Me´n vaig demà. Estic tan contenta. M´anirà bé canviar d´aires. En Quim diu que estic boja per anar amb una vella que no conec gaire, però en els pitjors dels casos, me´n vaig a un hotel, i llestos.
Estic practicant el castellà per dissimular el meu accent català, però no aconsegueixo un andalús que coli. Quines tonteries a fer!
Em sento satisfeta perquè ja he fet la maleta. Crec que he triat adequadament, i és que sempre dubto, i em costa horrors decidir-me. Però crec que he escollit bé el que haig de portar, i tampoc ocupa molt. Sóc una dona realitzada ara mateix. Fins i tot he copiat en enganxines les adreces d´en Quim, la Miriam, els Davids i en Roger per enviar-los una postaleta si tinc temps. Ja he comprat els segells, que després mai trobes un estanc. També he comprat uns gots petits pintats a mà estil Gaudí per la germana de la Filomena. Un bonic detall per acollir-me a casa seva. El que no porto a la maleta és cap vestit de faralaes, ? però és que no en tinc jaja. No sé si a Doshermanas la gent anirà amb el vestit, i hi hauran cavalls, o què, no tinc ni idea. El que sí m´ha dit la Filomena és que el seu cunyat és president d´una caseta. Quina gràcia! Estic contenta. Només ho sento una mica per en Roger, que ha vingut per acomiadar-me. Estava tot tristot. Quasi no parlava. I jo no podia dissimular la meva alegria per aquestes minivacances. Quan marxava m´ha preguntat si li seria fidel. Jo li he dit que no anava a buscar sexe, que anava a distreure´m , però que havia de recordar que entre nosaltres no hi havia cap compromís actualment. I ha tornat a plorar. L´he intentat consolar, no sabia com. Li he dit que pensés que anava amb la Filomena, que anava sobretot a canviar d´aires, que em feia falta després del malson dels últims dies amb en Marcel. Li he repetit que era un encant, però que jo era una persona que no sabia què volia, que havia estat ferida per l´amor d´un rus. M´encanta fer servir l´expressió ferida d´amor. La trobo molt real, perquè l´amor acostuma a acabar ferint. Hauria de ser l´estat de felicitat absoluta, però aquest és només momentani, després tot són tristors, preocupacions. Ai l´amour, l´amour!
Aniré a dormir. Ara em posaré al llit i no hi haurà manera. I demà faré una cara espantosa, i si tinc son estaré poc alegre i cordial. L´únic bo és que em dormiré a l´avió. Es només una hora i vint de vol, però em fa patir això d´estar en els aires. Apreto els peus al terra, com si servís d´alguna cosa, i desitjo que acabi allò ràpid. Però si es vol viatjar ràpid no tens més remei. Espero no trobar-me en mig de cap tempesta, això ja ho he passat, i fa molta por, a part em marejo. A la Filomena també li fa una mica de por diu, quin parell! Definitivament me´n vaig a dormir, em prendré una miqueta de vodka per acabar de passar la son
