body comentado
Barcelona sunset
:::18.5.04:::




Quins dies més agradables he passat. Va ser molt encertat marxar. I a part tornar amb el sol de nou, em fa mirar endavant la vida amb il.lusió, tot i que ha estat tornar i trobar els problemes que havia aparcat. El meu principal problema ara mateix es diu Roger, o potser es diu Ninotchka, perquècom no sé què vull, això em provoca massa maldecaps.
Dijous vam tenir un vol sense problemes, tot i que la Filomena estava molt nerviosa, deia que per molt que volés sempre li feia respecte anar pels aires. Jo reconeixeré que tampoc sóc gaire atrevida en aquest aspecte, però em va tocar fer-me la forta. En arribar, ja ens esperaven la germana i el cunyat a l´aeroport, semblaven força agradables. Vam deixar les coses a casa seva, i com esperitats ja ens van fer marxar cap a la Feria, vivien a cinc minuts a peu . Es veu que ells havien sortit només per anar-nos a buscar, i no volien perdre´s ni un minut. Eren les 10 de la nit aproximadament, no hi havia gaire gent, ens van dir que havia plogut a la tarda, però que ja anirien arribant, perquè divendres era festa a Dos Hermanas. Els llums il.luminaven l´albero, aquella sorra groguenca que em van explicar que s´havia format de restes de fossils marins, i per això filtrava molt millor l´aigua, i era menys fangosa que la sorra habitual. A la seva caseta hi havia una colleta de gent de la seva edat. Tothom molt arreglat. Les dones algunes vestides de faralaes, i altres amb flors al cap. La gent menjava de tapes, i de seguida em van donar conversa i em van omplir el gotet de rebujito, que em van dir que era una mescla de vi blanc amb seven up. Estava bo. El meu got sempre estava ple. La Filomena em va aconsellar que anés menjant perquè era molt perillós, però jo no volia menjar gaire, i vaig anar bevent. De fons música de sevillanes. Estaven nerviosos perquè no arribaven els de l´orquestra. Allà cada caseta té una orquestra. El cunyat de la Filomena, l´Antonio, va seure al meu costat. Em va explicar que era el president de la caseta tot orgullós, i tot parlant em vaig trobar la seva mà a la meva cuixa. Vaig pensar que potser era el normal, però em vaig aixecar cap el lavabo per si de cas. En tornar, la Maria, la germana de la Filomena va dir que anéssim a donar una volteta per la Feria perquè la veiés. Vaig pensar que potser em volia apartar del seu marit. Hi havia forces casetes, algunes més grans que altres. Totes de construcció fixa, em van explicar que hi eren tot l´any. Encara no estaven les orquestres, però en algunes ja hi havia gent arrencada a ballar sevillanes, o cançons de moda.A una banda hi havia la ?calle del Infierno?, jo em pensava que seria potser les casetes del jovent, o potser de travestis o qui sap què, però era només la fira d´atraccions. A una altra banda hi havia paradetes. Em sentia feliç d´estar allà. La temperatura era agradable, tot i que el rebujito que ja portava dins meu també m´escalfava. La Feria anava omplint-se de gent poc a poc. En tornar a la caseta, l´orquestra s´anava preparant. Un altre cop em vaig trobar amb un got de rebujito a la mà. I tothom semblava que volgués parlar amb les catalanes, especialment amb mi. Les dones semblava que em volguéssin interrogar, preguntant si era família de la Maria i la Filomena, volien saber a què em dedicava, si estava soltera... Jo els vaig dir que era actriu de musical. Allò encara els va agradar més. Jo anava bevent rebujito i només vaig menjar una mica de pernil, que per cert estava boníssim. L´orquestra va començar a tocar, per començar una sevillana. Després un pasodoble, l´Antonio i la Maria ballaven sense parar, fent honor al seu paper de presidents. Un home va treure a la Filomena, i em mirava somrient. A mi també em va treure a ballar un altre home. No sé com però em vam fer pujar dalt l´escenari, i vaig acabar cantant el Frenesí. Començava a anar borratxa, realment aquell rebujito era perillós. I em va baixar l´Antonio per ballar molt agafat a mi. Ell també anava tocadet ja, i va començar a dir-me que si era tan guapa. Jo li vaig dir que més ho era la seva dona. Per sort van posar una altra sevillana i vaig poder-me lliurar d´ell. Malament començavem. Vaig decidir demanar una cigarreta.La Filomena ballava la sevillana amb la seva germana. No m´havia imaginat que en sabés ballar. Realment se la veia feliç. I aquell home la mirava embaladit des de la taula. Em va fer gràcia pensar que potser allò podia acabar amb alguna aventureta. Tenia una mica de mal de cap, quan van arribar les nebodes de la Filomena amb els marits i tres nois més. Dos eren bessons, eren alts i rossos amb ulls verds. Eren germans d´un dels marits. L´altre noi també era alt, però estava bastant gros. L´Antonio me´ls va presentar. Van seure amb mi i un altre cop a beure més rebujito. Reien i feien broma. A mi em pesava el cap. No podia seguir més, però no volia espatllar la festa a la Filomena. Quina manera de començar la Feria. Per sort una de les filles de l´Antonio i el marit em van portar a casa. Abans de marxar el noi gros va dir-me que el dia següent em volia a les 3 h a dinar a la seva caseta. La filla de l´Antonio va dir que em vindrien a buscar a la casa deu minuts abans. I ja tornava a estar sola. Sola i a una casa desconeguda. Estava a una habitació plena de ninots que semblava que anéssin a atacar-me en qualsevol moment. Eren només dos quarts de tres de la nit. El llit era d´aquells antics que s´enfonsen. Creia que no podria adormir-me, però per sort vaig caure rendida ràpidament.
Ara em ve a veure en Roger. Es tard però està ansiós per veure´m, i ja me l´he tret de sobre aquest matí. Jo preferiria seguir aquí davant l´ordinador recordant aquests dies a Andalusia, i mirant les fotos; però em sento en deute amb aquest noi. Està a punt d´arribar. No vull que em trobi escribint


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL