I un altre dia de pluja. Sembla increïble! No estem acostumats a tanta pluja. A mi se?m passen les ganes de fer res, i acabo quedant-me a casa on sóc més vulnerable. Només tinc al cap la idea de fugir, de marxar uns dies. Avui ha trucat en Quim dient que ja ho tenia tot preparat perquè anés amb ell, però li he dit que de moment no anava, que potser marxava uns dies a Canàries on vivia una companya d´escola que havia trobat pel xat. Evidentment era mentida, però ha colat. No vull ser una molèstia, ja hi aniré d´aquí a unes setmanes.
El Roger m´ha trucat al mòbil i no l´he contestat, a la setena vegada li he agafat per no preocupar-lo. Volia sopar amb mi. He hagut d´accedir. M´he posat al piano una mica, però no tinc paciència. Estava apàtica i nerviosa a l´hora. Mirava per la finestra, esperant veure sota els paraigües a l´Igor. Portaria el seu paraigües negre, i les seves enormes botes per no mullar-se els peus, i llavors entraria a casa, i sense ni treure´s la jaqueta es llençaria sobre meu per mullar-me amb la pluja que no havia evitat. Què bonic seria si fos cert. I jo el renyaria traient-li la jaqueta, però seguiria traient-li tota la roba per sentir el seu cos junt el meu... Però avui com a molt podia veure aparèixer en Roger per sopar, i en Jambo! Llavors he vist que era quasi la seva hora de plegar, segur que tornaria a trucar. Era un noi encantador, però jo ja tenia prou problemes, i no em semblava ètic estar amb ell i després dir-li a en Roger que necessitava temps. No sé com he anat a picar la Filomena. El Jambo es trobaria la casa tancada.A la Filomena li va encantar la meva visita. Estava preparant-se la maleta per anar a Sevilla, a Doshermanas de fet. M´ha explicat que la seva germana i els seu cunyat viuen allà, i que ella quasi cada any hi va per la Feria des de que és vídua. Es veu que ho passen la mar de bé. Em deia que ella preferia la Feria de Doshermanas a la de Sevilla. No ha trigat res en picar en Jambo a la porta. Ella m´ha dit que cada dia venia a dir-me adéu. En Jambo quan m´ha vist se li ha alegrat la cara, la seva mirada em devorava, i fins i tot diria que el mono blau que portava, s´ha elevat per determinada zona, al ser una roba ample quedava evident. La Filomena potser ho ha vist també, perquè m´ha dit que marxés si volia. Li he dit que no, que em quedava. En Jambo no entenia res, perquè no deu saber res de català, amb prou feines sap parlar castellà, sempre s´ajuda del gest. Bé, jo tampoc havia tingut converses profundes amb ell. La Filomena ha dit que anava un moment a la cuina. En Jambo se m´ha acostat i m´ha agafat les mans. Tot i el seu desig només m´ha agafat les mans i m´ha dit ?vamos a tu casa?? Li he fet que no amb el cap. Li he dit que no podia ser. M´ha fet un petó a la galta i ha marxat. En Jambo no era gens tonto, i m´havia entès, i era també un encant de persona. La Filomena ha tornat i m´ha trobat plorant. M´ha consolat com una mare. Ha anat a buscar la seva ampolla de moscatell. Jo no sabia per on començar a explicar. No sabia què pensaria de mi aquella dona si li explicava tot. Li he explicat més o menys la meva història amb en Roger, i que em sentia lligada a ell, però que en el fons cada dia m´avorria més. També li he confessat que m´havia enrotllat amb en Jambo. Ella no ha pogut estar-se de preguntar-me si el mite sobre els negres era real. I bé, en el cas del Jambo ho era. Ella ha somrigut. Com la cosa anava de confessions, ella m´ha reconegut que es masturbava de tant en quant pensant amb en Jambo. No m´ho hagués imaginat mai de la Filomena, que bo! Però tampoc era tan estrany. Jo he acabat fins i tot parlant-li de l´Igor, i que em semblava haver-lo vist convertit en un indigent en un caixer. I llavors ella m´ha dit que el que em convenia eren unes vacances, i m´ha proposat anar amb ella cap Andalusia. M´ha dit que allà tothom era molt obert, i que no faria falta que em passés totes les hores amb ella, que ella tenia nebots allà, i segur que m´ho passaria molt bé. I li he dit que sí, falta veure si trobo bitllet per dijous. S´estava fent tard, i jo no havia preparat res per sopar en Roger i jo. La Filomena m´ha dit que tranquil·la, que podíem sopar tots tres junts. Estava segura que a en Roger no li faria gràcia, però m´era igual. Així li diríem totes dues que marxàvem cap a Sevilla. En Roger quasi no ha parlat en el sopar. La Filomena xerrava pels descosits. No parava de parlar de la Feria, i que era un detall que jo la volgués acompanyar amb la por que li feia volar sola. He temut que en Roger digués que volia venir, però ell amb la seva feina ho tenia difícil per escapar-se. Molts caps de setmana tocava en un moment o altre per sort meva. Un cop sopats , aprofitant que la Filomena era a la cuina m´ha dit d´anar a casa meva. Però li he dit que havia de quedar-me amb la Filomena. S´ha enfadat crec, perquè ha dit que llavors marxava. Almenys no s´ha tancat dins la banyera de la Filomena. Em sap greu tot plegat, però és ell qui no vol deixar-ho. A part ara només puc cantar ?Sevilla tiene un color especiaaaaaaaal?, espero trobar vol per demà. Me´n vaig cap al Sud, segur que allà no plourà, tinc moltes ganes que sigui dijous i marxar
