Dissabte em vaig llevar a les 12 h. Tots dormien dins la casa per variar. Vaig entrar a despertar a la Filomena, si volia dir que marxàvem juntes, havia de despertar-se. Em va dir que havien estat fins les 7 h del matí a la Feria. Vaig dutxar-me. No hi havia balda al lavabo, i això va provocar un petit incident. Es va obrir la porta, era l´Antonio, va córrer les cortines dient ?Maria?. Com si no l´hagués vista al seu costat al llit. Vaig tancar les cortines ràpidament, com si res, i va tornar a marxar. M´estava cansant d´aquell paio, sort que ara anava a veure al meu Rubén. Vaig sortir del bany, i l´Antonio tornava a ser al llit. La Filomena es va dutxar, i tota guapa va baixar amb mi. Amb el cotxe en Rubén la va deixar a casa del seu amant, i nosaltres cap a Sevilla. En el cotxe en Rubén anava acariciant la meva cama, i em deia ?mi niña?. Feia sol, teníem les finestres del cotxe obertes, sentia l´aire esvalotant els meus cabells. Era l´inici d´un romàntic dia.
El primer que vam visitar van ser la plaça Espanya i els jardins de Maria Luisa. Jo volia fer-me una foto al banc de Barcelona, però hi havia tanques en totes les províncies de l´A a la C. Quina mala sort! Passejàvem agafats de la mà com qualsevol altra parella. Ell de tant en tant m´acariciava i em deia ?que guapa es mi niña? i em feia un petonet. Era dolç estar amb ell. Feia força calor, però jo ni ho notava de l´emoció d´estar passejant en aquella ciutat. En Rubén va proposar d´ anar a dinar, ja era hora. Em va portar a dinar a un lloc on deia que dinaríem molt bé. De fet era una pizzeria d´aquestes en cadena, però a mi en aquells moments tot m´estava bé. En Rubén em va confessar que estava destrossat entre tanta Feria, i després... per culpa meva. Vaig somriure, encara podia cansar-lo més vaig pensar. Això no va ser cap inconvenient perquè es mengés una pizza mitjana que era per dues o tres persones, un enorme sandwitch, un pastís de formatge i es begués tres cerveses. No sé on posava tot el menjar aquell noi. Jo vaig demanar una amanida i pastís de xocolata, per beure aigua. I vam seguir el nostre passeig. En Rubén anava lent, jo seguia volent captar tot el que podia amb la vista, mentre em recolzava en ell. Vam recórrer llocs que jo ja havia vist, de nou els jardins de Murillo, el barri de Santa Cruz, allà va insistir de nou en seure a una terrassa, es veu que l´estòmac li fallava. Va anar al lavabo i va sortir al cap d´una bona estona dient que ja estava millor. Allò treia una mica de romanticisme al dia, però a mi no m´importava, volia seguir en el meu núvol. Vam passar de nou per l´Alcazar, la Casa de las Indias, la Catedral, l´ajuntament, la plaza Nueva on feien la Fira del Llibre. Després cap el riu, la plaça de toros de la Maestranza (jo no en tenia cap interès) i la Torre del Oro. En Rubén estava cansat, em va proposar d´anar diumenge vespre a un hotel de Sevilla i passar allà la nit. Pel matí, i va picar-me l´ullet, si teníem forces podríem passejar més fins la tarda que marxava cap Barcelona. Vaig arrufar el nas, em feia ràbia estar allà Sevilla i perdrem veure els racons amagats de la ciutat. Llavors amb el cotxe em va fer una volta per passar per davant de les muralles de la Macarena, i vam passar per un dels moderns ponts fins la Cartuja, on havien els edificis de l´Expo.
Vam tornar cap a Doshermanas, en Rubén volia descansar abans de trobar.nos a la resta de la gent en l´última gran nit de la Feria. Es veu que diumenge feien els focs, i cap a la 1 h acabaven de plegar veles. Vaig trucar al mòbil de la Filomena, perquè no es descubrís que no estàvem juntes. Tenia por d´enxampar-la en un mal moment, però es veu que no. Vam recollir-la i en Rubén ens va deixar a la casa. Va dir-me que en un parell d´hores em recollia. Em va besar, i va dir que sentia no trobar-se bé, però que segur que descansant una mica, una dutxa i un Fortasec seria home nou.
La Filomena feia una cara radiant. Deia que havien tingut un dia mogudet. Quina gràcia! Em va dir que era molt feliç i que gràcies per animar-la. Que era gran però encara podia donar guerra, i que amb el seu Miguel es sentia jove i maca. Va anar cap a la dutxa, jo em vaig estirar al llit. Em van despertar unes mans rugoses a les espatlles. Era l´Antonio, en girar-me estava molt a prop meu. Somrient em va dir ?porque están estas por la casa, que si no ya verías de lo que son capaces los andaluces. Muchos te habrán cabalgado, porque tienes cara de putita, pero ninguno como yo lo haría? Es va acostar per besar-me, però vaig apartar la cara. Li vaig dir que hauria de tenir vergonya sent un home casat, i que si seguia així li diria tot a la seva dona, i si calia a la policia. Tenia una mirada entre desig i odi. El vaig fer fora de l´habitació. Estava indignada. Sempre hi havia d´haver el mascle que espatllés les coses. Sort que no tots els homes són iguals. M´hagués agradat venjar-me d´aquell home prepotent, però tampoc volia fer mal a la Maria i de retruc a la Filomena, però em feia tan fàstic aquell home! Només quedava una nit a la seva casa, diumenge nit estaria a l´hotel de Sevilla. Vaig anar a la dutxa. En sortir la Maria havia fet cafè per tots. L´Antonio seguia clavant-me la seva agobiant mirada, mentre elles dues comentaven les xafarderies passades a la caseta aquells dies, alienes als pensaments de l´Antonio. Per sort van trucar a la porta. Era en Rubén. Realment semblava un altre. La seva cara tornava a ser saludable. Em va portar cap a la Feria de la mà, i de tant en quant parava per besar-me efusivament. Vam anar a una caseta on hi havia part de la colla. Estaven ja amb el rebujito i unes tapes xerrant animats. En Manuel no estava. En Rubén em va dir que no creia que sortís, que es trobava pitjor que ell per la tarda. La Rosi ens va preguntar què tal el dia. En Rubén em va deixar amb ella mentre arrencava per sevillanes. El Pedro va seure al seu lloc. ?cómo está hoy Ninona de Codorniu?? Jo volia convidar-lo a alguna cosa. El dia anterior, a la seva caseta va pagar-ho tot ell. Ell va dir que a la seva caseta pagava ell, i que en les altres pagaven els nois a mitges, que no pensaven permetre que una dama com jo pagués res. L´orquestra va tocar un pasodoble i en Rubén em va estirar cap a la pista. Ballava abraçat fortament a mi, com si no volgués que m´escapés. El rebujito i el ball m´estaven excitant, podia notar tota la virilitat d´en Rubén prop meu. Eren prop la 1 h de la nit. Em va dir que si em vindria de gust una mica d´intimitat. El Pedro li havia deixat les claus de la seva torreta per si volíem anar-hi mentre ell era a la Feria. Teníem cinc hores per davant em va dir. Vam acomiadar-nos ràpidament de tots, vam agafar el cotxe i em va portar a les afores del poble, fins arribar a una part més residencial. Allà estava la torreta amb un bonic jardí. En Rubén em va estirar escales amunt per ensenyar-me un jacuzzi, va obrir les aixetes, i va saltar sobre meu despullant-me i besant-me ple d´una passió molt més forta que l´altre dia al cotxe. Van ser unes hores intenses. Vam acabar al llit fent-li jo un massatge acompanyats d´un vodka amb gel. Llavors es va sentir obrir una porta. En Rubén em va fer vestir ràpidament. Eren les 5h, i en Pedro ja tornava cap a casa. En Pedro va pujar fet una fera, tan ràpid com li permetia el seu pes i la seva borratxera. Jo esperava amagada a l´habitació. Li va dir a en Rubén que què coi feiem allà, estava molt enfadat. Vaig veure clar que en Rubén havia agafat les claus sense permís de l´altre. Seguia a l´habitació incapaç de fer ni dir res, em moria de vergonya El Pedro deia que sent ?compadres? com eren, que no s´hagués imaginat mai allò. En Rubén reia, li deia que era enveja, i que no es confongués amb ell, que ells no eren ?compadres? perquè era en Manuel. Allò em va deixar gelada, o sigui que en Rubén al llit, i el seu bessó aprofitant l´ocasió. Vaig sortir i rabiosa vaig pegar a en Manuel. Ell reia ?antes no estabas tan salvaje mi arma?. Va marxar i em va deixar amb el Pedro. Vaig disculpar-me, no és que m´agradi demanar perdó, però era necessari. El Pedro em va oferir un altre vodka i vam seure al sofà. Em va dir que no em preocupés per res, que si almenys havíem passat una bona estona... Vam estar filosofant sobre la vida, i parlant de temes íntims. Ell em va parlar de la seva primera i única novia, que l´havia abandonat per un altre a un mes del casament. Jo li vaig parlar de l´Igor, d´en Quim, d´en Roger, tampoc volia espantar-lo. Vam parlar de viatges, d´altres païssos. Ell havia voltat molt més que jo. Era de dia, vam dormir-nos al sofà tot parlant. Cap a les 12 h del matí ens vam despertar. El Pedro va preparar cafè i va treure uns dolços. Em va dir que feia temps que no despertava al costat d´una dona bonica i interessant. Em va dir que havia estat una de les millors nits de la seva vida. Jo li vaig dir que també. Ell va dir-me que segur que jo en tenia de molts millors... Realment el físic no l´acompanyava, però aquells petits ulls marrons brillants tenien molta vida. Era un home molt tendre, i fins i tot l´hagués besat en aquells moments, no per desig, sino per demostrar-li que segur que trobaria una bona noia que el fes feliç, que tenia molts altres atractius. Però no ho vaig fer.Em va portar cap a la casa. Sort que tenia la clau, Vaig entrar procurant no fer soroll. Vaig topar amb algú, per sort era la Filomena que sortia del lavabo. Em vaig posar al llit fins les 3 h. La Maria i la Filomena eren al menjador. L´Antonio per sort no hi era. Era diumenge, la nostra estància a Andalusia estava acabant. No tenia clar si en Rubén voldria anar a l´hotel de Sevilla quan sabés que havia estat fent amb el seu germà a casa el Pedro. De fet no era culpa meva. Jo havia estat enganyada per aquell mala peça. Vaig trucar-lo al mòbil per saber com es trobava. Em va dir que estava en plena forma, i disposat a fer el que jo volgués. Li vaig dir si havia parlat amb en Manuel. Va dir que no, que per què. Vaig dir-li que millor parlàvem en directe.
