosa encara sense embolicar, no sé quin desig demanar. Volia demanar que tornés l´Igor, però potser torna sent un indigent. Podria demanar trobar el veritable amor, el príncep blau, però seria capaç de no saber-lo reconèixer. Podria demanar poder tornar a la vida artística i ser reconeguda en aquest món? Però suposo que qualsevol desig no es cumpleix per sí sol, s´hi ha de posar una mica d´esforç. Deixarem passar la nit, i demà pensaré què és el que realment desitjo que passi. Desitjaria que tornés la meva família, però els morts no poden tornar a viure. Estic segura que amb ells al costat no em sentiria tan sola. Desitjaria no sentir-me mai més sola i desesperada, amb l´únic consol del vodka. Desitjo masses coses. Sempre escollir, mai es pot tenir tot.
