Ahir el pobre David Alt va tornar ben xafadet, però no volia parlar. Jo li deia que cada vegada anàvem a pitjor, que havia de demanar perdó. Però es va tancar en banda. Li vaig demanar que parlessin, que no podia estar sempre refugiat a casa meva. I em va respondre que ja marxaria a un hotel si jo tampoc el volia. No em va entendre. I per rematar-ho, m´he llevat que no veia res, tenia l´ull ple de lleganyes, i em feia un mal insuportable a la part de sota l´ull. He pensat que potser era una cosa més greu que una conjuntivitis. S´ha despertat el David Alt. Ell no feia gaire bona fila amb aquell morat a l´ull. A part. com estava enfadat no es va posar gel ni res en anar a dormir. En veure´m ha insistit que anés a urgències oftalmològiques de Sant Pau. Li he dit que ell podia anar a mirar-se el cop de puny, però ha dit que no, però m´ha obligat a anar a Sant Pau. M´ha dit que havien uns jeeps que et portaven al pavelló que volies. Jo no he vist jeep ni res. He demanat per urgències d´oftalmologia a informació, i no m´han dit res de jeeps. M´han dit que seguís les fletxes verdes del terra fins el pavelló 18.Com anava amb ulleres de sol, i em molestava l´ull, em costava veure els números dels pabellons. Finalment han acabat totes les fletxes. Per sort he vist un grupet amb bates blanques que m´han informat com anar. Era bastant a prop. Després de fer la fitxa i esperar una mica, he entrat. El metge, jovenet i guapo per cert ha dit que era una conjuntivitis vírica, que tranquila que no havia lesions, però que podia trigar dues setmanes o un mes en marxar.I que banys d´ulls i gotes. Bufff. Al sortir, encara era dins el pabelló, i ha trucat en Roger al mòbil. M´han renyat. Es veu que ha trucat al David Alt i li ha explicat. Ha dit que m´esperés i m´ha portat a esmorzar. Hem parlat sobre els Davids. Ell tampoc sabia què fer. A sobre, es veu que realment en Ferran, el jovenet causant dels gelos, idolatra al David Baix, però té novia. Quan hem tornat a casa, el David Alt i les seves coses no hi eren. Hauria buscat un hotel? El mòbil apagat.Hem trucat al David Baix per si de cas. Però no en sabia res de res. No podíem trucar a la policia dient que havia desaparegut. Jo amb el ull malament i aquell amagant-se. No era normal tot plegat. En Roger i jo hem anat a dinar a casa dels Davids per acompanyar al David Baix. Més tard ha aparegut la novia del Roger. Ha començat a dir tot de possibles desgràcies sobre el que podia haver-li passat, i el David Baix ha acabat plorant, i en Roger li ha dit a ella que marxés. Tot anava a pitjor. Jo he rebut un missatget del Martí que em demanava quedar amb ell, ja havia tornat de Madrid. Tenia ganes d´abandonar aquella casa, i hagués marxat, però no era correcte, així que li he dit que un altre dia. Era anar deixant passar les hores esperant, quasi en silenci, mirant la tele i posant la ràdio el David Baix, suposo que com esperant alguna terrible notícia, després de les previsions catastrofistes d´aquella tonta. Jo reconec que d´amagat m´he pres un parell de traguets de vodka. A part em molestava l´ull , i encara em molesta. Per sort cap a les onze i pico ha aparegut el David Alt. Feia una mala cara, amb aquell ull morat. Ha entrat, jo tenia por d´una altra escena, però ha anat a abraçar-se al David Baix. Crec que hi haurà final feliç. Després m´ha fet un petó a mi i ha abraçat a en Roger. S´ha disculpat amb tots, i en Roger i jo hem marxat. En Roger ha insistit en anar a prendre alguna cosa a algun bar. Jo li he dit si no havia quedat amb la Mònica. Ell m ´ha dit que segur que ella ja dormiria. I llavors m´ha donat una entrada per demà el Liceu, es veu que era per ella, però m´ha dit que segurament jo ho apreciaria més. No sabia si acceptar-la, i més amb l´ull que porto, però he decidit que després d´aquests dies m´ho mereixo. Trencar amb en Carles, i intentar posar pau entre els Davids no passa cada dia... Crec que hauria de marxar alguns dies fora. Trucaré a en Quim. M´ofega la ciutat. A part, una altra cosa em preocupa. Bé moltes, però m´ha preocupat la manera d´acomiadar-se d´en Roger. Li he anat a fer dos petons, i m´he trobat els seus llavis sobre els meus, i una llengua introduint-se dins la meva boca. L´he apartat, i li he dit que què feia. Ell ha somrigut i ha dit "perdona, me´n havia oblidat que ja no erem parella" I me´l torno a veure a sobre. I no estic preparada per a tantes emocions seguides. Hauré de fugir a la casa del Jonh i la Rosa uns dies, clar que tot el dia amb els nens i els gossos no sé. Dos dies fa gràcia, però més. I l´altra és anar a veure en Quim. O anar a una agència de viatges a buscar una oferta, com tothom. Soc tonta si puc anar en altres èpoques, però ara necessito alguna cosa emocionant a la vida. Estic recordant que dec tenir el passaport caducat. Això pot ser un inconvenient no? Vaig a arreglar-me l´ull. Està ben vermell. Això és una bona conjuntivitis
