body comentado
Barcelona sunset
:::6.5.04:::

Semblava que ja havia acabat tot, però ara em quedava en el pensament en Roger, com havia pogut fer allò? I a part els malsons de tota la nit. Com sempre després en llevar-me només el record d´històries barrejades, saltant d´un decorat a un altre, realment si a partir d´algun somni s´hagués de fer una pel.lícula seria complicat. Recordo que en el somni obria la porta de casa meva, i no podia entrar, un allau d´anònims queien sobre meu, i anaven omplint tot el replà, per acabar anant escales avall, mentre que jo era embolcallada per aquells papers, i havia d´intentar nedar per no ofegar.me, però al final els papers m´arrossegaven i anava a parar al mar. L´aigua estava freda, però m´agradava la sensació de estar fresqueta dins la mar plana que s´havia tragat aquells maleïts anònims, mentre la lluna i els estels em contemplaven. Però de cop i volta notava unes mossegades a la cama, no feien molt mal, però notava unes dents afilades, intentava nedar cap a la sorra, però no podia arribar-hi, quan més nedava més m´allunyava, com quan era petita, i llavors un fort vent provocava grans onades que em volien engolir junt amb els papers, apareixien més cartetes volant, el vent les portava de la sorra, i em semblava que les onades juguessin a atrapar-los per mullar-los i desfer-los. Les dents afilades serien d´algun tauró? Llavors el veia, era un tauró però amb la cara d´en Roger. Allò m´esgarrifava. Per sort el tauró marxava, però jo seguia sense poder escapar de la mar. Em sentia cansada i vençuda, però llavors uns braços forts m´ajudaven a sortir, era en Quim que com sempre em venia a salvar. I de cop i volta era pel carrer davant aquell caixer, i allà estava l´Igor brut i amb una ampolla de vodka a la mà. Em somreia, i veia que només tenia una dent. Volia abraçar-me i besar-me, però jo no volia, feia molta mala olor, i deia “Ninotchka em tornes boig” amb el seu accent rus, però a mi ja no m´agradava, i ell es posava a plorar i plorar, i el caixer s´inundava, i tornava a ser al mar, però amb l´Igor al meu costat, que deia que el salvés, però jo no podia, pesava massa, i el mar se´l emportava cap el fons, i jo no el podia salvar, però tampoc volia morir amb ell, i el perdia, i en Quim no venia, i m´he despertat xopa de suor.
Aquesta tarda he anat sola de compres. Volia marxar abans de rebre la visita del Jambo. Segur que picaria a la meva porta, i no vull crear el costum. Necessito una època sense lligams.No he volgut trucar a la Miriam, perquè em veia a comissaria perquè aquella era capaç de robar algun modelet, o penjadors per l´armari, qui sap. Portal de l´Angel, Porta Ferrisa, Pelai, tot era ple de gent. Per què per aquella zona sempre hi ha gent? Es fa estrany i fins i tot fa por quan alguna nit et passeges per allà, i veus els carrers despullats de la gent, solitaris, no semblen els mateixos. En canvi de dia és impossible caminar per allà si vas amb presses, sempre acabes xocant amb algú. He anat amb calma, entrava a les tendes, als altaveus les cançons de moda, robes de colors cridaners, he anat provant-me roba i roba, també entrava a sabateries. Al final només m´he comprat un vestidet, se´m veu blanqueta, però m´és igual, jo segueixo els cànons de bellesa de les dones de principis del segle XX. M´agrada la platja, però estic convençuda que massa sol a part de poder provocar càncers de pell t´acaba deixant arrugadeta com una pansa.
Com no tenia ganes de tornar a casa encara, he anat fins a la pizzeria dels últims dies per menjar una mica de pasta. Els cambrers deurien esperar que arribés algun acompanyant, però no ha aparegut ningú. En marxar a casa a peu, he passat pel caixer, estava tancat, i ni rastre de l´Igor. Havia perdut l´oportunitat de saber si era realment ell. Potser millor així, és més romàntic tenir el record d´aquelles nits de passió, i pensar que el destí igual que me´l va portar me´l va treure , molt millor això que tenir el record d´un pobre rodamón, atrapat en la misèria de la seva ment tergiversada sense possible retorn al món de la majoria, al món del que representa que és la gent normal


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL