No me la puc treure del cap. Pobreta! Ella que va estar alegrant la vida dels terminals de càncer, i ara segueix fent-ho, però com a pacient. He anat a veure-la una estona aquest matí. Està molt prima. M´ha dit que no es trobava gaire malament, però per la seva cara, deu estar fatal. De fet el moment pot arribar ja, ara mateix. El seu marit, quan l´he trobat a l´hospital feia força mala cara, era com si li haguéssin posat deu anys a sobre. Seguia sent guapo malgrat aquell aire de desgràcia que portava escrit. Suposo que malgrat tot l´estima, i la trobarà a faltar. M´ha dit que tot havia anat tant ràpid, que estava molt avançat, com ella és tan optimista, i que ja no es podia fer res. Quan m´ha vist ella ha somrigut. Ha dit que trobava molt a faltar la seva Ninona, i que no volia marxar d´aquest món sense haver-me vist. Jo no volia plorar, però les llàgrimes han començat a caure deixant-me un gust salat a la boca. Em sentia molt culpable d´haver-la enganyat amb el seu marit, i de portar tan temps sense dir-li res, i del mail que li vaig escriure perquè em deixés en pau, quan tot era culpa meva. La meva amiga ha acabat consolant-me com sempre. Deia que havia viscut pocs anys però havia estat molt feliç, així que marxava contenta, i que no volia cap tristesa.M´ha agafat la mà, he notat que ja quasi no li quedava energia, li he fet un petó al front, i ella ha seguit somrient. M´ha dit que parlés jo, que ella es cansava, que li expliqués la meva vida amorosa, si havia vist més l´Igor. No sabia què explicar-li, ella estava esgotant els últims moments de la seva vida, he pensat que mentir era el més pietós. Li he dit que estic sortint amb un noi molt maco, i que m´estima molt, que es diu Roger, i és violinista. A ella això li ha agradat molt. Una actriu de musical i un músic, deia que érem la parella perfecta. Han vingut els metges, i he hagut de sortir. A fora estava el seu marit. Plorava. M´ha agafat la mà, i m´ha donat gràcies per anar. M´ha dit que m´havien trobat molt a faltar, i que ella sempre em recordava. Llavors s´ha disculpat per tot, deia que es penedia de no haver-li estat mai fidel, i m´ha dit que ella ho sabia, però callava. M´he mort de vergonya pensant que la meva amiga sabés que jo havia estat amb el seu marit. Ell ha dit que potser de mi no sospitava, però que a ell més d´un cop li havia notat, i que l´havia perdonat. No podiem parar de plorar ni un ni l´altre. Ell deia que era ell qui es mereixia ser al llit de l´hospital, i no ella, que era un àngel. Hem intentat serenar-nos per entrar amb una cara més o menys normal. La meva amiga l´optimista m´ha demanat si podria fer-li un favor. Li he dit que clar. M´ha dit que de fet eren tres. Un era si cuidaria del seu marit quan ella no estés. Com podia demanar-me això? Potser ho sabia tot. Li he dit que l´aniria trucant, que no es preocupés. Ella m´ha dit que volia que ell refés la seva vida. Després m´ha fet prometre que intentaria ser feliç, que no volia que em desanimés mai, i que ara que estava amb el violinista aprofités tots els moments de la vida. Allò era massa per a mi. Un altre cop he començat a plorar. I l´últim favor era que volia que cantés en el seu funeral. Deia que no sabia si estaria bé que cantés ?La vie en rose?, a ella li agradava molt, i creia que la gent s´animaria en sentir-la. Li he dit que cantaria el que volgués. He marxat d´allà feta un nyap. I encara ho estic. La mort és la nostra eterna companya, ens persegueix per la vida, o mirat d´una manera menys dràstica, ens espera en alguna part del nostre camí, qui sap si cap el principi, la meitat o el final.
