En Roger ronca, m´he desvetllat i no puc dormir. Això és una de les meravelles de l´amor. Ara intentaré anar al llit de nou, però és que fa molt soroll.
Avui tenia ganes d´anar al teatre, com en Roger plegava tard, hem anat a les 23 h al Llantiol. Volia que ell veiés aquest espectacle, sabia que li agradaria. Un altre dia anirem al Villarroel. Ho hem passat molt bé. Estem com dos enamorats, i jo em sento plenament feliç. En Roger coneixia al pianista de la companyia. El món és un mocador. Avui feia un any que havien estrenat el seu musical a Badalona, i ens han convidat a una copeta de cava. Al Llantiol porten dos mesos. Avui estava a petar, però ens han dit que era perquè demà és festa. Altres dies està més buid. M´ha fet pena per ells, perquè realment ho tenen currat, i són una gent molt simpàtica. Els he promés que faria venir als meus amics, clar que no en tinc gaires. Una mica m´he sentit identificada amb ells, els artistes ens hem d´agermanar, encara que jo sigui una actriu retirada jaja, i a la meva edat. M´han deixat preocupada, perquè es veu que és difícil aconseguir públic, i més per companyies que comencen, que és difícil aconseguir que vinguin els medis de comunicació... No paro de donar-hi voltes en com poder ajudar-los. Es que cada cop que vaig al teatre em torna a venir el cuquet. No pot ser que porti aquesta vida ociosa. Haig de fer alguna cosa. La veritat és que no em veig a un despatx tancada vuit hores al dia. Ni em veig de dependenta com de joveneta. Sempre podria posar-me a donar classes en alguna escola de teatre, o fins i tot donar classes particulars. Clar que potser hauria de fer jo més classes de cant i cos per recolocar veu i cos. I sobretot deixar una mica el vodka. Em sento animada però. Ara en Roger em dóna forces per tirar endavant, tot i que si segueix roncant, potser me les treu. Ha estat tan bonic anar passejant pels carrerons de la ciutat amb ell. Em fa sentir com una princesa de conte. Em fa oblidar tots els meus problemes i inseguretats, tot i que la meva optimista segueix allà a l´hospital, esgotant-se lentament. Vaig a intentar tornar al llit. Crec que no em quedarà més remei que despertar-lo. Això faré,mmmmm. Així deixarà de roncar i de passada...
